La perla negra de l'Athletic

«Gràcies als que em donen suport i no han dubtat mai de mi; gràcies a tots els hipòcrites que m'odien a morir; gràcies als que de veritat em segueixen de cor; que em recolzeu és el que fa que intenti ser el millor». Un any i mig abans que el 16 de desembre passat debutés contra el Còrdova a San Mamés, Iñaki Williams, que el 15 de juny complirà 21 anys, publicava a Twitter aquesta frase de capçalera de la qual es podria apropiar el díscol davanter del Liverpool, Mario Balotelli, amb qui guarda una suggerent semblança física.

Se l'associa amb el punta italià d'origen ghanès des que va trepitjar Lezama el 2012 procedent d'un modest club navarrès, el Pamplona, convingut amb l'Athletic. Però més enllà de les semblances físiques i futbolístiques, aquest noi de Baracaldo desprèn una aura d'humilitat que no ha trastocat ni el fet d'haver-se convertit en el primer negre a marcar com a lleó en la centenària història blanc-i-vermella (Jonás Ramalho, el primer que hi va jugar, no va veure porteria), concretament contra el Torí a l'antic Comunale.

Camp de refugiats

Williams s'ha convertit en una ferma promesa que vaticina bons temps per a l'atac bilbaí un cop Aduriz deixi el seu lloc per als meritoris. La vida del davanter és una història de superació familiar. Els seus pares, d'origen liberià, van abandonar a principis dels anys 90 un país incendiat per exiliar-se a la veïna Ghana, on es van conèixer en un camp de refugiats habilitat per l'ONU, a prop de la capital, Accra. Libèria era zona cruenta assolada per les guerres civils (entre el 1989 i el 1996, i el 1999 i el 2003), tant que els africans apilaven els cadàvers davant l'ambaixada dels Estats Units per demanar la intervenció de la comunitat internacional.

Després que les forces d'interposició expulsessin els combatents de Monròvia i es plasmés l'alto el foc, van travessar la frontera rumb a Espanya en lloc d'anar a països anglòfobs, com feien els seus compatriotes. Ja a la capital navarresa va néixer el petit Nicholas Williams, que avui forma part del segon infantil de l'Athletic perseguint el somni complert del seu germà, i María, la mare, va aconseguir una feina en un supermercat Eroski.

Iñaki va començar a donar puntades a la pilota al Natación i es guanyava 10 euros arbitrant xavals quan Javier Aristu, directiu del Pamplona, li va posar l'ull al damunt i va reclutar un diamant en brut que, després de créixer amb els cadets i els juvenils, va rebre ofertes de l'Osasuna i el Saragossa. Però va triar Lezama, on ha après a moure's com a davanter, mitjapunta i a la banda gràcies a la seva velocitat i gambada. Una sola temporada a les ordres de Gontzal Suances va servir per demostrar el seu potencial -31 gols en 31 partits de la màxima competició juvenil- firmant una meteòrica ascensió. «S'associa molt millor, protegeix més la pilota i va més a l'espai, a més d'atresorar un esprint bestial», assenyalen a la factoria. «Ningú li ha regalat res. S'ho ha guanyat a pols i només pensa a consolidar-se», sosté Félix Tainta, el seu agent, assessor i amic íntim de la família, que ha rubricat la seva ampliació de contracte fins al 2017, amb una clàusula de 6 milions d'euros i una fitxa que ronda els 30.000 euros anuals. No en va, recentment el va espiar un observador del Manchester City.

Admirador de Drogba

Notícies relacionades

Carapaz s’uneix a la festa per conquerir el Giro

¡Mira quina lluna, nen!

«No importa com de fort piquis, sinó com de fort et poden picar i ho aguantes mentre avances. S'ha de suportar sense deixar d'avançar, així és com es guanya. Si tu saps què vals, vés i aconsegueix el que et mereixes», reflexiona el gran dels Williams, admirador de Drogba i Van Persie, i que passa les estones lliures escoltant rap i reggaeton, de Ñengo Flow a Carlitos Rossy, mentre s'erigeix en cap de família residint amb la mare i el germà mentre el pare passa llargues temporades a Londres per temes de feina.

Distingit per la noblesa i entregat al seu festeig amb una estudiant d'Infermeria, admet sentir-se «basc perquè vaig néixer aquí», però orgullós de les seves arrels i desterrant qualsevol indici d'actitud racista envers la seva persona. Han passat més de dos mesos des de la seva estrena en el primer equip de l'Athletic i el seu nom comença a ser habitual per a Valverde, que li pot donar minuts en el decisiu duel amb l'Espanyol de demà a la Copa. Iñaki, mentrestant, assumeix la seva progressió «amb el cap ben posat» i amb una premissa que no oblida perquè la porta als gens: «Sense patiment no hi ha glòria».