Varane salva el Madrid davant un Barça caritatiu (1-1)

En un partit sense govern, el Madrid ha pogut resoldre a l'inici i el Barça ha perdonat després de tal manera que tindrà la sensació, i a més certa, que se n'ha anat del Santiago Bernabéu deixant viu el rival. Tot ha acabat com havia començat. Amb empat (1-1) després de 90 minuts on les estrelles han estat els defenses (Varane ha rematat de cap el gol de l'esperança blanca, mentre que Piqué, Alves i Puyol han sostingut ferotgement el Barça) perquè ni Cristiano ni Messi han decidit en una tensa nit de futbol, intensitat i un carrusel d'emocions. Tot ha estat estrany.

Estrany perquè el Barça no ha trobat el fil per enfilar el partit com hauria volgut. Si de cas, 10 minuts a la primera part i després, això sí, en la segona, però se li ha escapat el gol entre els peus de Pedro, la falta de punteria de Cesc i un Messi més espès que mai. Ni un Iniesta imperial ha servit a l'equip de Jordi Roura per deixar tancada l'eliminatòria quan el Barça sí que ha estat el Barça.

No ha estat el partit que necessitaven els blaugranes. Almenys, a la primera part. Ni en el tram final, amb Mourinho i el seu equip contra les cordes. Sabia que el Madrid sortiria com una tempesta, enfilat a la moto de Cristiano. I així ha estat, entre altres raons perquè el Barça ha estat irreconeixible en la passada. Ha perdut més pilotes en 10 minuts que en molts partits sencers. I aquest ha estat l'escenari perfecte per a Mourinho, que ha ordenat començar amb una línia de pressió alta sobre la defensa de Pinto, obligat a fer dues bones intervencions en aquest convuls període per al Barça. Si es veu més Pinto que Xavi, hi ha un problema. I molt seriós.

Xavi, al travesser

El Madrid ha pressionat i intimidat i al Barça, en canvi, li ha costat encadenar diverses passades seguides, tota una notícia per com és d'extraordinari. A cada error, Cristiano ha aparegut furiós per fer caure Pinto. Però la defensa, que ha protegit més que mai el seu porter (tres córners blancs en 45 minuts i tots tres han estat guanyats per les torres blaugrana), ha resistit. A poc a poc, l'equip de Roura s'ha anat desvetllant fins a completar uns minuts de domini amb Xavi com a màxim perill. Seva ha estat la falta que s'ha estavellat al travesser (Diego López s'ha llançat per a la foto, però no hi arribava) i seu ha estat el xut que Varane, l'ídol del madridisme, ha salvat sobre la línia de gol, ja amb l'exmeta del Sevilla batut després d'un error de pàrvuls de Carvalho. Un central a qui només li queda el nom del que va ser al seu dia. Ara, ja no.

Aleshores ha semblat que el Barça domava el Madrid amb la pilota als peus. Però només ho ha semblat. Tan estrany i intens i fins i tot bo, en determinats moments, ha estat el partit que la primera part ha acabat com havia començat. O sigui, amb el Madrid cavalcant a prat obert, empès per un maleducat Santiago Bernabéu fent entrar el partit en la dimensió mourinhista. Tensió, joc brut, puntades d'Arbeloa, Carvalho i, per descomptat, de Xabi Alonso per trastocar el Barça. A l'inici, amb aquesta pressió avançada que tan bon resultat li ha donat al tècnic portuguès. I després, amb aquell altre futbol en què el Barça sembla, i realment ho és, un peix fora de l'àrea. Només dient que Messi tan sols ha disparat una vegada en 45 minuts, està tot dit. I ha estat de falta directa. La pilota se n'ha anat al segon amfiteatre.

En la segona meitat, el Madrid ha sortit amb la mateixa energia i fins i tot Benzema, més fallaire que de costum, ha deixat assegut Puyol per primera vegada abans de disparar als núvols. Ha estat llavors quan Iniesta ha perdut la pilota i llavors ja ningú l'hi ha pres. A partir d'aquí, el Barça s'ha reconegut a si mateix, silenciant l'estadi amb un parell de jugades de prestidigitador per aixecar l'equip. Callat ha estat el temple blanc, si bé sorprès pels dríblings que ha vist --no estan acostumats a veure Iniesta cada dia--, quan Messi, el davanter centre més mentider de la història, ha agafat la disfressa de Xavi. Passada llarguíssima a l'aparició d'Alba per l'esquerra; Callejón que refusa de mala manera; Messi, convertit immediatament en Busquets, roba la pilota i connecta amb Cesc per fabricar el primer gol. De segona jugada, cosa antinatural en el Barça, aprofitant que Callejón, que no té esperit de defensa, invalidava el fora de joc. Primer xut de Cesc, primer gol.

I Pedro ha fallat

Notícies relacionades

Ter Stegen es nega a firmar l’informe mèdic de la seva lesió i agreuja el seu pols amb el Barça

Aquest Barça crema

Amb Iniesta al timó, el Barça ha perdonat massa. Fins i tot Pedro, que no és caritatiu, ha desaprofitat sol davant de Diego López l'ocasió de sentenciar definitivament l'eliminatòria. Ha servit una falta i el contraatac blaugrana ha estat de manual, excepte en la defectuosa rematada final del davanter canari. Mourinho ha mogut peces (Modric per Callejón, que pagarà aquest error; Higuaín per Benzema) fins que el Barça s'ha descontrolat. I ha marcat Varane d'un gran cop de cap per completar un excel·lent partit. Després de l'empat, el Barça ha tingut la possibilitat i tot de guanyar amb una extraordinària passada de Xavi a Jordi Alba, que s'ha plantat sol davant de Diego López. I el porter blanc ha estat ràpid de reflexos.

De sobte, un xoc que el Barcelona tenia dominat (ha entrat Alexis per Pedro i Thiago per Cesc) no ha enterrat el Madrid. Dos xuts a la porteria de Pinto i un gol que el manté amb vida a la Copa, amb l'escenari que tant li agrada a Mourinho al Camp Nou. Esperar al darrere i esgarrapar a un Barça, que se n'ha anat de Madrid cabrejat amb si mateix perquè no s'ha sentit bé.