El Movistar assumeix el repte de lluitar pel triomf fins a París

Massa castells; preciosos, sí, però amb excessiu temps per poder-los contemplar a la riba del Loira, quan l'avorriment s'apodera dels cotxes d'equip que segueixen un pilot que s'allarga al llarg de la carretera per espai de 200 metres. Triomf a l'esprint de Marcel Kittel, el tercer, amb nova derrota de Mark Cavendish, que no sembla tan fi com altres vegades. I caiguda, perquè amb etapes tan planes és impossible que els ciclistes no vagin per terra, amb tanta gent, amb els nervis desencaixats. Faria bé el Tour de mirar cap al sud d'Europa -llegiu Giro i Vuelta- i anotar els esforços de les dues carreres per evitar jornades aliades amb el tedi, com la d'ahir i, previsiblement, la d'avui.

Però mentre es disfruta dels castells, als dos costats de la carretera, mentre es condueix el cotxe a 40 quilòmetres per hora, hi ha temps per pensar, per donar voltes al cap, per reflexionar en el que falta per arribar, amb el Ventoux, diumenge, i amb els Alps, en el menú final de Tour, unes postres que s'han de convertir en plat principal.

I així, donant ordres per la ràdio, mirant que els seus no caiguin ni descuidin el contacte amb Alejandro Valverde, segon de la general rere Chris Froome, va circular ahir per la ruta de la 12a etapa del Tour José Luis Arrieta,Arriper a tothom, el tècnic del Movistar que tant de caràcter ofensiu està donant al seu equip. A la passada Vuelta, al Giro, on van ser la revelació, i ara al Tour: lluita per la general, tres ciclistes altop ten(a part de Valverde, Nairo Quintana, colombià, i Rui Costa, el portuguès amb nom de futbolista), líders per equips, sense oblidar el repte del mallot blanc i qui sap si fins i tot la muntanya.

Notícies relacionades

Snack’IN de Campofrío s’afegeix a la Copa del Món d’escalada a Madrid

El dia que el Tour puja la rampa de garatge de Tolosa

LA COL·LABORACIÓ DE CONTADOR / Per això, el pensament d'Arries va traduir en veu alta a l'arribar a Tours, calor immensa com cada dia, embotellament de públic -tant se val que l'etapa no hagi passat a la història-. «Mai el tindrem tan a prop. Per això mateix hem de lluitar». És el testimoni que no es rendeixen i que, sabent que la proposta és difícil i complicada perquè Froome és sòlid i gran en la contrarellotge i la muntanya, la felicitat i l'optimisme regnen en el conjunt espanyol. «No obstant, d'altres s'hauran de moure». I ho diu Arrieta mirant de reüll els cotxes del Saxo-Tinkoff, o el que és el mateix mirant Alberto Contador. Ningú dubta que el madrileny, quart, organitzarà un xafarranxo general qualsevol dia.

Enfilat dalt delcorró, recuperat dels seus problemes intestinals, José Joaquín Rojas,Rojillas(ahir, primer espanyol en una etapa que va voler guanyar Juan Antonio Flecha), murcià com Valverde, va exterioritzar la fe en el seu cap de files i paisà. «Treballarem per ell. I jo, el primer, perquè estem convençuts que tornarem a aïllar Froome. Sense equip [ahir, Edvald Boasson Hagen, de l'Sky, es va fracturar l'omòplat, un altre contratemps per al britànic], no podrà guanyar». La fe mou muntanyes, inclosos els Alps.