La història de cinc esportistes veterans

José Pérez Francés: "Amb la bicicleta em cuido el cos"

Ciclista. Va ser tercer al Tour del 1963 i va pujar tres cops al podi de la Vuelta

1965José Pérez Francés va viure el 8 de juliol la seva millor gesta com a ciclista professional al culminar en l’etapa del Tour que va finalitzar a Barcelona l’escapada de la seva vida. Va guanyar una etapa que va passar a la història de l’esport barceloní, en una ronda francesa que va trigar 44 anys a tornar a la capital catalana. Ara, gairebé 49 anys després del seu triomf, s’entrena pels mateixos paratges.

1965José Pérez Francés va viure el 8 de juliol la seva millor gesta com a ciclista professional al culminar en l’etapa del Tour que va finalitzar a Barcelona l’escapada de la seva vida. Va guanyar una etapa que va passar a la història de l’esport barceloní, en una ronda francesa que va trigar 44 anys a tornar a la capital catalana. Ara, gairebé 49 anys després del seu triomf, s’entrena pels mateixos paratges. / JORDI COTRINA

1
Es llegeix en minuts

Els amics el coneixen com a Pepe. I sempre ha viscut al costat del Paral·lel des que fa més de 50 anys va deixar el seu Peñacastillo (Can-tàbria) natal. José Pérez Francés, amb 77 anys acabats d'estrenar, segueix enamorat de la bicicleta que el va fer triomfar per les carreteres del Tour. «Amb la bici em cuido el cos. Surto en dies alterns, excepte si plou. Ja em vaig mullar prou en els meus anys de professional».

Perquè, tal com explica, a la bici se l'estima, «s'enamora» d'una màquina que l'ha portat  a recórrer la carretera de l'Ordal possiblement com no ho ha fet cap ciclista des que es va asfaltar la ruta no se sap ni quan. «Són uns 100 quilòmetres els que acostumo a recórrer». I a una mitjana que molts cicloturistes, més joves que ell, difícilment aguantarien. Perquè Pérez Francés, amb qui es pot estar hores i hores parlant de ciclisme, del d'abans i del d'ara, arriba a pujar moltes setmanes pel Rat Penat, amb rampes importants. «La meva bicicleta mai la veureu bruta», testimoni d'un afecte, d'un ciclista etern, d'una estrella.

És ara quan es pregunta com va poder estar 14 anys sense tocar la bici; una època en què el miraven com un estrany quan sortia a córrer a peu amb el gos, i com amb 50 anys posava en fila índia pel seu Ordal de l'ànima tot un grup de corredors de la Vuelta a Espanya que s'entrenaven per allà, i que no sabien amb qui s'enfrontaven.

Els noms de la història

Notícies relacionades

Quan torna de la seva sessió d'entrenament i algú el reconeix sobre la bici és l'instant per recordar els temps daurats, una època de noms il·lustres que es van barrejar amb els de Pérez Francés: Julio Jiménez, Luis Ocaña, Eddy Merckx, Felice Gimondi. I d'equips que van fer història com el Ferry's, el Bic o el Kas.

Perquè mentre el cos aguanti, i per ara encara no hi ha data de caducitat, Pepe Pérez Francés sortirà a pedalejar. «Els ossos fan més mal si un es queda a casa». I amb la seva bicicleta de carboni a punt, una altra vegada els pedals, la llibertat, l'aire lliure.