El combat més difícil de Maider

Des del seucaseríod'Olaeta, una petita aldea alabesa de poc més de 100 habitants, les coses es veuen amb distància, però no amb tranquil·litat. I més aquesta última setmana, que ha estat molt agitada per a Maider Unda. La neu ha caigut amb abundància a l'aldea rural, pertanyent al municipi d'Aramaio, situada en una zonaeuskaldun(bascoparlants), i l'electricitat ha deixat de fluir amb normalitat. Mal assumpte per a una explotació de 300 ovelles. Amb la seva llet elcaseríofamiliar elabora cada any 5.000 formatges amb denominació d'origen idiázabal que la mare de Maider ven per tot el País Basc a 17 euros el quilo.

La neu, els talls en el fluid elèctric i la pèssima notícia sorgida dimarts passat han entelat una de les setmanes més dures de Maider, medallista de bronze en lluita lliure en els passats Jocs Olímpics de Londres i que, malgrat que tindrà 39 anys aleshores, està decidida a acomiadar-se a Rio de Janeiro 2016. El problema és que, si ningú hi posa remei, amb ella s'acomiadarà també la lluita lliure i la grecoromana del programa dels Jocs.

Condemnada a lluitar

L'executiva del Comitè Olímpic Internacional (COI) va decidir eliminar la lluita del nucli de 25 esports fixos per al 2020 i l'ha condemnat a competir amb set aspirants més (beisbol, karate, patinatge, escalada, esquaix, wakeboard i wushu, una art marcial) per a una única plaça dels anomenats esports addicionals, ja que el golf i el rugbi a 7 estan confirmats a partir de l'edició del 2016.

«Quan m'ho van dir creia que m'estaven vacil·lant, no m'ho podia creure», assegura Maider Unda sobre la imminent expulsió de la lluita del programa olímpic, que el plenari del COI del mes de setembre que ve ha de ratificar a Buenos Aires, en la mateixa sessió en què decidirà entre Madrid, Tòquio i Istanbul per organitzar els Jocs Olímpics del 2020. «No entenc les raons, ningú ha sigut capaç d'explicar-me-les. ¿Com pot desaparèixer aquest esport dels Jocs? Donar-li un mastegot com aquest a la lluita, a la gent jove que només té aquest somni, no té raó de ser», assegura la lluitadora alabesa, la dona que ha pujat al podi de la seva categoria (72 quilos) en Europeus i Mundials i que ha guanyat 14 dels 15 campionats d'Espanya que s'han disputat.

L'estupor de Maider està justificat. La lluita està considerada, juntament amb l'atletisme, l'esport més antic del món. Ja figurava en el programa dels Jocs Olímpics de l'antiguitat, l'any 708 abans de Crist, i estava en el programa olímpic des de la seva reinstauració, a Atenes 1896, a excepció de París 1900. És un esport implantat en 177 països dels cinc continents (el COI exigeix, per calibrar la universalitat d'un esport, que es practiqui en 75 països de quatre continents), i a Londres 2012 van competir 344 combatents entre les 11 categories d'estil lliure i les 7 de grecoromana (només homes). Les dones només competeixen des dels Jocs d'Atenes 2004, que Maider es va perdre a causa d'una bursitis. Després va ser cinquena a Pequín 2008 i va pujar al podi l'estiu passat a Londres.

«Tots catòlics»

«Estic sorpresa perquè volen carregar-se un esport que forma part del moviment olímpic des dels començaments»,assegura Maider, que cada tarda recorre la mitja hora que la separa de Vitòria per completar, a base de combats amb el seu entrenador, Luis Crespo, l'entrenament que realitza cada dia en solitari a les golfes del seucaseríoa Olaeta, ple de màquines de musculació. La pèssima notícia arribada dimarts passat des de Lausana ha reforçat la determinació d'Iron Maiderd'arribar com sigui als Jocs de Rio, però això no matisa el dolor per la pèrdua que patirà el seu esport en el futur.

Notícies relacionades

Snack’IN de Campofrío s’afegeix a la Copa del Món d’escalada a Madrid

El dia que el Tour puja la rampa de garatge de Tolosa

«És una decisió que pot abocar a la lluita a la desaparició o, com a mínim, a carregar-se l'escàs planter que hi ha. ¿Per què no treuen el futbol, que el tenim tot l'any, i deixen una mica de lloc per als altres esports?», clama la lluitadora basca, que aquest cap de setmana competeix en un prestigiós torneig internacional a Suècia, on espera que algú li pugui donar alguna explicació convincent, que el COI encara no ha ofert.

El president de l'organisme internacional, el belga Jacques Rogge, va demanar a la federació de lluita (FILA) que adapti l'esport als nous temps i, a la seva manera, va garantir que a la sessió de Buenos Aires els membres del COI seran justos: «En el pròxim conclave, tots els esports seran catòlics».