Nolito, el primer Tello

Isaac Cuenca va jugar l'any passat 30 partits amb el primer equip. Cristian Tello en va sumar 22. Aquests partits els podia haver disputat un altre extrem. Un que havia detectat abans Guardiola en el filial. Però aquest extrem tenia pressa per pujar a l'elit, i amb 24 anys ja volia firmar un gran contracte. I se'n va anar. Potser abans de temps, encara que va aconseguir els seus objectius: va fitxar pel Benfica, va jugar la Champions i té una fitxa de professional d'acord amb les moltes coses que prometia de blaugrana.

Abans que Cuenca i Tello va existirNolito,el sobrenom de Manuel Agudo Durán (Sanlúcar de Barrameda, 15 d'octubre de 1986). Les seves actuacions amb el Barça B de Luis Enrique van cridar l'atenció de Guardiola, que va començar a donar-li minuts. Cinc partits va disputar amb el primer equip (dos de Lliga i tres de Copa) en la campanya 2010-2011 en aquell examen progressiu que presentava Guardiola a les promeses que jugaven al filial. El mateix examen que Nolito l'anaven passant Sergi Roberto, Bartra, Fontàs i Montoya.

Però Nolito tenia pressa. Com que mig món havia girat els ulls cap a l'obra que estava edificant Guardiola al Camp Nou, el joc de l'extrem gadità va ser un reclam per a altres clubs. I el principal reclam era que acabava contracte. El Benfica va córrer més que ningú, més que el Barça, que quan va voler oferir-li la renovació havia arribat tard, i el veloç extrem va marxar corrents cap a l'estadi Da Luz. Anava tan ràpid que no es va aturar: va marcar el seu primer gol als set minuts de començar la Lliga i en va anotar cinc en les cinc primeres jornades.

Mentrestant, al Camp Nou es van anar succeint les desgràcies, focalitzades totes en els extrems: va caure Alexis, va caure Afellay, després Pedro, més tard Villa... Guardiola va buscar al Mini, com sempre, i el recanvi ideal no hi era. La fugida de Nolito va parir l'eclosió de Cuenca i el despuntar de Tello, a qui ara tindrà al davant.«El Barça és un equipàs, però haurà de lluitar molt per guanyar-nos»,va explicar ahir Nolito, que també va tenir la sort de caure en mans d'un entrenador enamorat dels extrems.

Apòstol del 4-3-3

Notícies relacionades

L’estiu de Lamine

Lamine Yamal, un caràcter de 10

El perfil de Jorge Jesús passa per ser un fervent seguidor de Cruyff i un creient del 4-3-3, tot i que la seva trajectòria fins al Benfica ha recorregut un pedregar (Amora, Falgueiras, Estrela Amadora, Vitoria, Leiria, Os Belenenses...) on mai es va poder exhibir amb valentia. Va coincidir al Vitoria de Setúbal amb el pare de Mourinho. Amb el fill, José, ja ha parlat«del Madrid, del Barcelona i del Benfica».

Encara s'ha de veure si Jorge Jesús s'atrevirà afrontar el duel contra el Barça amb tres puntes o el dibuix sortirà una mica deformat.«Puntuar a la Champions sempre és bo, sobretot davant del favorit del grup»,va explicar ahir el tècnic, que alinea sempre Nolito a la Lliga portuguesa. I avui també ho hauria de fer, segons la seva premissa. Avui toca córrer.«Qualsevol entrenador pot dir que jugarà de tu a tu al Barcelona i la realitat és que sol tenir una mitjana del 60% de possessió i t'obliga a anar sempre al darrere de la pilota».