La reina del taekwondo va del tatami a la feina

En la seva ment no hi havia res més que fer alguna cosa gran als Jocs de Londres després de quedar eliminada a Atenes 2004 en la primera ronda i de no anar a Pequín 2008 a causa d'una lesió. I Brigitte va aconseguir la medalla de plata en la categoria de menys de 49 quilos. Només va cedir l'or davant la xinesa Wu, número u del món i campiona olímpica. A aquell èxit hi uneix tres Mundials (2003, 2007 i 2009) --l'única al món que ho ha aconseguit-- i quatre Europeus (1998, 2002, 2004 i 2008).

Malgrat aquest immaculat full de serveis, la reina del taekwondo en vol més. Als seus 31 anys, la rutina diària d'aquesta mallorquina establerta a Barcelona comença al tatami a les set del matí. Després d'una sessió de dues hores, va a la feina al departament d'administració del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, de 9.30 a les 13.30. Després de dinar, el dia es completa amb una hora de físio, migdiada i tornada al tatami dues hores abans de sopar.«Sabem que no ens guanyarem la vida amb aquest esport. Per no tenir, no tenim ni patrocinador», afirma Brigitte. Mentre això canvia, no té més remei que comprar-se la roba per entrenar-se. El seu marit, Juan Antonio Ramos, que ja està retirat, va competir a Atenes i Pequín sense èxit, encara que va sumar dos Mundials i tres Europeus. Ara dirigeix l'equip francès de taekwondo.«Faltava una medalla olímpica a casa i ja la tenim», diu Brigitte, que no perd de vista la cita de Rio de Janeiro del 2016. Entre mig d'aquest somni té el desig de ser mare, una circumstància que tampoc l'allunyarà d'aquest esport, en què es va iniciar de petita veient Van Damme al cine.