Ana Obregón i la sobreexposició de la seva filla-neta

El ‘cas Epstein’ és gravíssim i exigeix context, cura i responsabilitat. Sostenir una menor mentre sobrevola el tema de la violència sexual no és ingenu ni neutre. Situa aquesta nena dins d’un relat que no li correspon i normalitza una cosa profundament incòmoda: barrejar menors amb temes que pertanyen exclusivament al món adult. S’hi suma el tema d’Alessandro Lequio. Antonia Dell’Atte fa dècades que explica els maltractaments que va patir durant la relació. Obregón, quan l’hi pregunten, respon que «Alessandro va ser un gran pare per a Aless» i remarca com d’implicat està en la fundació. Com si una cosa tingués res a veure amb l’altra. No entrarem ara a explicar què és la revictimització, però tornar a parlar de maltractament mentre poses amb una menor torna a plantejar el mateix problema. Una nena integrada en un conflicte adult, en una història de violència que no és la seva.

Una gran contradicció

Notícies relacionades

El secret de la longevitat de Lewandowski per seguir a l’elit amb 37 anys: «No és el que faig ara, sinó el que he fet els últims 10 anys»

¿Quant cobra un ‘influencer’ gastronòmic per ressenyar restaurants? ‘Cenando con Pablo’ revela el seu caixet: 3.000 euros per visita

Ana Obregón ha protagonitzat portades com a actriu, com a icona sexual, com a mare, com a dona trencada per la mort del seu fill. Sempre ha triat explicar la seva vida en públic. El problema és que ara ja no explica només la seva història. El març d’aquest mateix any, va assegurar que a partir del 2026 no tornaria a posar amb la seva filla-neta en revistes ni a exposar-la públicament. Com si la protecció d’una menor pogués posar-se en pausa. Com si el dany entengués de calendaris. Al final, allò de sempre. Les ganes de focus pesen més que el compromís. I resulta especialment cridaner si recordem que va ser la mateixa Ana Obregón, al costat d’altres famoses, que va lluitar perquè els fills de personatges públics apareguessin pixelats als mitjans. Va defensar el dret dels menors a la intimitat. Sabia perfectament el que implica créixer sota la mirada constant.

És per això que no deixem d’al·lucinar que ara exposi sense filtres una nena que no pot decidir. La Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor és clara. L’interès del menor ha de prevaler sempre, fins i tot davant el dolor, el dol i la necessitat d’explicar una història. Els nens tenen dret a la intimitat, a la seva pròpia imatge i a un desenvolupament emocional lliure de càrregues alienes. Ningú dubta que Ana Obregón estimi la seva filla-neta. Aquest no és el debat. El debat és el paper que se li assigna, el de la nena-miracle, l’hereva del dolor, la raó per continuar vivint. Aquest lloc, per molt benintencionat que sembli, pot convertir-se en un dol permanent imposat des de fora. Els nens no haurien de ser símbol, consol ni escenari de conflictes aliens. I no, no esmentarem el tema de l’explotació reproductiva, perquè això ens abastaria quatre articles més... i avui no és el tema.