Un cor a tota màquina

«Per als rivals sóc carnassa, un pipiolo», fa broma Álex Cherigny quan se li pregunta si se sent intimidat en un món tan competitiu com el de les carreres de llanxes. Aquest barceloní de 25 anys, vitalista i impetuós, és el team manager més jove de tot el circuit. Graduat en enginyeria nàutica per la UPC, l'Álex va entrar a treballar a la drassana de l'equip Altman Marine fa uns mesos.

Per aconseguir-ho va utilitzar una de les seves grans virtuts: posar-li molt morro a la vida. Cursava un màster de disseny de iots a Milà quan va saber que hi havia una carrera a Nàpols. No s'ho va pensar dues vegades: «Vaig comprar un bitllet de tren i me'n vaig anar fins allà. Els vaig donar el meu currículum i em vaig quedar uns dies veient com treballava l'equip, com era aquell món. I m'hi vaig enganxar».

«La millor feina»

El van fitxar i al cap de poc temps es va traslladar a Cambados (Galícia), la seu de la drassana. Des d'aleshores es dedica a crear i dissenyar models de iots, fa reparacions i ajuda en tot el que se li demana. Tot això quan no està bolcat a preparar les carreres, la seva gran passió. Si ha de compaginar les dues activitats, la seva jornada es pot allargar fins a les 16 hores. Per a ell no és un problema, sinó la seva passió. «És la millor feina del món», confessa.

Els seus companys subratllen la seva capacitat de treball sense límits. «Sempre està motivat, fa pinya i està pendent de tots», testifica Tom, un dels pilots. «Serveix per a tot, li demanes una cosa i la fa. I sempre amb bon humor», comenta el Rogelio, un dels mecànics i bon amic de l'Álex.

Els seus amics del Col·legi Sant Ignasi de Sarrià, on va estudiar, coincideixen a destacar el caràcter bromista i l'energia que desprèn l'Álex. «És impulsiu, va a mort en tot el que fa i a vegades no sap controlar-se», recorda Pablo Béjar, íntim amic seu. No n'hi ha per menys. Fa dos estius, en un rampell dels seus, va agafar el cotxe i va recórrer els 2.500 quilòmetres que separen Barcelona de la ciutat sueca de Jonkoping per visitar un amic. «Vaig trigar dos dies. Gairebé ni vaig avisar els meus pares», riu l'Álex.

Notícies relacionades

Volar sobre el mar

El Barça ja assumeix que no podrà jugar el Gamper al Camp Nou i s’inquieta per la seva tornada a la Champions

Però aquesta energia exuberant va estar a punt de costar-li la vida als 24 anys. «Feia una hora que corria a gas a la cinta quan vaig notar una punxada molt forta al cor. Vaig voler parar però no podia». Es va desmaiar diversos cops abans de ser traslladat a l'hospital, on va estar ingressat dues setmanes. Va fer amistat amb metges, infermeres i pacients. El comunicat va estipular que el seu cor es va posar a 300 pulsacions i que havia patit una arítmia severa que va estar a punt de desembocar en mort sobtada. «Em va anar d'un pèl».

Malgrat l'ensurt, és incapaç de contenir la seva vitalitat i segueix donant el màxim en tot el que fa. «Ara porto un marcapassos, per si de cas», fa broma el team manager més jove.