Armstrong, a la deriva

Lance Armstrong es troba en un carreró sense sortida. Les evidents i cada vegada més indiscutibles proves de dopatge que pesen sobre ell l'han fet caure a la deriva i perdre tota la credibilitat que l'acompanyava com el gran campió ciclista de la dècada passada. Nike, la multinacional nord-americana a la qual representava des de fa més d'una dècada, el va abandonar ahir. I no el va deixar sense fer soroll. Ni de bon tros. La ruptura va anar acompanyada d'un duríssim comunicat de la firma esportiva contra qui havia estat, fins ahir, una de les seves principals icones.

«A conseqüència de les proves, aparentment indiscutibles, que Armstrong va participar en l'ús de drogues i va enganyar Nike durant més d'una dècada, és amb gran tristesa que hem posat fi al nostre contracte conjunt. Nike no justifica l'ús de drogues il·legals per a la millora del rendiment esportiu de cap manera». De les paraules es va passar als fets i la multinacional va anunciar poques hores després de fer públic el divorci que retiraria el nom del nord-americà d'un dels edificis del seu complex a Oregon.

El suport de Nike era l'únic que li quedava al texà després que més d'una vintena d'antics col·laboradors, entre ciclistes i auxiliars dels seus equips, US Postal i Discovery Channel, denunciessin davant la USADA (Agència Nord-americana contra el Dopatge) les pràctiques prohibides, amb l'ús de diversos fàrmacs i mètodes il·legals com les transfusions sanguínies, amb què Armstrong va enriquir el seu palmarès esportiu, sobretot amb les set victòries del Tour. Nike el seguia vestint en els triatlons, la seva última afició competitiva, i continuava omplint espais publicitaris amb la seva imatge, sobretot als Estats Units. La multinacional ha enriquit Armstrong amb un contracte milionari que es va anar incrementant en zeros des que el texà va guanyar el primer Tour el 1999.

Curiosament el comunicat de la firma esportiva es va produir l'endemà que la premsa de Nova York tornés a airejar el testimoni jurat de Kathy Lemond, la dona del tricampió del Tour, enemistada des de fa anys amb Armstrong precisament per temes de dopatge, que va assegurar el 2006 que la firma Nike havia pagat mig milió de dòlars a l'UCI per tapar un positiu del texà durant el Tour del 1999. Aquesta informació va ser desmentida categòricament per Nike.

MÉS POSITIUS / Al marge d'aquesta acusació, en la documentació de la USADA hi figura també la denúncia d'un altre pagament del texà a l'UCI, l'any 2002, en l'època de la presidència de Hein Verbruggen, actual president d'honor de la Unió Ciclista Internacional, per deixar sense efecte un altre positiu, en aquest cas per EPO, durant la disputa de la Volta a Suïssa. La federació internacional és l'organisme que té competències per retirar-li a Armstrong les seves victòries esportives, entre les quals figuren els set Tours. La USADA ja l'ha suspès a perpetuïtat, encara que només té jurisdicció als Estats Units.

La separació de Nike va arribar poc després que Armstrong emetés un comunicat en què informava que renunciava a la presidència de Livestrong, la fundació que porta el seu nom, recolzada econòmicament per Nike, i que va crear el 2004 les famoses polseres grogues com a reclam per lluitar contra el càncer i per afavorir la recerca de la malaltia que Armstrong va patir el 1996.

Notícies relacionades

Àlex Márquez viatja a Alemanya amb la idea de córrer el gran premi

La lliçó d’Alexia Putellas

Curiosament, i per primera vegada, no va parlar d'innocència en la renúncia del càrrec. «Ho faig per estalviar a la fundació qualsevol efecte negatiu com a resultat de la controvèrsia que envolta la meva carrera ciclista». Armstrong, de totes maneres, seguirà al consell de la fundació, en una època complicada per a ell, especialment perquè si admet ara el dopatge incorrerà en perjuri, cosa que es castiga amb presó als EUA.

En aquest mateix dilema ahir també va perdre el patrocini de RadioSchack y de la cervesera Anheuser-Busch mentre que la marca d'ulleres Oakley va indicar que esperarà el veredicte de l'UCI abans de prendre una determinació.