La fina línia de l'èxit

Ja ho va dir algú: com més fina és la línia que separa l'èxit del fracàs, més vibrant és una competició esportiva. Així doncs, no em negareu que jugar-te ser campió d'Europa en només dos partits té la seva espectacularitat. Doncs això és la final four:espectacle pur. Tota la resta és filosofia. Començant per ser favorits o no. Aquest any li ha tocat al CSKA en lloc del Barça. Doncs bé. Però al final, amb això no guanyes, com a molt et serveix per encadenar afalacs o mitigar crítiques. Però poc més.

De fet, tot el que consideres tan summament important (que ho és) -els partits que has guanyat o perdut amb anterioritat, el temps que has tingut per preparar-los, si has dormit millor o pitjor el dia abans, si et notes fi o creus que no arribes en el teu millor moment-, tot això queda enrere tan bon punt la pilota fa el primer bot o t'entra (o falles) el primer tir. Aquí comença l'autèntic test. Això sí, com s'acabarà és una altra història, perquè aquí no hi ha res garantit. Et pots trobar que tot un Kirilenko,SpanoulisoNavarro(tant de bo aquest últim no, per favor) tingui un dels pitjors dies de la seva vida, o que un vuitè o novè home acabi sent la clau de la victòria. Aquesta és la realitat. Mireu enrere i en veureu nombrosos exemples.

S'ha d'intentar tenir el màxim de coses possibles sota control. No obstant, l'atzar hi juga sempre un paper molt important. Mireu, si no, el rival del Barça, l'Olympiacos. Els d'Ivkovic arriben de tapats. S'han passat la fase regular i el Top 16 jugant malament per deixar al final a la cuneta tot un Montepaschi. El triangle màgic format perSpanoulis(killer),Printezis(versàtil) iHynes(intens) hi va tenir sens dubte molt a veure. Però també la fortuna d'estar bé en el moment precís va ser important. I aquest és el perill que correnNavarroi companyia davant un rival com els grecs.

Però, afortunadament, el Bar-

Notícies relacionades

Amb els dits encreuats

El Barça lluita amb l'Olympiacos dos anys després de París

ça arriba bé, més que bé: en un dels millors moments de joc de la temporada, si no el millor, diria jo. Però, com comentava al principi, això serveix per donar molta moral, però no garanteix passar a la final i encara menys guanyar aquesta competició.

Espero que la fortuna acompanyi el Barça Regal com es mereix, i em quedo amb dues coses: les paraules dePascual a aquest diari assegurant que «l'equip es buidarà per aconseguir la victòria» i el fet de ser la tercerafinal four en quatre temporades que aconsegueix aquest grup. I una altra dada: és la 12a vegada que el Barça hi arriba en les 25 finals que s'han disputat fins ara. I això, us ho asseguro, no té res a veure amb la sort.