El Barça reneix a Madrid i dóna un tomb a la final

Tocat anímicament com estava després del desenllaç i la polèmica que va envoltar el primer partit, el Barça Regal va ser capaç de renéixer a Madrid, en el segon acte de la sèrie, i arrencar un valuós triomf que dóna un tomb inesperat a la final (71-72).

El cop de gràcia del Barça va arribar després de veure's contra les cordes i concedir fins a 14 punts d'avantatge als madridistes, que van deixar que se'ls escorregués entre els dits l'oportunitat d'escriure un desenllaç anticipat alplay-off.

DUES ACCIONS DECISIVES / Fins a set segons de la conclusió no va aconseguir agafar el control del marcador el Barça, gràcies a dos tirs lliures d'Oleson, que van seguir a un triple de Wallace que va ser aigua beneïda per als blaugranes. Aquestes dues accions van marcar les diferències en un altre final d'infart, resolt en un cara i creu, que aquesta vegada va caure del costat barcelonista. La van encertar Wallace i Oleson per a l'equip de Xavi Pascual. Va anotar un triple estratosfèric Mirotic a falta de 52 segons, que va semblar la sentència (71-67). I va fallar Sergio Rodríguez, l'heroi madridista del primer partit, en l'última acció de què va disposar el Madrid, amb set segons per resoldre. El seu tir va sortir i el rebot de Carroll el va taponar la defensa blaugrana.

En aquells dos minuts finals frenètics es va escriure el desenllaç, però va ser el caràcter de Navarro, l'eficàcia d'Oleson i l'aportació puntual de Mavrokefalidis i de Wallace el que va aclarir el cel per al Barça, que torna a casa, per continuar la final a partir de divendres, amb un botí de valor incalculable: l'oportunitat de sentenciar en els dos partits que ara s'han de jugar al Palau.

És impossible que el Barça pugui sobreviure en aquesta final només amb defensa. També necessita lucidesa en atac, encara que va ser la seva eficàcia al darrere, amb una defensa en zona que va bloquejar el Madrid, la que li va permetre sobreviure en una segona part jugada al límit del drama.

UNA ZONA DECISIVA / El primer temps, en realitat, va ser el retrat de dos equips entregats en cos i ànima a negar la cistella al seu rival. En aquest escenari d'equilibri, el Barça té les de perdre, perquè el Madrid va sobrat de talent per anotar, sigui qui sigui qui juga la pilota. Molts dels seus jugadors han arribat a aquesta final en un moment dolç. En canvi, el Barça és més fràgil en aquest aspecte. Els seus referents ofensius, especialment els pivots, com Lorbek i Tomic, van donar pocs senyals de vida, desconnectats en atac i superats una vegada i una altra en defensa. Així que durant molts minuts, al Barça no hi va haver res més enllà de la voluntat de Navarro per arrossegar l'equip.

Notícies relacionades

Guardiola desitja que Flick duri "molts anys al Barça"

La vida et dona sorpreses

Això va fer que la balança no trigués a desquilibrar-se, perquè el Barça va començar a perdre la compostura inicial, i va tornar a mostrar problemes per assegurar el rebot defensiu (Begic i Reyes ho van aprofitar) i concedint algun contraatac. Així que en el descans, el panorama era de núvols negres per als blaugranes (36-26).

Hi va haver un canvi d'actitud, no obstant, al Barça en l'inici del tercer període, que va suavitzar el guió. Amb més confiança en les seves accions, els blaugranes van firmar un parcial de 3-11 en només dos minuts, que va tornar la incertesa al marcador (39-37), aprofitant-se també d'un parell de pèrdues dels madridistes. La zona blaugrana es va convertir en un jeroglífic sense resposta per als madridistes i així les diferències van començar a minvar, fent que el marcador s'ajustés a partir del minut 35 (61-59). Gràcies a aquest bloqueig dels blancs, el Barça va reforçar la fe en un triomf, que Wallace i Oleson van acabar de segellar.