«M'ho prenc de debò, com si competíssim de veritat»

Ni que sigui un dia a l'any, Gerard López deixarà de veure els partits des d'una cabina de ràdio o de televisió i tornarà a viure el futbol arran de terra. Ja no ho farà amb les botes posades, que va penjar fa dos anys a Girona després d'una carrera que va iniciar al Barça quan era un nen i que el va portar de tornada en una de les èpoques més convulses. Ficat en el paper de comentarista de

TV-3, no es va imaginar mai que estrenaria el carnet d'entrenador que es va treure fa un any com a seleccionador de Catalunya.

-¿Quan va rebre la proposta per fer-se càrrec de la selecció?

-Fa dos o tres mesos, em van arribar veus que el meu nom era un dels que estaven sobre la taula com a candidat i fa un parell de setmanes vaig coincidir amb Andreu Subies i gent de la federació i em van temptejar. Em van preguntar si em feia il·lusió, si tenia disponibilitat, el carnet... I, és clar, els vaig dir que sí a tot. I fa dos dies vam tancar l'acord sense problemes.

-¿S'ho esperava? ¿Li havia passat pel cap alguna vegada?

-No, ¿com havia de pensar en una cosa així? Ha sigut una gran sorpresa i una gran il·lusió. He jugat amb  Catalunya com a aleví, a la Sub-15, a la Sub-17, amb l'absoluta. Sempre que m'han cridat hi he anat perquè per a mi era un partit especial. I que em brindin ara aquesta oportunitat, és un honor.

-Imagini's aquest titular: «Gerard substitueix Cruyff».  

-Sí, sí, ahir el vaig llegir en algun lloc, i vaig pensar 'mare meva, això són paraules majors'. Cruyff ha sigut un dels meus referents com a jugador pel que he vist en vídeos i, per descomptat, com a entrenador. És una de les persones més influents de la història del futbol i del Barça. Així que l'honor és doble i també  una responsabilitat perquè Johan li ha donat més repercussió a la selecció.

-¿Assumeix el càrrec com un fet més simbòlic que una altra cosa? Es tracta de jugar un amistós a l'any.

-L'assumeixo amb molta il·lusió. Ja sé que només és un partit i no és oficial, però per a mi és com si competíssim de veritat.  Per a mi Catalunya és Catalunya, és una de les coses ­

essencials de la meva vida, i m'ho prenc de debò. Vull guanyar, vull tenir el millor equip, vull jugar bé i vull que la gent disfruti, que sigui una festa, i se senti orgullosa de la selecció.

-Per estrenar el carnet, no té un mal equip...

-Quan es va saber el nomenament, un jugador del Barça em va enviar un missatge dient: 'Míster, serà un plaer treballar amb tu'. I jo li vaig respondre: 'No, ni parlar-ne, el plaer serà meu de poder tenir-vos a les meves ordres ni que sigui sols un dia'. Aquesta és la veritat. Mires els noms i penses: 'mare meva, Déu n'hi do'. Els mimaré, els cuidaré, seuré a la banqueta i disfrutaré d'ells.

-En la situació política actual, ¿veu més a prop que algun dia es produeixi el reconeixement oficial?

SEnDDesitjo que se segueixi treballant en aquesta direcció, però que els passos polítics siguin ferms. La voluntat del poble ja s'ha vist l'11 de setembre, amb la Via Catalana i moltes altres expressions, i es tornarà a veurà el dia del partit. Els que tenim la responsabilitat de representar Catalunya en aquesta mena d'actes hem de fer el possible perquè siguin una festa i a partir d'aquí són els polítics els que han de donar la cara. Els esportistes no poden fer res més que anar-hi quan se'ls crida i aquest compromís sempre ha existit.

-¿Creu que si tinguessin la possibilitat jugadors de màxim nivell escollirien jugar amb Catalunya en lloc d'Espanya?

-Si alguna vegada es pot triar ja es veurà. El jugador que està implicat en la causa voldrà jugar amb Catalunya i crec que és el que elegirien la majoria. Però ara no existeix aquesta possibilitat. Jo tampoc la vaig tenir i també vaig jugar amb Espanya encara que em senti català. I les coses segueixen igual. No pots negar-te a jugar amb la selecció espanyola perquè tens la possibilitat de competir al màxim nivell, i com ha passat de guanyar un Mundial o una Eurocopa.

-No hi ha temps per preparar gaires coses. Però, ¿quin és l'estil de joc que li agrada?

SEnDNo tinc dubtes sobre això. El Barça és la referència. I en un partit, encara és més important intentar oferir espectacle. La qüestió és disposar dels jugadors que vols perquè sempre hi ha equips que posen problemes i també és una època de vacances.

-¿Sap què té en comú amb dos dels quatre últims seleccionadors: Rexach i Pichi Alonso?

-Doncs no. Però són dos referents per a mi. Ah, sí, que també van ser comentaristes de TV-3. És simplement una coincidència.

Notícies relacionades

Iñigo deixa el Barça per anar a l’Aràbia Saudita

El Vila-real fitxa Thomas, acusat de violar i agredir sexualment tres dones

-¿I com es veu en un futur? ¿A la cabina de tele o a la banqueta?

-De moment, puc compaginar les dues coses. Tinc tres anys de contracte amb TV-3 i la meva idea és complir-los. Sóc jove, tinc 34 anys, i em queda molt camí per recórrer. I per a mi és un plaer analitzar cada setmana els partits del Barça. És una bona manera d'aprendre. M'agrada veure futbol i, ara, tindré la possibilitat de viure de prop l'experiència de la banqueta amb Catalunya.