El 50 per cent de Ruth

La carrera esportiva de Ruth Beitia és un fidel reflex, a grans trets, del que ha estat i és en l'actualitat l'atletisme espanyol. Ruth va començar corrent un cros, com la majoria dels xavals que s'inicien en l'atletisme, una especialitat en la qual Espanya arrasava. Va tenir la sort de  ser llarga per a la seva edat i aquell dia un exsaltador d'altura, Ramón Torralbo, s'hi va fixar. Una carrera és en principi una suma de petits salts, i el tècnic càntabre va saber veure ja aleshores que aquella atleta creixeria cap amunt. Torralbo és l'actual director de l'Escola Municipal d'Atletisme de Santander, amb seu a La Albericia, creada per l'interès per aquest esport  que va generar a Cantàbria l'èxit d'Abascal a Los Angeles-84.

Torralbo es guanya la vida exercint de professor d'Educació Física a la Universitat de Cantàbria. Això, però, no és França. Les escoles d'atletisme no disposen de recursos per professionalitzar al cent per cent els seus entrenadors. Però això no ha estat cap obstacle perquè la implicació professional i personal de Ramón amb Ruth funcionés, com  una parella atlètica sempre ben avinguda, a punt de complir les seves bodes de plata.

Notícies relacionades

Beitia torna a recollir un or a les altures

Res és impossible per a Àlex Roca: un maratonià amb un 76% de discapacitat física

Explicat així, Ramón és un personatge dotat de cert romanticisme, però no és l'únic. En situació de precarietat hi ha centenars d'entrenadors per tot Espanya. Ramón i Ruth es van mullar centenars de vegades abans que es construís el mòdul cobert de La Albericia, ja superat el segle XX. En tot cas, el tècnic santanderí és un privilegiat a l'haver pogut comptar amb una atleta disciplinada, alegre i molt fera competint. És la capitana de l'equip espanyol i segueix superant llistons molt alts als seus 35 anys. Ella sempre diu que Ramón és el seu 50%.

Beitia va fer un conat de retirada quan va ser nomenada secretària del Parlament Regional de Cantàbria i després d'acariciar la medalla als Jocs de Londres del 2102. Tot l'atletisme espanyol la va reclamar, amb fonament, perquè la càntabra ha seguit saltant al seu millor nivell i ja suma 11 medalles internacionals. Ruth es va posar el casc i a patinar, per estar activa i perquè li encanta lliscar. Ramón només va haver d'esperar al mòdul de La Albericia que es posés a ploure un parell de dies seguits per veure tornar la campiona d'Europa, aleshores, ara ja doble campiona continental.