Mireia Belmonte «Com més nedi, més opcions tindré de medalla»

Resulta tan inusual la irrupció de nous talents en l'esport espanyol que no sorprèn que als Jocs de Londres, ara fa un any, el país es rendís a les proeses de Mireia Belmonte, hipnotitzat per la brillantor de les seves dues medalles olímpiques. La nova sirena de la natació va trepitjar el podi a Londres amb dues plates en els 200 papallona i els 800 lliure i, des d'aleshores, s'han escrutat els seus moviments amb l'interès amb què s'estudia un diamant de gran puresa: per descobrir noves brillantors. La seva classe i la seva joventut -té 22 anys- li auguren un futur esplèndid, però Barcelona 2013 es presenta com una tremenda revàlida per a la badalonina, que obrirà aquest diumenge la seva participació amb els 200 estils i els 400 lliure, dues de les sis proves en què competirà.

-¿Amb quin ànim arriba al Mundial?

-Arribo bé, amb bones sensacions, encara que fins a l'últim moment hem estat polint alguns detalls tècnics. Molt tranquil·la pel treball que hem fet. Els nervis, que per a mi són bons, vindran unes quantes hores abans de llançar-me a l'aigua i debutar. Encara no puc estar nerviosa perquè em tornaria boja, així que de moment tot va per bon camí.

-¿Se sent ben preparada, ara que estem en el compte enrere?

-La feina que hem fet a Granada en les últimes setmanes, amb una concentració llarga en altura, ens ha anat molt bé. Va ser un plaer entrenar-nos allà, amb totes les facilitats que ens va donar el CAR de Sierra Nevada, amb el treball en grup, tant dins com fora de l'aigua, i ara només s'ha d'esperar que produeixi bons resultats.

-L'etapa postolímpica va ser molt complicada per la seva ruptura amb el CN Sabadell. Això li va fer perdre quatre mesos de preparació, encara que el seu tècnic, Fred Vergnoux, assegura que amb el treball que han realitzat ha recuperat el temps de sobres ¿Pensa el mateix?

-El primer dia que vaig tornar a tirar-me a l'aigua ja em vaig posar les piles. Els primers dies d'entrenament em van costar una miqueta. Era normal. Però quan vaig començar a competir, ja vaig veure que estava en els temps de l'any passat i això va ser una motivació extra per a mi. Així que sí, crec que hem treballat bé i que arribo bé de forma.

-En aquesta etapa posterior als Jocs, vostè va assegurar que ho va passar malament i que fins i tot es va plantejar la retirada, fins que li va arribar l'oferta de la Universitat de Múrcia i va solucionar la seva tornada amb Vergnoux al Sabadell.

-Això ja ha passat i no s'ha de tornar enrere. La UCAM per a mi va ser una llum al final del túnel, perquè no sabia què fer, si deixar de nedar o què. M'han ajudat moltíssim a nivell personal, perquè em van donar una beca per estudiar i compaginar-la amb l'esport, encara que la veritat és que aquest any els estudis els he seguit més aviat poc.

-Igual que als Jocs, s'ha marcat un calendari molt exigent, amb participació en sis proves. A Londres li va funcionar. ¿Confia que la història es repeteixi?

-Estic acostumada a nedar moltes proves. Vaig aconseguir la mínima en sis i és el que nedaré, al marge del relleu, que no sé si el faré al final. Com més oportunitats tingui, més probabilitats tindré que surti bé. Si a Londres no hagués nedat les cinc proves, potser no hauria tret les dues medalles. Així que com més proves nedi, més opcions tindré de medalla. No he de donar per perduda cap prova per endavant.

-I a més pretenia competir també en aigües obertes, encara que al final no va aconseguir la plaça.

-Era un repte que em vaig marcar perquè volia fer coses noves. Es tractava de començar en aigües obertes perquè la prova era dissabte, en el primer dia del Mundial, i era prendre contacte de seguida amb la competició, però al final no va sortir.

-Encara que el seu calendari és molt obert, tothom estarà pendent de vostè en els 200 papallona i els 800, que són les dues proves en què va penjar-se la medalla a Londres.

-És clar que són les dues proves que més he preparat, no només pel resultat de l'any passat, sinó també perquè són les dues en què estic més amunt en el rànquing [tercera en papallona, sisena en la prova de natació lliure]. Però també dependrà de com em trobi aquests dies a l'aigua. Sortiré pensant fer-ho bé en totes les proves.

-¿Es marca el podi com a repte en aquest Mundial?

-Serà molt complicat aconseguir-ho. Després de veure el que ha passat en les proves de selecció americanes i en les australianes, es pot comprovar que la gent arriba molt forta a aquesta cita. Així que serà difícil. Però bé, ho intentaré. I si estem a les finals, pot passar qualsevol cosa.

-¿Li suposa una pressió addicional el fet de nedar a casa?

-No. La pressió que tinc és per nedar les sis proves. I res més. El fet de competir a casa, al revés del que pugui pen­sar-se, és una motivació. Crec que ha de ser un campionat molt bonic, amb la teva gent, la teva família i els teus amics a la grada. Em fa molta il·lusió perquè no he viscut mai una expe­riència a casa. Sempre ha sigut fora. No vaig tenir l'oportunitat de fer-­ho al Mundial del 2003 perquè llavors tenia 12 anys. Els meus pares em van portar un dia a la piscina i vaig veure la victòria de Jivanevskaia [la ­nedadora russa, nacionalitzada espanyola, es va imposar en els 50 ­esquena]. Seria molt bonic poder ­seguir els passos de Nina, que és una persona que va ser molt important per a mi i a la qual respecto molt.

-El fet que la sincronitzada hagi obert la conquista de medalles per a l'equip espanyol i hi hagi altres opcions com el waterpolo, i que la gent no estigui tan pendent de vostè, ¿la beneficia?

-Jo crec que la gent estarà pendent del que fem tots els espanyols perquè estem a casa, i volem fer-ho tots molt bé. No només jo. Així que la pressió serà per a tots igual.

-¿Han suposat algun canvi per a vostè les dues medalles aconseguides a Londres?

-Crec que més mediàticament que cap altra cosa. Ara us fixeu més on competiré, on em concentraré i aquestes coses. Però la resta no ha canviat gaire.

-El seu entrenador, Fred Vergnoux, assegura que pujar al podi als Jocs l'ha fet madurar.

-Pot ser. Personalment no ho he notat molt. Potser hi ha tingut alguna cosa a veure tota la preparació mental que vaig fer l'any passat. No crec que hagi canviat massa com a persona, encara que és possible que hagi madurat com a nedadora. El que és veritat és que em sento més segura a l'hora de competir. Saps que has de treballar i que hi ha dies que ho passaràs malament, però també que si segueixes per aquest camí, al final sempre trobaràs la recompensa.

-Suposo que la reconforta saber que ja ha aconseguit abans en uns Jocs els objectius del podi que s'està marcant en aquest Mundial a casa.

Notícies relacionades

Àlex Márquez viatja a Alemanya amb la idea de córrer el gran premi

La lliçó d’Alexia Putellas

-Sí, però la gent no sap les hores i la feina que hi posem per arribar fins aquí. Hi ha gent que només ens veu nedant en la competició i poden tenir la impressió que tot surt fàcilment. Però hi ha molta feina al darrere. Perquè una cosa surti tan fàcilment, abans has hagut de fer coses molt difícils, l'hi asseguro.

Vegeu el vídeo d'aquesta noticia amb el mòbil o a e-periodico.cat