De tal pare, tal fill

¿Pot ser un fill millor que el seu pare? És tan difícil. Hi va haver un temps, als afores de Brussel·les, en què una jove promesa de l'Anderlecht es va cansar de la pilota i, en secret, va començar a convertir-se en un esforçat de la ruta.«Papa, seré ciclista».Ho va deixar apuntat Axel al seu pare Eddy, tots dos Merckx de cognom, amb espuma d'afaitar sobre el mirall del bany. No s'atrevia a dir-l'hi personalment.

En el cas dels Miguel, Induráin tots dos, no ha fet falta tant misteri. Que el fill gran del matrimoni format per Miguel Induráin Larraya i Marisa López de Goicoechea sigui una promesa del ciclisme és una cosa que omple d'orgull tots els navarresos. El primer, el seu pare, 48 anys, cinc vegades guanyador del Tour i dos del Giro, un mite d'aquest esport i un ídol pels segles dels segles. Marisa, la mare (el matrimoni té dos fills més), s'ha entusiasmat tant amb les gestes del xaval que també ha agafat la bici i s'ha acabat convertint en una més que acceptable participant en les marxes cicloturistes. La bici­cleta és una religió en aquesta família. I ja no caben mésPinarellos al garatge.

Però Induráin pare és com és i, de grat (per força és molt difícil), és impossible fer-lo canviar. Per això, quan diu que no, és que no. Fa anys que no concedeix cap entrevista. «Que jo ja sóc història, que parlin els joves». És la seva frase preferida. Amb el fill succeeix el mateix. Amb molt bon criteri sap que el cognom pesa com els percentatges d'un port de muntanya. Per això, no vol parlar del fill. «Té estil de bon rodador».Poc més. Que el noi estudiï, entri a la universitat i que no cregui que només amb el cognom que porta podrà convertir-se en una figura d'aquest esport.

No obstant, el somni de la successió s'està començant a complir i qui sap si d'aquí 10 anys el jove Miguel serà un dels atractius de la meravellosa carrera anomenada Tour que comença dissabte que ve a Còrsega. Els gens els té, i ja comença a recollir els primers fruits. Navarra té, des del mes passat, campió de ruta júnior i, des de l'últim cap de setmana, ni més ni menys que de contrarellotge en la figura de Miguel Induráin López de Goicoechea, el noi que solca les carreteres pròximes a Pamplona a l'estela del seu entrenador, pare i conseller, el mateix que, en certa manera, no va poder evitar començar a ser centre dels bons comentaris quan se'n va anar al Tourmalet, fa un parell de Tours, per pujar l'extraordinari cim pirinenc a l'ombra del cinc vegades vencedor a París. Hi havia aficionats al lloc, cicloturistes a qui superaven i que van comprendre que aquell xaval que pujava a roda d'Induráin no podia ser cap més que el seu fill gran.

El Barça, l'altra passió

Notícies relacionades

Travis Scott, a la samarreta del Barça en el clàssic

Rotacions amb Ter Stegen

Gràcies als entrenaments, el pare ha recuperat la forma. Pedro Delgado el va invitar a la seva marxa, l'agost del 2011, i es va sorprendre de la fortalesa d'Induráin, que va fer bona part de la prova al costat d'Alejandro Valverde. «És que entreno el meu fill i he entrat en forma»,va ser el seu comentari.

Pocs saben que el noi, al marge de la bici, és un apassionat del ­Barça i que pare i fill, sobretot en l'etapa de Pep Guardiola, han fet molts viatges Pamplona-Bar­celona-Pamplona per veure futbol del bo al Camp Nou. De tal pare, tal fill.