Rossi: «Potser hi haurà menys petons amb el Marc»

El Mundial de motociclisme arriba a Jerez, la catedral de les motos, el traçat que cita, a partir d'avui, 250.000 motards, amb tres enormes notícies, totes ben atractives, totes molt incertes i provocadores. Una, Valentino Rossi (Yamaha) lluitarà, a sang, pel seu desè títol als 36 anys, sent líder després de guanyar dues (Qatar i Argentina) de les tres carreres que s'han disputat. Dues, Ducati ha construït una moto que fa por i viu al podi perseguint la seva primera victòria en mans dels Andreas, Dovizioso i Iannone. I tres, el campioníssim de MotoGP, el revolucionari Marc Márquez (Honda), que ha pogut guanyar, i bé, les tres carreres (a Qatar va fallar al primer revolt, va vèncer amb una mà a Austin i va caure a l'Argentina quan lluitava per la victòria amb Vale), va cinquè, a 30 punts del Doctor.

UNA AMISTAT TOCADA / La pega que manté aquestes tres fabuloses notícies és només una: Rossi va provocar la caiguda de Márquez quan el nen de Cervera li discutia la victòria a Termas de Río Hondo. Ningú ho reconeix (ni direcció de carrera, que insisteix a dir que va ser una «episodi de carrera»), però Márquez i els seus saben que va ser així, que Vale va canviar la seva trajectòria per beneficiar-se de la fogositat («mal entesa», segons l'italià) del bicampió més jove de la història de la categoria reina.

¿Què significa això? Que el Mundial ja gira, totalment, al voltant d'aquest duel, que podria ajornar-se fins a Le Mans (França), d'aquí 15 dies, si el dit petit esquerre que li acaben d'operar a Márquez no està en condicions de tornar-li, ja a la catedral, la jugada a Rossi. ¿En l'últim revolt? «Bé, sí, en aquell revolt s'han produït grans batalles, així que podria ser, sí, sí», va ironitzar ahir Rossi, que va reconèixer que, atès l'ambient, «és possible que a partir d'ara hi hagi menys petons meus per al Marc». I la frase, és clar, va provocar la més gran de les riallades de l'audiència. «No, no, seguim sent amics amb el Marc. Crec, sí, crec».

Notícies relacionades

El Barça s’assegura Montjuïc per si no reobre el Camp Nou

De Chen a Alan

I Márquez diu «sí, sí», però l'hi guarda. Una cosa és aprendre veient els vídeos i una altra rebre la pitjor cremada al cul per la maniobra del Doctor, que va canviar intencionadament de trajectòria perquè el Marc ensopegués amb la seva roda del darrere. «Jo no penso canviar el meu estil, ni la meva estratègia, ni conformar-me de ser segon si puc ser primer, però d'aprendre'n, n'he après», reconeix Márquez, que espera que el seu dit petit no sigui una tortura «en les frenades i en el moment d'agafar el manillar de l'Honda als revolts d'esquerra, les accelerades i aguantant la frenada a l'entrar als revolts».

«Tots dos sabem què és ser amics i tots dos sabem que, a la pista, no hi ha amics», reconeix Márquez. «Jo mai vaig ser amic de Biaggi -insisteix Rossi-, però sí que ho vaig ser de Sete [Gibernau], però em va fallar a Qatar i vaig decidir deixar de ser-ho; ara ens tornem a parlar. És difícil ser amic d'algú amb qui lluites, en el bon sentit de la paraula, per la victòria, com passa amb el Marc, però tenim una bona relació, que espero que no canviï. Ja hoeurem».