Llibres que no passen de moda

El suplement 'Més Esport' recomana alguns dels clàssics de la literatura esportiva pocs dies abans de Sant Jordi

Les portades d’’El futbol a sol y sombra’, d’Eduardo Galeano; ’Fiebre en las gradas’, de Nick Hornby; ’Rey del mundo’, de David Remnick, i ’El ciclista’, de Tim Krabbé.

Les portades d’’El futbol a sol y sombra’, d’Eduardo Galeano; ’Fiebre en las gradas’, de Nick Hornby; ’Rey del mundo’, de David Remnick, i ’El ciclista’, de Tim Krabbé.

7
Es llegeix en minuts
DAVID TORRAS / BARCELONA

«Pels intel·lectuals d’esquerres, el futbol impedeix que el poble pensi. Pels de dretes, prova que pensa amb els peus». Eduardo Galeano, desaparegut fa poc, és un dels escriptors que més va reivindicar el futbol en la seva àmplia obra literària. Sant Jordi és una bona cita per regalar alguns dels que molts consideren els millors llibres esportius

EL FÚTBOL A SOL Y SOMBRAEduardo Galeano

Eduardo Galeano«Sóc un captaire del bon futbol», deia Eduardo Galeano, que com tots els nens uruguaians va néixer «cridant gol» i que dilluns passat va deixar de fer-ho amb 74 anys, a Montevideo, per a desgràcia dels que el veneraven com un escriptor de culte. El futbol sempre va formar part de la seva vida i de la seva obra, i no va tenir inconvenient a retreure les reticències d’alguns sectors de la cultura: «El futbol s’assembla a Déu en la devoció que li tenen molts creients i en la desconfiança que li tenen molts intel·lectuals». Enmig d’una llarga bibliografia, El fútbol a sol y sombra, una sèrie d’escrits curts amb una infinitat de protagonistes, és per a molts una de les grans obres d’aquest esport. Una joia. Un gran llegat de qui sempre va voler ser futbolista.

FIEBRE EN LAS GRADASNick Hornby

Quan el seu pare el va portar a veure un partit de l’Arsenal amb 11 anys, Nick Hornby no podia imaginar que aquell episodi marcaria la seva vida. El futbol i l’Arsenal es van convertir en una obsessió que l’ha portat per un interminable tobogan d’emocions, i que li fa recordar una volea enmig d’una conversa literària o mentir a la seva dona quan li pregunta: «¿En què estàs pensant?». En futbol, per descomptat. Autor d’un altre admirat llibre, Alta Fidelitat, fruit de la seva altra gran passió, la música, l’escriptor anglès ofereix un íntim relat, ple d’humor i certa autocompassió, a través de 24 anys (1968-1992), una bona part plens de calamitats, al costat de l’Arsenal. És també un document sobre l’evolució del futbol anglès, amb referències als tristos episodis dels hooligans i a les tragèdies de Heysel i Hillsborough.

REY DEL MUNDODavid Remnick

Ningú ha donat per a tanta literatura com Muhammad Ali, «el més gran». No és fàcil elegir, però hi ha coincidència a assenyalar dues obres per sobre de la resta. Una porta la firma d’una de les grans veus de les lletres nord-americanes. El combate, de Norman Mailer, la crònica de la mítica baralla entre Ali i Foreman a Kinshasa (Zaire) el 1974. L’altra està més a prop d’una biografia, encara que la història de Cassius Clay/Ali conviu amb un gran retrat del costat fosc de l’edat d’or de la boxa i les màfies que controlaven el negoci. David Remnick, guanyador d’un premi Pulitzer i editor de The New Yorker, traça a través de l’ascensió d’Ali una crònica d’una de les èpoques més agitades dels Estats Units, sacsejats pels conflictes racials, figures com la de Martin Luther King i la guerra del Vietnam. H

EL FACTOR HUMÀ (INVICTUS)John Carlin

Al cap de pocs mesos que el diari The Independent enviés John Carlin de corresponsal a Johannesburg, de la presó Victor Verster va sortir el pres número 466/64 després de 27 anys tancat. Aquell home es convertiria en l’autor d’una reconciliació impossible que va arribar a la seva màxima expressió en un episodi esportiu: el Mundial de rugbi que es va celebrar a Sud-àfrica (1985). Nelson Mandela, llavors president del país, va utilitzar la selecció dels Springboks, un dels grans símbols de l’apartheid, per unir el país al voltant d’un objectiu comú que semblava impossible: guanyar el Mundial. Els va aconseguir tots dos. El llibre és una reconstrucció d’aquest llarg i difícil projecte, acompanyada d’una crònica política i històrica de la figura de Mandela.

EL CICLISTATim Krabbé

El ciclista és la crònica en primera persona del Tour del Mont Aigoual, una carrera entre aficionats amb aires de professionals el 1976 i que se segueix disputant. Així, sense més ni més, no tindria gaire gràcia. Però l’escriptor holandès Tim Krabbé combina l’experiència amb una infinitat de reflexions que passen pel cap de molts ciclistes en hores i hores de pedaleig.  És un homenatge al plaer i al patiment, a l’agonia i a l’instint de superació, sensacions reconeixibles per a qualsevol aficionat a un esport obsessiu. Per a molts és el millor llibre mai escrit sobre ciclisme, una obra de culte quan es va publicar a Holanda el 1978 (300.000 exemplars venuts) i editat en espanyol fa molt pocs anys.

FUTBOL. UNA RELIGIÓN EN BUSCA DE UN DIOSManuel Vázquez Montalbán

Manuel Vázquez MontalbánPassen els anys, més de 40 des que va escriure articles com «¡Barça! ¡Barça! ¡Barça!» i les reflexions de Manuel Vázquez Montalbán sobre el club que va definir com «l’exèrcit desarmat de Catalunya» i sobre el futbol són d’una lucidesa excepcional, a l’altura de qui va ser un visionari, un intel·lectual que va fer bandera de la seva condició de culer i que va tractar la pilota amb un enorme respecte. Crític amb el poder, antinuñista militant, aquest llibre és un compendi d’articles des de 1969 quan els va començar a publicar a la revista Triunfo fins al 2003. Per a molts, una autèntica Bíblia.

CORRERJean Echenoz

A Jean Echenoz se’l reconeix per 14, una breu novel·la sobre la primera guerra mundial, o per Ravel, però també per la biografia novel·lada d’un dels grans mites de l’atletisme: Emil Zatopek. Correr no pretén ser una obra fidel sobre la vida del campió txec, sinó l’aproximació a qui va acabar convertint-se en una icona política. «Emil va començar a córrer per obligació quan els nazis van envair Txecoslovàquia i va continuar corrent sota un altre règim autoritari», explica Echenoz, que es va llegir «uns 4.000 números» de L’Équipe per documentar-se. «Córrer era el que donava sentit a la seva vida, però també el que l’hi robava». Ningú ha igualat  Zapotek, l’atleta que corria amb un estil impossible i la cara sempre tensa, guanyador dels 10.000 metres, 5.000 metres i la marató als Jocs d’Hèlsinki.  

MAL DE ALTURAJon Krakauer

Llibre de referència sobre l’auge de les expedicions comercials a les muntanyes de l’Himàlaia, una pràctica generalitzada a finals dels anys 90, escrit pel periodista i alpinista nord-americà Jon Krakauer, que l’any 1996 va participar en una expedició a l’Everest, ascensió que va acabar en tragèdia, amb 15 morts pel mal temps, ja que les males previsions anunciades es van avançar unes hores al que havien vaticinat els meteoròlegs. Krakauer analitza els motius que porten aficionats a la muntanya, a vegades amb poca experiència, a atrevir-se amb les grans muntanyes creient que el simple fet de pagar un guia i un grup de xerpes ja és suficient per poder arribar al cim. L’obra, que va ser molt criticada per un sector de l’alpinisme, reflecteix de forma molt crua els perills dels vuitmils.

MONEYBALLMichael Lewis

Notícies relacionades

Si hi ha un esport del qual s’ha escrit als Estats Units aquest és el beisbol. Entre els molts llibres de biografies i equips llegendaris, Moneyball, de Michael Lewis, explica la història real de com el gerent dels Atlètics d’Oakland, Billy Beane, amb l’ajuda d’un jove analista, Peter Brand, van revolucionar l’equip amb un baix pressupost i fitxant jugadors pels quals ningú apostaria. I tot seguint criteris estadístics, una cosa que en el beisbol té un gran valor. L’obra va propiciar una pel·lícula (2011) protagonitzada per Brad Pitt. Una altra història americana de gran èxit i també portada a la pantalla és Seabiscuit, de Laura Hillenbrand. Un cavall que estava condemnat al fracàs acaba convertint-se en una llegenda invencible en l’època de la Gran Depressió.

ENTRE LOS VÁNDALOSBill Buford

Bill Buford, un periodista nord-americà resident a la Gran Bretanya, va quedar impressionat quan el 1982 va agafar un tren a Gal·les on va coincidir amb un grup de seguidors radicals que anaven a un partit de futbol. El comboi va quedar fora de servei abans d’arribar al seu destí pels desordres d’aquell nodrit grup de delinqüents. Arran d’aquella experiència, Buford va començar a interessar-se per l’origen dels grups ultres, qui els forma, les motivacions que els porten a actuar... Va ser tan exhaustiu el seu treball de camp, que s’hi va arribar a infiltrar i va ser testimoni d’autèntiques batalles campals per mig Europa. Fruit d’aquell seguiment, Buford va publicar el 1991 aquesta obra, imprescindible per conèixer aquest costat fosc. H