Devoció sincronitzada

Treballen des de les vuit del matí fins a les vuit del vespre, amb un breu descans al migdia per dinar. Més ja no es pot entrenar.«Fora que acabem desmaiades o arribem a casa en grua», puntualitza Andrea Fuentes, líder als seus 29 anys de la selecció espanyola de natació sincronitzada que a partir de dimecres que ve buscarà la plaça per als Jocs Olímpics de Londres. Consumat l'adéu de l'arxipremiada Gemma Mengual, és Andrea qui porta ara el pes d'un equip que intentarà en la cita londinenca reeditar les dues medalles de plata que va aconseguir a Pequín 2008 en les dues úniques modalitats olímpiques: duo i equips.

Però per ser la líder, no és l'Andrea qui treballa més. Totes ho fan al mateix nivell, al màxim, i ahir van mostrar els seus nous exercicis tècnics a la flamant piscina coberta del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat que el grup d'Anna Tarrés monopolitza pràcticament totes les hores del dia.«Passi el que passi a Londres, almenys no ens haurem deixat res a dins, ho haurem donat tot. No se'ns pot demanar més», assegura Fuentes.

Tantes hores de treball, d'entrenament, han de començar a donar els seus fruits aquesta pròxima setmana en el preolímpic, que classifica tres equips i 19 duos per als Jocs. Amb la Xina (per Àsia) i el Canadà (per Amèrica) ja classificades, Espanya no hauria de tenir problemes per fer-ho, darrere de la inabastable Rússia i davant del Japó, Ucraïna, Itàlia i els Estats Units.«S'ha de nedar, però si ho fem al nivell que hem mostrat avui mateix [per ahir] aquí a Sant Cugat, estarem en els 9.6 o 9.7 punts, per arribar als Jocs als 9.8», afirma Tarrés, que ha perpetrat una autèntica revolució a l'equip, ja que ha rebaixat la mitjana d'edat dels més de 26 anys als 22 anys actuals.

«L'equip és tan jove que això fa que anem amb una Olimpíada, quatre anys, de retard respecte als altres equips. Però per aconseguir l'objectiu és pel que hem treballat tant, perquè totes les noies aconsegueixin nedar al mateix nivell, és a dir, al nivell de la millor de l'equip»,explica l'ambiciosa Tarrés.«Només pensant a estar al nivell de les russes aconseguirem estar davant de les xineses», és la filosofia de la seleccionadora que ha portat l'equip espanyol a consolidar-se al podi en tots els campionats.

Només tres de Pequín

Fuentes i Ona Carbonell nedaran el duo, i Alba Cabello, Thaïs Henríquez, Clara Basiana, Paula Klamburg, Irene Montrucchio, Cristina Salvador, Laia Pons i Margalida Crespí completen l'equip. D'elles, tan sols Fuentes, Cabello i Henríquez subsisteixen dels Jocs Olímpics de fa quatre anys. Els canvis no paren. Entre aquests també hi ha els exercicis. Les rutines lliures seran semblants a les del Mundial de Xangai de l'estiu passat, però els programes tècnics són nous. El duo ha de lidiar amb unzapateadode Flora Albaicín gairebé sense música, i l'equip, amb una rapidíssima composició de guitarra dels mexicans Rodrigo i Gabriela que obliga les nedadores a un esforç suplementari.

«Encara no hi arribem, però és una composició molt alegre que farà aixecar els espectadors dels seients», diu Ona Carbonell. Va ser el seu germà Max qui va descobrir la peça mexicana i l'hi va proposar a Tarrés.«El nostre objectiu als Jocs només poden ser les medalles, per arribar-hi ens preparem diàriament i treballem tant», afirmen les nedadores, que la setmana que ve ja prendran contacte amb la instal·lació olímpica.

Notícies relacionades

Xabi reinventa Mbappé: dorsal número 10, quatre quilos menys i rol inspirador en el Reial Madrid

Lewandowski, quarti últim capítol

Vegeu el vídeo d'aquesta notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat