L'últim minut del Nil

«Tot això se'ns en ha anat de les mans. No té sentit res del que ha passat. I encara menys donar-li una intencionalitat política a una decisió que va ser molt confusa».

Isabel Tarragó, presidenta del Llagostera, que ahir a la nit va homenatjar Nil Marín davant el València-Mestalla, va ser qui, diumenge passat, va sol·licitar un minut de silenci a l'Olímpic de Xàtiva per la mort de Marín, de 20 anys, porter del Girona B. A Tarragó no li costaria gens dir que la negativa del Xàtiva a aquest reconeixement va tenir intencionalitat anticatalana. «En cap moment, vaig tenir la sensació que s'hi oposaven per motius polítics. O perquè fóssim catalans. Van dir que no perquè es van embolicar, perquè el nostre món és un món petit, de gent benintencionada però molt amateur».

Inici de la polèmica

La polèmica la va generar un compte fals de Twitter a nom de l'Olímpic de Xàtiva, que ahir, per fi, reconeixia ser «un compte no oficial», entre altres coses perquè el club no té web, ni Twitter, ni Facebook. En aquell compte van aparèixer comentaris falsos, atribuïts al president Alfonso Rus, feridors i menyspreadors respecte al Nil i els catalans. I això va ser el que va incendiar les xarxes socials.

«Els jugadors -diu Tarragó- em van dir si podíem demanar al Xàtiva fer un minut de silenci pel Nil, que no va jugar al Llagostera però era amic d'alguns d'ells». A l'arribar al camp, la presidenta va parlar amb l'àrbitre i amb Salvador Pérez Huerta, un voluntariós jubilat que fa de delegat del Xàtiva.

Tots van dir que cap problema, però Pérez Huerta va demanar consultar-ho. «Jo no sóc ningú», es va justificar. El problema va ser que el delegat no va trucar al president, sinó a un directiu a qui no va saber explicar-li qui era el Nil (ni tan sols el seu nom) ni si jugava al Llagostera. «Em sembla que no». I, davant aquesta desinformació, el directiu va decidir que no es fes cap homenatge.

«I no hi va haver res més», explica José Alemany, resident a Tarragona i director esportiu de l'Olímpic, que està molt sorprès per tot aquest embolic. «Jo al·lucino. El president va arribar cinc minuts abans de començar el partit i no sabia res de res. Som un club molt modest i tot es fa amb un voluntarisme admirable. Així va actuar el nostre delegat. Però, sisplau, no hi veieu res de polític en això. Fa un any, vam fer un minut de silenci per la mort de la dona del vicepresident de l'Hospitalet, que ni va venir al partit».

«Vaig veure tan clar que el minut no es feia perquè no ens havíem entès, que vaig treure importància a l'assumpte i ni tan sols ho vaig comentar amb Rus que, en efecte, gairebé va arribar amb el partit començat», assenyala Tarragó, sorpresa del ressò generat a les xarxes socials per una insolència inexistent, sense mala intenció.

Tothom coincideix que l'Olímpic va reaccionar «tard i malament». Encara més, Rus va parlar del minut de silenci en algunes ràdios diumenge a la nit «creient que s'estava parlant d'un minut de silenci que s'hauria d'haver guardat en record a les víctimes del terrorisme», explica un dels seus col·laboradors. «Entre altres coses perquè els periodistes li van preguntar per un minut de silenci però mai li van parlar de Nil Marín. Rus no sabia de què parlava».

El dolor dels Marín

D'aquí ve que Rus, que el març del 2011 va prometre un Ferrari com el seu a qui el votés, va presidir dilluns a la nit una junta extraordinària per demanar explicacions de per què no li havien consultat. «Perquè, al final, l'assumpte ni els afectava a ells, que no van saber explicar-nos-ho, ni ens afectava a nosaltres», li van respondre.

Notícies relacionades

Snack’IN de Campofrío s’afegeix a la Copa del Món d’escalada a Madrid

El dia que el Tour puja la rampa de garatge de Tolosa

La confusió va afegir més dolor als Marín. Tant, que Víctor, el pare del Nil, va escriure ahir una carta a Rus recordant-li que havia estat al seu despatx de l'alcaldia de Xàtiva «per ajudar-lo a reparar, amb urgència, els danys soferts en un mur de contenció de Xàtiva». Guiat per la falsa polèmica, Víctor Marín li va recordar a Rus que, llavors, no li va preguntar ni el va preocupar si era català o independentista. A la missiva, Víctor li retreu a Rus haver rebutjat el minut de silenci «perquè van dir que el Nil era independentista».

És cert, no van guardar el minut de silenci. I ja se'n penedeixen. Però mai van dir que els motius pels quals no homenatjaven el Nil eren perquè era català. Mai.