L'altra mirada

«Saltar en paracaigudes és una mica com una droga»

«Saltar en paracaigudes és una mica com una droga»_MEDIA_1

«Saltar en paracaigudes és una mica com una droga»_MEDIA_1 / JOSÉ PUERTAS

2
Es llegeix en minuts
INÉS ÁLVAREZ
BARCELONA

Alejo Sauras (Palma de Mallorca,1979) se sent feliç perquè fa un any que no para: cine, teatre i tele (el veiem ara a Algo que celebrar, a  A-3 TV). No obstant, sospira per tenir temps per practicar els esports que li fan descarregar adrenalina: el paracaigudisme i tot el que està relacionat amb el motor.

-Disfruta ben amunt, ¿no?

-Sí, sempre m'ha agradat volar. Hi ha qui desconnecta anant al camp; jo, llogant un avió per fer un passeig o anar a una altra ciutat.

-I saltar des del cel...

SEnDEl paracaigudisme et proporciona una sensació d'eufòria i una descàrrega d'adrenalina bestial. És una mica com una droga. Quan trigues a fer-ne, te'n mors de ganes. Així que pugui, aniré a saltar al lloc més bonic de tot Europa: Empuriabrava. De llocs bonics n'hi ha molts, però que s'ajuntin el mar, la muntanya i el bon temps és molt difícil.

-¿I fer d'home ocell?

-M'atrau aquest esport, però l'any passat es va matar un gran amic meu, Darío Barrio, i va ser un trauma molt gran. Ho tinc aparcat per això. Amb l'edat anem veient més riscos.

-¿També li va el motor?

-Sí, i me'n surto prou bé. He anat al circuit  del Jarama.  La firma Mercedes m'ha invitat un parell de vegades als seus cursos de conducció, que van molt bé perquè et formen. I és un gran plaer que et deixin un cotxe de 300 cavalls i t'ensenyin a derrapar en un revolt a 200 km/h. Una meravella.

-¿Alonso o Hamilton?

-Sóc més d'Alonso.

-¿Malgrat els seus cotxes?

-El talent està en el pilot, no en el cotxe. El cotxe ajuda, però si va guanyar dos Mundials amb aquell Renault blau que tenia enfront dels Ferrari... El que es necessita és estar en forma i tenir mentalitat de guanyador.

-¿Vostè està en forma?

-Faig esport per obligació. S'ha de córrer, nedar una mica, anar al gimnàs... per poder suportar la tralla de vida que fem els actors.

-¿Es considera futboler?

-No m'agrada gens el futbol. Només veig algun partit en què es decideix alguna cosa. No sóc futboler, però vaig agafar un avió i me'n vaig anar a veure la final de Johannesburg amb Blanca Portillo, que és de l'Atleti.

Notícies relacionades

-¿M'ho diu de debò?

-Sí. Li vaig dir: «¿Vols veure el teu equip guanyar alguna cosa? Perquè amb l'Atleti ho tens difícil. Anem a Sud-àfrica, perquè Espanya guanyarà aquest any i mai més». En això la vaig encertar, però amb l'Atleti no, perquè s'ha fet un equip molt fort i hem pogut veure'l guanyar algunes coses.