Christian Alfonso: "Ho vaig deixar tot per intentar-ho i m'ha sortit bé"

La seva mare el recorda des de sempre amb pilotes entre els peus en lloc de les mans des que tenia 2 o 3 anys. En el cas deChristian Alfonso, la passió pel futbol també va néixer "abans de tenir ús de raó", tal com reconeix el mateix futbolista amb un somriure a la cara, al recordar les paraules de la seva mare. No és conscient de quan va ser el moment exacte en què va saber que valia per a això del futbol, però sí que recorda com se sentia quan jugava amb 7 o 8 anys al pati del Pau Casals, la seva antiga escola, a l'Hospitalet, i ja somiava ser un futbolista professional.

Aquell nen ha canviat, i molt; ha arribat a complir un dels seus objectius: "Arribar a Primera Divisió". Tot i així, reconeix que va passar "moments durs" durant la seva adolescència, ja que no acabava de ferl'última estirada necessària per poder competir a primer nivell. De totes maneres, es va enrolar a les categories inferiors de l'Espanyol durant dues temporades, i després va recalar en qualitat de cedit al l'Hospitalet durant un any.

"Quan creixi"

El club blanc-i-blau considerava que elcentrecampista encara havia de créixer i Christian Alfonso reconeix que s'ho passava malament, perquè"veia molts partits des de la banqueta". Confessa que van ser aquests mateixos motius els que el "cabrejaven i cabrejaven", encara que al mateix temps eren els que el motivaven per tornar algun dia. "Doncs quan creixi ja ho veureu", diu fent broma el futbolista, que ara fa més d'1,80, quan recorda el que li passava pel cap en aquells moments.

De tota manera, es pot dir que l'Hospitalet, l'equip de la ciutat que l'ha vist créixer, li va brindar un camí alternatiu, ja que li va donar l'oportunitat de pujar al primer equip per competir primer a Tercera Divisió i després a Segona B. Del club de la franja vermella en té moltíssims records, amics que encara conserva i consells que li han servit al llarg de la seva carrera professional.

Oportunitats a la gent del planter

Però quan equips com elReial Madrid, elBarcelonao l'Espanyol van trucar a la seva porta ja fa dues temporades, no va poder evitar dir adéu a l'Hospi. No ho va dubtar i va apostar per l'Espanyol, tot i tenir unes condicions econòmiques molt més suculentes en qualsevol dels altres dos conjunts. "Coneixia la filosofia del club i sabia que el míster donavamoltes oportunitats als jugadors del planter, i no m'ho vaig pensar dues vegades quan vaig veure que podia arribar a complir el meu objectiu d'estar a Primera", admet el Christian.

Futbol en lloc d'odontologia

De totes maneres, el jove hospitalenc no només somiava ser futbolista d'elit, sinó que desitjava també arribar a ser dentista, seguintels passos de la seva família.Per això va estudiar el batxillerat científic, encara que també confessa que sempre li ha agradat molt la Filosofia. Certament, era un as en Matemàtiques i un estudiant amb un intel·lecte envejable, però va decidir invertir tot el seu temps, potencial i dedicació en la seva verdadera passió. "Si dedicava tot aquest temps a la meva carrera professional, no em quedava temps per fer res més, així queho vaig deixar tot per intentar-ho i m'ha sortit bé". No obstant, no descarta anar a la universitat si la seva carrera esportiva es trunca per qualsevol motiu.

Entrenar nens

Però als seus 23 anys no és d'aquelles persones que es planteja el futur, i només pensa a "disfrutar del present" i d'aquest moment tan dolç que està vivint. De totes maneres, considera que el futbol li pot oferir altres sortides amb el pas dels anys, com dirigir algun equip des del banqueta. De fet, això no és nou per a ell, ja que fins l'any passat portava un grup de nens de 7 anys en una escola de Bellvitge. "M'encanta fer-ho i segurament m'hi acabaré dedicant".

Notícies relacionades

El vell camp va dir adeu amb el comiat d’Alba i Busquets

El Madrid guanya la Lliga aprofitant el primer ‘match ball’

De moment ja ha complert el seu principal objectiu, haver debutat aPrimera Divisió, encara que "la següent meta és ser-hi jugant tots els partits", ja que aquesta temporada només s'ha vestit de curt durant 55 minuts. Per això, el Christian s'entrena molt i treballa al màxim de les seves possibilitats, ja que vol respondre amb total garantia quan Pochettino decideixi explotar el seu talent sobre el terreny de joc. Es regeix pel principi bàsic i fonamental del futbolista:"M'entreno perquè vull jugar". I ha estat aquesta la màxima que li ha valgut per fer-se un espai entre els millors, ja que els fruits de l'èxit provenen de l'ambició i l'esforç. Ningú li ha regalat res. A més, revela que en algunes ocasions s'ha vist obligat a renunciar a algunes coses per arribar fins on ha arribat.

Encara que només pensa a entrenar-se per donar el màxim de si mateix per aconseguir més minuts dins del camp, Christian desconnecta amb la música, que li encanta, i disfruta passant una estona a l'estudi d'uns amics mentre els veu tocar i practicar. Segueix conservant els seus amics de tota la vida, "especialment el Raúl, que sempre és aquí", i no dubta a passar temps amb ells sempre que pot.