Viver de futbol

«Si us plau, als que us falti firmar la fitxa, passeu pel club. No vull que cap de vosaltres es quedi sense jugar la primera jornada». Fa uns dies un tècnic d’un equip infantil enviava aquest whatsapp als nois. El futbol base comença aquest cap de setmana a tot gas. La federació catalana estima que des d’aquest mes fins al juny es jugaran uns 8.500 partits cada cap de setmana, des de prebenjamins fins a Tercera Divisió. Aquests partits produiran uns 10 milions de desplaçaments de persones durant el curs, sobretot en el futbol base, la joia de la corona de la federació, l’autèntic planter dels clubs professionals, d’aquí i de la Premier. L’any passat es van federar una mica més de 88.000 nens i prop de 5.000 nenes, per lluitar per més de 430 títols, ascensos, i també per evitar el descens. «El futbol base català és l’enveja de moltes federacions i de clubs estrangers. El futur del futbol està en la base», comenta Francesc Folguera, el directiu responsable del futbol formatiu de la catalana. Aquest cap de setmana comença la millor lliga del món. Mil camps, més del 80% d’herba natural i artificial, aguantaran aquest tràfec de partits de futbol 7 i futbol 11, de futbol masculí i femení. La gran diferència amb temporades anteriors és que els jugadors/pares s’encarregaran de pagar la fitxa i l’assegurança de la Mutualitat a través del Portal del Federat. Els pares pagaran la fitxa, l’assegurança i la formació del nen als clubs. Els privilegiats que no paguen són molt pocs. La gran diferència entre un cadet de l’Horta, el Júpiter, l’Europa o el Cirera i un cadet del Barça o l’Espanyol, dels clubs professionals, és que els primers paguen per jugar i els segons reben diners a través dels contractes de formació o pel sinuós capítol de les ajudes –uns 400 euros al mes a l’Espanyol i el doble al Barça, per regla general–. Els pares paguen unes quotes que, tret d’excepcions, poden arribar per terme mitjà a uns 600 euros per curs, deixant a part l’equipació. En aquest apartat també hi ha una gran varietat de preus, dels 160 del Cornellà als 198 de l’Europa, per exemple. «Nos­altres no volem fer negoci amb la roba», assenyala Fernando Lechuga, coordinador i director de l’escola del Cornellà. La sanció de la FIFA al Barça per vulnerar les normes de traspassos de menors d’edat també ha afectat el futbol català. El mes de maig passat la federació va detectar uns 5.000 casos semblants als nens del club blaugrana. L’organisme va permetre que seguissin jugant fins al juny, però va alertar els clubs que haurien de regularitzar aquesta situació. «Els vam deixar jugar fins al final perquè el futbol també és integració», diu Folguera, que recorda que aquest any tots els casos passen per la federació espanyola, que va rebre una multa de 600.000 euros. «En aquests moments hi ha un total de 3.000 expedients que ja s’han resolt», afirma Albert Baza, secretari general de la federació. ¿Els pares seguiran pagant entrada per veure jugar els seus fills al camp de l’Hospitalet? Aquest pagament per veure benjamins, alevins o cadets ha estat una font de seriosos conflictes en el futbol base català en les últimes campanyes, fins i tot hi ha hagut agressions a l’entrada de la instal·lació. La intenció federativa és convèncer la nova directiva de l’Hospi perquè permeti l’entrada lliure. No han prosperat les denúncies que ha posat algun pare. «Pagar per veure els nens és legal sempre que el club doni un rebut al pare», recorda Folguera. El futbol és un esport de contacte, però causa tantes lesions com la resta d’esports. «A vegades fa l’efecte que vagin a la guerra. Hi ha més lesions al futbol que al judo o la boxa», apunta Miquel Pardo, director general de la Mutualitat, que s’ha proposat treure un pla de prevenció. Aquest any la revisió mèdica és innegociable. Ja ha passat aquest curs que l’àrbitre ha retirat una fitxa perquè el jugador tenia pendent passar la revisió. «Doctor, ¿vostè és el que va operar Etoo?», li va deixar anar un juvenil abans de passar pel quiròfan. «Sí, sóc jo, ¿què vols, que no t’operi?», li va respondre el doctor Ramon Cugat. «Sí, doctor, sí, és clar», li va dir el xaval, sorprès per l’aparició de l’especialista a l’habitació de la clínica. «Aquí no hi ha diferències, es tracta igual un infantil que un professional», destaca Cugat. El doctor Gilbert Steinbacher va ser l’encarregat d’operar David Villa i se’l veu per la consulta de la ronda de Sant Pere supervisant la fractura d’un aleví o d’un infantil. Són els àngels de la guarda dels futbolistes. Perquè les dades són esgarrifoses: 25.350 lesions en l’última campanya. Hi ha hagut bastant malestar al futbol català per l’augment de les quotes de la Mutualitat. Els benjamins, de 10 euros a 35; els juvenils, de 53 a 71, per exemple; en alguns casos, un augment del 249%. «És una acció social que fa la Mutualitat i la gent no se n’adona. Tothom paga una quota perquè el 18% dels federats que es lesionen tinguin les despeses cobertes», recalca Cugat. Una operació d’encreuats costa un mínim de 4.000 euros «i requereix una visita setmanal durant nou mesos», comenta el doctor. «No podíem seguir amb uns preus irreals. Les quotes han deixat de ser polítiques per ser reals», diu Folguera. La Mutualitat arrossega un deute d’un milió d’euros. «L’any passat hi va haver una despesa de vuit milions en centres», apunta Baza. En aquest sentit els metges admeneten que estan molt preocupats per l’augment de les lesions que apareixen entre les noies. «Hem operat un munt de lligaments encreuats. Tots estem investigant les causes de tantes lesions. Ningú ho sap del cert però ho intuïm: la configuració anatòmica, el col·lagen, la destresa psicomotriu, els malucs més amples», apunta Cugat. El que és clar és que el risc d’un trencament d’encreuats és vuit vegades més gran en les noies. D’aquí ve la importància de la prevenció, que els nens escalfin bé, que tinguin bons entrenadors, que portin un bon calçat, que facin estiraments per evitar els isquis curts que produeixen moltes lesions a l’esquena. Gairebé el 80% dels futbolistes tenen els isquis curts. Per això la federació ha invertit en la formació dels tècnics. En el transcurs de l’última dècada se n’han format més de 10.000. «Fa anys vam fer un primer pas amb el nivell 0, almenys que els educadors sabessin què no han de fer amb els nens», apunta Folguera. Ara tot s’ha perfeccionat. Hi ha unes bones promocions d’entrenadors. Malgrat el malestar de pares i dels clubs per l’aparició del Portal del Federat, que té un cost de 10,80 euros que assumeix el jugador, la federació catalana té la impressió que serà un èxit. A quatre dies de l’inici de Lliga, ja s’havien registrat uns 120.000 jugadors. «Ja sabem que qualsevol canvi genera dubtes, però és una eina nova que permetrà la comunicació directa entre el futbolista i la federació», apunta Folguera. «A més a més, és important que els pares s’impliquin en la formació del seu fill. Que ningú oblidi que el futbol base és pedagogia i formació. La federació hi és per fomentar i també per promocionar». Alguns clubs acusen la federació d’haver-se decantat pel mercantilisme, per esprémer encara més la butxaca dels pares. Quotes, roba, Mutualitat, Portal del Federat, revisions mèdiques… Baza respon: «La federació és una organització sense ànim de lucre. Si al final de la temporada tinguéssim beneficis els repartiríem entre els clubs». La federació catalana ha repartit uns 1,5 milions d’euros entre els clubs en el transcurs dels dos últims anys.  Ha arribat l’hora de competir. «Lluny de la part competitiva i exigent, el futbol té un component social realment important: poder jugar simplement per divertir-se», destaca Fernández.