Purito deixa el Giro arran d'una caiguda amb desenes d'afectats

Feia anys que no es veia una cosa igual, un accident tan greu, amb tants afectats, amb tants ciclistes per terra, potser fins a 80; tants que el Giro per primer cop en la història es va quedar sense ambulàncies per poder evacuar els ferits. I, entre els caiguts, intentant no perdre el somriure, amb dolor al pit, a la mà, a l'ànima, hi havia Joaquim Purito  Rodríguez. Adéu al Giro, en què era el gran favorit, i adéu a quedar-se en propietat la maglia rosa. Una caiguda va truncar els seus plans, en un dia terrible. Per oblidar.

Va passar en una rotonda, que estava senyalitzada, però a 70 quilòmetres per hora, només que un parell de ciclistes es despistin, cosa que va succeir, i canviïn de rumb, de seguida es produeix el xoc de bicis; tots a terra, uns sobre dels altres; els que es van aixecar aviat, com Nairo Quintana i Rigoberto Urán, van sospirar perquè només es van fer rascades, menors quan el terra està mullat. Els que van trigar més, com Purito, ja van notar el dolor al cos, el senyal d'un abandonament anunciat. Altres es van quedar a terra immòbils, amb la cama trencada, com Ángel Vicioso (triple fractura de fèmur), que haurà de passar pel quiròfan a Roma.

Potser només el Passatge del Gois al Tour de l'any 1999 -on Alex Zülle va perdre una ronda francesa que hauria d'haver guanyat per evitar un altre blanc en el palmarès de la prova- era recordat com a relat d'una caiguda amb un munt de corredors al mar.

Purito es va despenjar de seguida. La televisió va oferir la imatge d'un corredor ple de sang, amb la cara abatuda i amb pedaleig trist. Va arribar a la meta i se'n va anar a l'hospital, on les radiografies van confirmar les fractures; tres costelles i un dit, a part de rascades per tot arreu. De fet, ahir es va lesionar una sola costella, perquè les altres dues ja estaven fissurades des d'una altra caiguda prèvia de principis d'abril. El corredor ho ha mantingut en secret al Giro perquè els rivals no aprofitessin per atacar-lo.

QUINTANA TAMBÉ CAU / Les alarmes van saltar en tots els equips. Al Movistar, l'únic conjunt espanyol que corre la prova, cinc ciclistes es van veure afectats: Quintana, Castroviejo, Amador, Malori i Izagirre. I així a totes les esquadres, cap se'n va salvar, ni tan sols el BMC, que després de la caiguda va accelerar amb 12 corredors que s'havien salvat, que no van mirar enrere i que no van esperar a ningú per recuperar el clàssic debat ciclista en casos similars; el del fair-play que parla d'aixecar el peu quan es produeixen accidents d'aquesta magnitud, i el de la competició fèrria, on tot s'hi val, tonto l'últim, la lluita contra vent, caiguda, pluja, neu, el que sigui per poder esgarrapar uns segons. 49 va treure el corredor australià a la resta de favorits contusionats, només contusionats, perquè Purito, a l'arribar a Montecasino (nom amb testimoni de velles i sagnants batalles), ho va fer a més de set minuts del vencedor, que no va ser cap altre que el líder de la prova, el prometedor australià Michael Matthews.

Notícies relacionades

El vell camp va dir adeu amb el comiat d’Alba i Busquets

El Madrid guanya la Lliga aprofitant el primer ‘match ball’

A partir d'allà, els metges del Giro es van posar a treballar, amb cua de lesionats a les portes del furgó que es va instal·lar a la meta, preparat per fer radiografies, per treure feina als hospitals pròxims a fi d'evitar la saturació amb esportistes fracturats. I els metges dels equips van haver de tractar els menys greus, els que només tenien rascades als genolls, als colzes, en un dia per oblidar, en un Giro on no ha fet res més que ploure des que va començar, divendres passat, pluja que va començar a Irlanda del Nord, després a Irlanda i després al sud d'Itàlia, on el sol, típic de primavera, s'ha oblidat dels ciclistes, tal com va passar l'any passat.

DESTÍ, LA VUELTA / Purito, que tenia els seus pares esperant-lo a l'hotel de Casino, tornarà ara a Barcelona. Ni tan sols es va plantejar intentar continuar. Ni podia, ni tenia sentit. Ara determinarà com afronta la temporada, encara que, en principi, el ciclista català no és partidari de córrer el Tour, ja que amb un mes i mig per a l'inici i amb les ferides que té difícilment arribarà en la forma òptima per lluitar o destacar a la general. En el seu entorn són partidaris que descansi, es recuperi de les ferides i amb temps de sobres es prepari per afrontar la Vuelta, programada per a mitjans del mes d'agost. Hi ha prou temps.