El somni de Diego

Diego Ballesteros, de 38 anys, era un ciclista inquiet. No era de sortir a entrenar-se un parell d'hores i tornar a casa, no. A ell li agradava l'aventura, els reptes impossibles. Es va enamorar de la Titan Desert, la dura carrera marroquina en bicicleta de muntanya. Però aquell repte li va quedar curt. Per això, va anar en bicicleta de Saragossa a Pequín (després va escriure un llibre112.822 kilómetros, de Zaragoza a Pekín en bicicleta, que ell mateix va editar). I, per això també, es va apuntar a la inhumana Race Across America, 5.000 quilòmetres en bicicleta, de costa a costa dels Estats Units, sense parar, o parar just per descansar i reposar forces; com menys hores millor.

I allà la seva vida va canviar quan un conductor inexpert el va atropellar.«El cotxe anava a més de 100 quilòmetres per hora. Em va atropellar i em va provocar una lesió medul·lar. Va ser el 2010. Mai més podré tornar a caminar». Va passar mesos de recuperació a l'Institut Gutmann de Badalona.«Jo volia seguir sent ciclista i vaig pensar: si no puc pedalar amb les cames ho faré amb les mans». I amb les mans, amb la sevahandbike, la bici adaptada, on sembla que el cos vagi estirat sobre l'asfalt, on s'ha de portar una banderola ben alta perquè el vegin els cotxes, arribarà a Londres el dia 29,«com a màxim el 30». Fa 13 etapes que va partir de la capital espanyola com a ambaixador de la candidatura madrilenya per als Jocs del 2020.«El meu lema és Voler és poder. Busco el present i per a això penso que hi ha persones que passen per situacions més complicades que la meva».

Pedro Delgado el va acomiadar a Madrid i diversos atletes olímpics el rebran a la capital londinenca. Al 13è dia, el Tour va coincidir amb ell: Pau, jornada de descans de la ronda francesa, hotel del Movistar i la possibilitat de compartir entrenament amb Alejandro Valverde i Juanjo Cobo, que el van acompanyar uns quilòmetres, els inicials de la seva 14a jornada pedalant, que el va portar al cor d'Occitània.

La tradició de Pau

Notícies relacionades

Snack’IN de Campofrío s’afegeix a la Copa del Món d’escalada a Madrid

El dia que el Tour puja la rampa de garatge de Tolosa

Quan el Movistar dorm a Pau, abans Caisse d'Epargne, Banesto o Reynolds, l'hotel es converteix en un punt de trobada de velles glòries ciclistes, d'aficionats que fa més de 30 anys que animen les estrelles d'aquell equip, Arroyo, Laguía, Delgado, Induráin, Olano, Pereiro i ara Valverde, encara que segueixi masegat per les caigudes.

Allà hi havia Azucena, la viuda delChavaJiménez, la família, els pares i la dona de Valverde. I tots, un per un, saludaven Ballesteros, que per uns minuts es va sentir un més de l'equip. Diego,voler és poder, els ensenyava als ciclistes professionals com es pedala amb les mans (músculs enormes als braços). I fins i tot Valverde es va estirar a lahandbike.«Si pujo amb ella pel Tourmalet surto a tot arreu», va dir fent broma el murcià. Ballesteros segueix cap a Londres.Voler és poder. I sens dubte hi arribarà.