El Barça sí que té líders

Marcelino García Toral, el sofert tècnic que ha vist en una setmana com el seu Vila-real era eliminat de la Copa del Rei pel Racing i anul·lat en una Champions que no tindrà continuació després del gener, va fer el que va poder en el primer acte per sotmetre el Barça. Va turmentar Flick a la sortida de pilota, va aprofitar l’escàs pòsit d’una zona ampla en la qual, sense Pedri, repetia la mateixa troica de l’ensorrament de Stamford Bridge (Eric, jugador necessari en el replegament, juntament amb de De Jong i Fermín), i va llançar Moleiro, Buchanan i Pépé perquè fessin la resta. Però res d’això serveix si no s’encerta a les àrees i si a homes com Renato Veiga se li creuen els cables.

Qui exerceix de pantocràtor, porti o no el braçalet de capità, és Raphinha. Dissabte passat, en la vigília del duel a la Cerámica, Hansi Flick va agafar tanda per mostrar el seu enuig davant el continu menyspreu de les elits cap al brasiler. No és que no guanyi premis, és que li posen una catifa plena de borrissols quan d’altres van carregats de purpurina sobre la catifa vermella. I Raphinha, a qui no li agrada callar i respon sempre que pot, converteix la reivindicació en rutina. I continua amb la seva bonaventura.

Va patir Santi Comesaña, incapaç de desxifrar la retallada de Raphinha sense adonar-se que, a l’àrea, no podia deixar lliure la cama i, molt menys, treure el darrere davant l’avanç del brasiler. Raphinha, que, al contrari que Lewandowski, no necessita fer el salt de la granota en els llançaments de penal, va aconseguir que Luiz Júnior es llancés a un costat mentre la pilota entrava pel contrari. Un sospir després, portava una rosca a la creueta.

Marcelino empassava saliva abans de veure com un autogol de Kounde era anul·lat per un fora de joc de Carmona, com Pépé rematava al travesser amb les portes del firmament obertes de bat a bat, i com Balde, desorientat, es deslliurava de l’escarni gràcies a una parada increïble de Joan Garcia, que devia tenir mans i peus xops d’aigua beneita davant els intents de Rafa Marín i Mikautadze.

Notícies relacionades

El Girona s’emporta una golejada de l’Atlètic abans de Nadal

Carlsen es prepara per ser "campió total" d’escacs

La superioritat, en qualsevol cas, li va provar bé al Barça en un segon acte en el qual per fi va trobar la pausa. Fins i tot va agrair que De Jong es veiés consumit per la paciència –o el terror al xut– i cedís a Lamine perquè aquest conclogués la tarda amb una puntada de peu d’aquelles que rebien les pilotes Mikasa en les patxangues de futbol sala.

I a Lamine el van continuar xiulant de valent, sense adonar-se’n que ell sempre s’aixeca.