Beitia torna a recollir un or a les altures

Ruth Beitia viu de la millor pròrroga donada a la seva trajectòria esportiva. Un temps afegit culminat ahir en or, en superor, en el seu segon títol consecutiu en els campionats d'Europa. Als 35 anys, sense saber encara quan «el cos dirà prou», la saltadora càntabra es va tornar a coronar reina continental, a les altures, amb la millor marca de l'any (2,01 metres) i tal com va dir des de Zuric «amb una de les millors actuacions de la meva vida».

A Londres, fa dos anys, després dels Jocs Olímpics, va dir que ho deixava, que ja havia arribat a una edat suficient per seguir amb l'esforç diari de l'entrenament, els viatges i la competició. Però a l'arribar a Cantà-bria s'ho va repensar. I va decidir seguir, per a fortuna d'un atletisme espanyol més aviat necessitat de medalles. La sisena en el campionat se la va penjar ahir Beitia, poc després que Diana Martín, amb una carrera agressiva i sense complexos, donés una sorpresa agradable, més aviat imprevista, però justa per la seva actuació, amb un bronze en la prova dels 3.000 metres obstacles.

Beitia, a les altures, sabia que era la favorita, però el seu concurs no va començar com a ella li hauria agradat. Potser van ser els nervis. O potser una posició no gaire bona la que la va portar a un primer nul, amb el llistó situat a 1,90 metres -res per a ella-. «L'error ha sigut aquella injecció que a vegades es necessita per no confiar-se. Tenia problemes d'espai. M'he hagut de tirar una miqueta enrere, i a partir d'aquí tot ha anat bé». No obstant, va arribar un altre nul amb el llistó situat en 1,99 metres, que la va apartar momentàniament, només momentàniament, del podi de Zuric. Però res la podia frenar, res podia impedir que seguís  amb el seu particular vol d'or, perquè amb el 2,01, després decisiu, ella es va quedar sola, sense rivals, totes eliminades, totes a contemplar els intents que Ruth portava a terme, en aquest cas sense èxit, sobre els 2,03 metres, cosa que li hauria suposat la seva  millor marca i rècord d'Espanya. Al tercer nul, en comptes de lamentar-se, Beitia va saltar i va anar feliç a abraçar-se amb Ramón Torralbo, el seu entrenador, a recollir la bandera espanyola i a començar a celebrar un or d'altura.

Notícies relacionades

El 50 per cent de Ruth

Patri Guijarro: "Ja em sento més jo a la selecció, com al Barça"

LA IL·LUSIÓ / «Arribarà el dia que el cos dirà 'fins aquí has arribat', però mentre això no passi, em tindreu aquí. Jo segueixo amb moltíssima il·lusió. 2,03 metres és una altura que puc saltar. He fet uns bons intents i al tercer és quan ha arribat l'explosió». Una Ruth Beitia que ara, ni de bon tros, descansarà perquè és temps de recollir els fruits per la medalla d'ahir. «Dijous mateix salto a Estocolm, després a Eberstadt, a Alemanya, i després en la reunió de Zuric. També m'han convidat a la Copa del Món però no sé si la feina em permetrà anar-hi». Beitia, a part d'atleta, és diputada i primera secretària al Parlament de Cantàbria (PP).

L'actuació espanyola es va tancar amb 22 finalistes. Ahir van destacar també Javi Guerra (marató) i Eusebio Cáceres (longitud), tots dos quarts, vorejant la medalla.