Sergi Mas i Manel Lucas Periquitos amb pedigrí

Sergi Mas: Mmmmm... La cosa és que som cuers...

Manel Lucas: No és la primera vegada. L'any de Tintín Márquez potser estàvem pitjor a aquestes altures.

S. M. No, mai vam ser cuers amb Tintín. Però en aquell vestidor hi havia líders: De la Peña, Tamudo... I ara... Hi ha d'haver un paio que lideri tot això. A la banqueta és clar: ara mateix qui lidera la banqueta lidera el club.

M. L. És veritat. Va sortir De la Peña i va dir: «No estic boig, ens podem salvar». El que passa és que això es va dir al març, quan l'equip ja estava... Es necessitaven vuit victòries en 10 partits. Era impossible. Ara és massa aviat, no és tan greu.

S. M. Jo veig Verdú, que m'agrada com juga però no com mana, el veig massa bon tio... Bé, no he anat mai a dinar amb ell, però el veig amb poc caràcter per fer quatre crits als joves. Després hi ha Forlín. No sé si seria el líder natural per a aquest equip.

M. L. Ens fa falta un referent amb caràcter que podria haver sigut Moisés Hurtado, però ja no hi és.

S. M. David García era un bon futbolista, però no un referent. Moisés, sí. Igual que Luis García, De la Peña... Iván encara podria jugar, fer tres passades i cobrar per partit. Escolta, 6.000 euros per partit, com Archibald. ¿Te'n recordes d'Archibald? Quan jugàvem a Segona, cobrava un milió de peles per gol i diria que en va marcar un al Miniestadi.

M. L. Es va empobrir aquell any. L'hi hauríem d'haver donat a Uche. Aquest any tenim la sensació d'a-quelles èpoques en què ningú se sabia l'alineació perquè canviava tant... No se sabia si jugava Mendiondo, Albesa, Archibald...

S. M. A més a més, tots tenien la mateixa cara, només canviava el nom de la base del cromo. Amaya... ¿Quina cara tenia Iván Amaya?

M. L. I un porter que es deia Sergio Sánchez. I un esportista que es deia Argensó...

S. M. Que va ser titular a Montjuïc. Aquell vivia del futbol, també.

M. L. Autoflagel·lar-nos és molt periquito, i molt català, viure permanentment en la desgràcia.

S. M. És que som el pitjor equip d'Europa en aquest moment. Crec que en la quarta divisió belga hi ha un equip pitjor que el nostre. La clau està en el fet que des de Cristian fins a, no ho sé, Rui Fonte, un futbolista de sang no gaire calenta, em sembla que falta aquell pas de dir: «¡Escolta, que som bons!». Perquè si el que comences a dir és que en dos partits ha d'arribar una victòria perquè si no l'entrenador caurà... Però és que en el futbol hi ha tantes variants...

M. L.Tenim futur, el lloc de l'Espanyol està en l'elit. Això ha de millorar per força: l'Espanyol ha de ser a dalt.

S. M. Però hi ha moltaculeradaque desitja que baixem a Segona.

M. L. I és un gran error, perquè no pot ser que Madrid, no Castella, tingui quatre equips a Primera i Catalunya només dos.

S. M. És el menyspreu del prepotent, que no està content de guanyar i jugar bé sinó que, a més a més, ¡apa!, a ofegar-nos.

M. L. Un cert sector, perquè són tants que hi ha de tot. Viure aquí, poder menjar i tenir el teu espai és molt complicat.

S. M. Escolta, Manel, ¿què fem amb el consell? ¿Canaviem o no canviem? ¿Canviem cromos, Dani i Condal? ¿Com era això? RCDE: Ramón Collet Dani Espanyol, ¿oi? Això es va publicar a Twitter. Li donaran l'accionariat a Collet, sí... Perquè jo al final no em presento. Em faltava una acció, una, 60 euros...

M. L. ¿Ah, no? Ho faries bé...

S. M. Faria uns crits al vestidor si Pochettino em deixés... I a la llotja, també. Els jugadors que no rendeixen, al puto carrer. Vostè no ofereix rendiment a la meva empresa i això és un club de futbol, esportiu, privat. I no s'ha de fer un concurs públic per fit-xar o fer fora gent. Encara que estaria bé fer-lo per fitxar Dátolo.

M. L. La solució passa sempre per la pilota. Si entra, guanyes; si guanyes, tens punts; si tens punts, tens alegria; si tens alegria, renoven els socis...

S. M. ¿I què és el que no hem fet bé?

M. L.Sí, sí... És clar que hi deu haver alguna cosa que no hem fet bé. Fa uns quants anys tenies l'orgull de poder dir: «Aquí hi juga un de Viladecans, un de Mataró, un de Sant Joan Despí...». Xavals d'aquí que havien pujat i ara això ho hem perdut, i és una pena.

S. M. Sí, però això és molt bonic si guanyes. Si no guanyes...

M. L. Bé, sí, però és que ara no tenim ni una cosa ni l'altra. Perquè si fem fora Álvaro, pel que sigui, i ve Mario Gómez o Rooney... Bé, doncs mira...

S. M. Amb l'economia raquítica que tenim és difícil que acabi arribant una estrella de referència.

M. L. ¿Llavors has d'apostar per mitjanies de fora en lloc de fer-ho per gent de la casa veient que el resultat és semblant? Els de casa sempre et donen molt més.

S. M. En aquest club estem en permanent transició. Cada maig o juny, sempre diem: «L'any que ve...». I l'any que ve, ¿què? El Betis i el Sevilla també tenen 100 anys d'història i no es fan el plantejament de què volem ser i qui som.

M. L. Els aficionats també en tenim una part de culpa de tot el que està passant.

S. M. Resistir diàriament la que cau mediàticament, el fet que anem a parar a la pàgina 40 i que sortim en un breu en un informatiu, és un miracle. Aprofitem aquesta força i aquest miracle perquè el que va passar la setmana passada és de la força mediàtica i popular del club. Tot això passa per Twitter. És a dir, una aplicació d'un ordinador fa fora un president o a un consell d'adminis-tració.

M. L.¿Per què ha sigut elogiat històricament el club? Gràcies al futbol base, ¿oi? ¿I com està el futbol base ara?

S. M. Doncs fet una porqueria. Hi ha gent que davant d'un micro no et diu res però que sense el micro afirma: «Mare meva, però com està això».

M. L. El problema és que altres clubs vénen a pescar al futbol base.

S. M. Bé, també ho fa l'Espanyol... Això ho fan ells, Barça, Reial Madrid, València, Atlètic... però també ho fa l'Espanyol.

M. L. I aquesta política de fer 15 fit-xatges per al B, ¿què et sembla?

S. M. Deixa'm pensar malament... No, deixa'm pensar en veu alta: d'aquells 15 jugadors, entre tots, ¿quants representants poden tenir? 10, 12... ¡No! Només dos, ¡dos! I em pregunto: ¿és pensar malament que només dos agents tinguin el 90% de la plantilla del B? ¿O puc dir: que bé que representants tan bons em portin tan bones ofertes de futbolistes de 25 anys amb els quals Pochettino no tindrà dubtes? Hi ha coses que el president no hauria d'autoritzar.

M. L.Aquest any el planter s'ha cuidat molt poc. Em sembla que el B ha perdut l'esperit del que ha de ser un equip filial, que és formar jugadors per al primer equip. Fa quatre anys, tot xaval de Catalunya que volia triomfar en el futbol d'elit volia jugar a l'Espanyol.

S. M. No entenc que es digui que gastem molt en planter, que sobren taxis... Qui sap si un paio que ve cada dia d'Olot en taxi es converteix en un Lardín i l'acabes venent. El que sí que s'ha de fer és limitar les fitxes, els sous... No sé, posar un màxim per a la figura. I que es digui públicament. I si hi ha algú que vol cobrar més, doncs res, escolta, vés-te'n a un altre equip.

M. L. És que mentre no exploti la bombolla futbolística, cosa que ha vaticinat un periquito, els altres clubs van fent. Però nosaltres no hem de fixar-nos en ells.

S. M. Tinc clar que aquest gran circ ha de reduir costos i tenir una visió molt més empresarial. L'esport ja no compta, això és un negoci, i l'Espanyol no és una oenagé ni un retir daurat. És que ho tinc tan clar: Barcelona, Luz de Gas, bon clima, paelleta a Sitges... No, senyors futbolistes, ¡noooo...! ¡Ostres! No m'agrado quan parlo així. Canviant de tema: ¿hauríem de canviar el nom del club?

M. L. Si els temps conviden a canviar-se el nom i ho fem, seguirem sent els mateixos que fins ara i no passarà res, no perdrem la identitat i probablement atraurem més gent que ara té pretextos. Però és més important el dia a dia, que es participi en actes solidaris comLa Maratóde TV-3, que es pengi la senyera i es cantiEls segadorsel dia de la Diada, com es va fer, i la gent ho troba perfecte, que un vicepresident estigui en la conferència de l'Onze de Setembre, de Toni Soler, quan no hi havia cap altre directiu de cap altre club. En fi, que sempre serem periquitos.

S. M. Està bé que ho recordis, sí. Jo no canviaria el nom, perquè l'Espanyol és l'Espanyol, però li trauria allò de Reial, que té connotacions que no són futbolístiques. A mi m'agradaria CE Espanyol. Així.

Llicenciat en Ciències de la Informació i Història. Guionista de 'Polònia' i 'Crackòvia', de TV-3. Col·laborador de 'La Grada'.

Periodista , actor i guionista. Col·laborador d'Antena 3 , RAC 1, Catalunya Ràdio i la cadena SER. Opina a 'La Grada'.

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

Mbappé i les expulsions desembussen un partit tebien el Pizjuán

L’Espanyol cau a Pamplonai es jugarà la vida a Cornellà

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat