L'edat només és un número

«¡Senyora! ¿I quina necessitat té de saltar longitud? ¡Jugui a bridge!». La pacient -una saltadora que ja havia complert els 55 anys-no es podia creure les paraules del metge, un prestigiós especialista de columna vertebral al qual havia decidit anar per resoldre uns persistents dolors lumbars.

Sorpresa davant d'un consell tan inesperat com demolidor, l'atleta va pensar: «L'atletisme és la meva passió i el meu modus vivendi. Els entrenaments em permeten estar en un estat de forma envejable i tenir  una esplèndida salut. No m'he engreixat malgrat la menopausa ni presento cap signe d'osteoporosi, mantinc el colesterol a ratlla i no tinc problemes amb el sucre. ¡I sense prendre ni una sola pastilla! ¿I m'estan dient que deixi l'esport quan, sense cap dubte, ha estat -i és per a tothom- el millor medicament?".

El metge, intuint els dubtes de la pacient, va insistir: «Cregui'm, diverteixi's com fan les senyores de la seva edat. L'esquena l'hi agrairà». Poc després, la senyora es proclamava campiona europea de longitud.

L'edat no és una limitació.

Sempre el mateix argument: l'edat. En realitat es tracta només d'un número, però amb la peculiaritat que quan arriba a un determinat valor el culpem de tots els mals (de molts sí que n'és responsable, però no de tot) i a sobre li imposem nega­cions i limitacions, en especial les que concerneixen a la pràctica de l'esport competitiu.

¿Ens plantegem que Mike Jagger, Joan Manel Serrat o la Caballé deixin de cantar o que García Márquez deixi d'escriure? ¿Ens passaria pel cap recomanar a les nostres àvies que abandonin els encreuats o a un octogenari que s'oblidi per sempre de la seva afició al bricolatge?

Són aficions estimulants i, per tant, summament beneficioses. Doncs passa el mateix amb la gent gran que practica esport de competició, tot i  que el cos sigui la seva principal eina de treball.

Em remeto a l'increïble cas del velocista italià Ugo Sansonetti. Té 95 anys i torna a la competició -sí, hi torna- després d'una lesió al fèmur que el va tenir dos anys allunyat de les pistes. Ugo es posarà una altra vegada el calçat de claus i es col·locarà al tac de sortida per continuar presumint d'uns turmells que ja voldrien per a ells molts joves atletes.

No hi ha dubte que el cas de Sansonetti -entre altres- ensorra qualsevol mite sobre l'edat i l'esport. És cert que la genètica l'ha ajudat a mantenir aquesta longevitat, però també és mèrit de la seva persistència.  Mentre no va poder córrer es va dedicar als salts de trampolí i va arribar a rea­litzar ¡el salt mortal cap enrere des de la plataforma de 10 metres! No es va deixar d'entrenar ni un sol dia i com a consell es remet al titular d'un dels seus llibres: No t'aturis mai.

Entrenar-se amb sentit comú i una bona alimentació són les claus per seguir complint anys en bones condicions físiques. El treball cardiovascular s'ha de combinar amb exercicis de tonificació muscular que ajudin a mantenir/guanyar força i massa muscular i així preservar les articulacions, que són les estructures que es deterioren més.

El treball amb càrregues és molt important en la dona ja que prevé l'osteoporosi, igual que l'exercici a l'aire lliure per aprofitar els rajos solars i la síntesi de vitamina D, essencial per fixar el calci.

Per evitar les lesions convé aturar-se davant la més mínima molèstia i repartir bé les càrregues d'entrenament, i prioritzar el descans. No ens hem d'entrenar mai en excés: és millor una sessió de menys que una de més. Cal evitar o moderar els exercicis d'impacte i no s'ha de voler imitar els entrenaments que realitzen els més joves. I, evidentment, cal sotmetre's periòdicament a una prova d'esforç i als controls mèdics rutinaris.

La dieta de l'esportista veterà ha de tenir en compte les seves característiques físiques i exigències energètiques i nutricionals. En la seva proporció adequada, la dieta ha de contenir diàriament carbohidrats, proteïnes i greixos, més una varietat d'aliments vegetals (verdures, hortalisses, fruites, llavors) per ingerir un ampli assortiment de vitamines, minerals i substàncies antioxidants.

A més convé:

-Prendre diàriament aliments amb calci: lactis; fruita seca, llegums, fulles verdes, cítrics, peixos petits (sardines, anxoves).

-Usar oli d'oliva verge extra com a greix principal.

-Consumir aliments rics en Omega-3 (peix blau).

-Moderar el consum de greixos saturats i eliminar els trans.

-Limitar el consum de sucres refinats (dolços).

-Limitar el consum de begudes carbonatades.

Notícies relacionades

Swiatek es corona a Madrid després d’una final memorable

El Barça allarga el seu idil·li amb la cinquena lliga consecutiva

-Limitar el consum de sal.

-Evitar les begudes amb alcohol.