Tots a xiular a Madrid

Ara sí que hi haurà xiulada. Ara sí. Jo sóc aBilbaoi per aquí només hi ha banderes de l'Athletic, "¡aupa Athletic!" i càntics divertits als semàfors sobre que unelefante se balanceaba sobre la tele de una araña. No n'hi ha cap, o potser dues,ikurriñespenjades als balcons, decorant aparadors (és possible que comencin a aparèixer aquest dimecres després de la bestiesa que ha arribat des de Madrid) i la gent viu feliç (en la mesura que es pot ser feliç un 22 de maig, amb la que està caient i no em refereixo a l'aigua, és clar, som a Bilbao) només de pensar que demà o demà passat agafarà el cotxe i anirà a disfrutar d'unafinal de Copa. Que aquí, per cert, en diuen d'Espanya i no del Rei. Fins i tot el granChopo Iribar l'ha anomenat Copa d'Espanya perquè és el seu únic nom, el seu nom de sempre.

Però ara sí que xiularan. La presidenta-presidenta de Madrid, que sap de futbol el mateix que la seva amigaAna Botella, que va confondre la victòria del Barça al Bernabéu amb el triomf delseuMadrid al Camp Nou (Déu n'hi do la confusió), va i, en plena democràcia, en ple segle XXI, un 22 de maig, diu que si xiulen l'himne s'ha acabat la festa. I és que a aquesta senyora, tan senyora, gairebé senyorassa, el que li agrada és l'ordeno i mano, sobretot per tapar el seu dèficit, que és un dels que ens han portat a tots, als que xiularan i als que no, a la ruïna més absoluta.

És ara, i no abans (ja que abans potser serien deu, dotze i no milers i milers com ara), quan disfrutaran amb l'himne espanyol. Perquè si el que pretén la dreta, la dreta rància, és que en aquest país s'acabin les llibertats (que sembla que ja s'hi han posat de ple) doncs que ho diguin sense embuts, potser recuperaran, per la dreta (ja ha passat, ¿oi?, aFrança i Grècia) els vots que han perdut per mentir, per amagar el que pensaven fer i per creure's que som tontos i una mica idiotes.

Notícies relacionades

Àlex Márquez viatja a Alemanya amb la idea de córrer el gran premi

La lliçó d’Alexia Putellas

Jo no pensava anar a Madrid. No tinc entrada i, diuen, que les que queden valen 200 euros i es posaran pels núvols d'aquí unes hores. Però només per donar-me el gust de xiular la presidenta crec que faré un esforç. Aquest dimecres, per descomptat, al semàfor de laplaça de La Casilla, de Bilbao, que és on tinc l'hotel, em posaré a cantar amb els meus amics allò de l'elefant, ja que acabo de comprovar queAntonio Basagoiti, president del PP basc, té dos dits de front i no m'enviarà la policia local per detenir-me.

No m'estranya que a Europa ens creguin cada vegada menys. Ells van ser els primers a perdre la credibilitat en els nostres polítics. Nosaltres, com que teníem elfutbol, hem trigat més.