Els magnífics del 7

fa un mes va ser Rafael Nadal qui es va enfilar al carro dels esportistes capaços de guanyar almenys set vegades una mateixa competició al tornar-se a coronar sobre la terra batuda de Roland Garros. Diumenge passat, el considerat ja unànimement millor tennista de la història, Roger Federer, va aconseguir idèntica proesa a l'adjudicar-se el seu setè títol sobre l'herba de Wimbledon. Andy Murray, l'escocès que perseguia el primer triomf britànic a La Catedral des del 1936, va fracassar en l'intent de frenar el tennista suís, que ja ha entrat de ple dret en aquest restringit club dels magnífics del 7. Era de les poques coses que li faltaven.

Però l'ambició de Federer, que complirà 31 anys el 8 d'agost que ve, no té límits, darrere d'aquesta imatge d'esportista fred i immutable. Després de fer plorar no solament Murray sinó tot l'imperi -«Vesso llàgrimes igual que Roger, és una llàstima que no pugui jugar igual que ell», va dir l'escocès quan va perdre el 2010 una altra final gran, a l'Open d'Austràlia- el tennista suís va començar ahir una setmana de descans abans de tornar a Londres per intentar l'assalt al títol individual que li falta: l'or olímpic. La circumstància que els Jocs se celebrin a l'All England, el club que ell ha convertit en el jardí de casa seva, li posa a l'abast una oportunitat única d'aconseguir el que es podria batejar com el Wimbledon Slam: victòria ATP i títol olímpic en poc més d'un mes i al mateix escenari.

Però aquesta pretensió no serà fàcil de materialitzar, fins i tot per a un home acostumat a destrossar totes les barreres. La victòria de diumenge a Londres li va valer per aconseguir el seu 17è títol de Grand Slam i recuperar el número u mundial que des del juny del 2010 s'havien repartit Nadal (102 setmanes en total) i el serbi Novak Djokovic (54). «L'or olímpic és ara un somni per a mi. Ser l'últim campió a Wimbledon em dóna molta confiança ara que s'acosten els Jocs. En certa mesura em treu pressió perquè jo ja he guanyat aquest any a Wimbledon», va assegurar ahir Federer, que va reconèixer no obstant la dificultat del nou desafiament: «Crec que puc suportar la pressió, però és veritat que els Jocs són una altra cosa perquè només et donen una oportunitat cada quatre anys».

Notícies relacionades

El Madrid tornarà a la feina amb l’operació sortida bloquejada

Flick manté afinat el Barça

Federer sap molt bé de què parla. Fins ara ha participat en tres Jocs i només s'ha pogut penjar una medalla olímpica, la del torneig de dobles a Pequín-08 (amb Wawrinka). El triomf individual va ser per a Nadal, que arribarà descansat després de caure en la segona ronda a Wimbledon, la seva eliminació més precoç en un gran des del 2005. «L'enhorabona, Roger, per la teva victòria, i felicitats, Andy, per aquest gran torneig», va tuitejar ahir Nadal des de Mallorca, on es recupera del genoll pescant, com constava en la foto del llobarro que acompanyava el tuit de felicitació.

Federer i Nadal, Nadal i Federer, ja han entrat en el selecte grup dels esportistes amb set títols, aquells que com Michael Schumacher (F-1), Lance Armstrong (Tour), Valentino Rossi (500cc i MotoGP), Mark Spitz (Munic-72), Dino Meneghin (Eurolliga de bàsquet), David Barrufet (amb el memorable Barça d'handbol) o Pete Sampras i Steffi Graf (Wimbledon) han estat capaços de marcar tota una època i de deixar els seus èxits per a la història.