La vida et dona sorpreses

La cançó Pedro Navaja, composta per Rubén Blades i interpretada per ell mateix juntament amb Willy Colón, ens recordava això de "la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida. Ay, Dios...". ¿Ho recorden?

Doncs una d’aquestes sorpreses es va donar a l’Allianz-Arena de Munic dissabte amb la descomunal proposta futbolística del PSG de Luis Enrique Martínez contra un Inter de Milà que va resultar una trista comparsa a les seves mans i als seus peus. Només l’estúpida, sospitosa i negligent gestió arbitral de l’equip de Szymon Marciniak va impedir que es pogués veure i disfrutar sobre el tauler de gespa del santuari del Bayern els dos reis del moment i el partit que el món sencer volia disfrutar i mereixia viure: l’equip de la capital parisenca dirigit per un asturià diví, felí i xalat, contra els nens agosarats, i de vegades irreverents, de Hans-Dieter Flick que conformen avui el FC Barcelona.

Notícies relacionades

El Barça arrenca el ‘sí’ de Joan García i es disposa a pagar els 25 milions de la seva clàusula de rescissió

El FC Barcelona, sota amenaça de sanció de la UEFA per tornar a vulnerar les regles financeres

Però sorpreses et dona la vida, i ens vam haver de conformar veient i vivint la golejada més àmplia mai vista en una final de la UEFA Champions League. Sincerament, una enorme decepció de partit. La cançó a la qual faig referència ens ensenya en realitat que la vida està composta d’això, d’alegries i de fracassos, de petons que t’arrenquen la boca, i bufetades que te la rebenten, d’excel·lència i també adotzenament i vulgaritat, de rialles i de llàgrimes eternes. I aquest capritxós yin i yang que il·lustra la vida de tothom, si en un home s’ha fixat, en les coses bones i en les dolentes, de manera desbordada, acarnissada en algun episodi ferotge de la seva existència, i en altres llocs, de manera fèrtil i generosa, és en l’heroi indiscutible d’aquest partit. És en Luis Enrique.

Sorpreses et dona la vida, ¿oi? I ell ja fa temps que va decidir que no les amagaria, ni les defugiria, ni tan sols les lamentaria. Va decidir que les compartiria amb "passió" (la clau de la seva vida i ara també dels seus equips) amb tot aquell qui ho vulgui, i sobretot, amb el cel. I el cel, ja ho veuen, no va voler esperar. Felicitats, míster.