Atac nord-americà

Trump ataca posicions d’Estat Islàmic a Nigèria per la "matança de cristians"

El país africà confirma els atacs com a part de la «cooperació» amb els EUA per combatre el «terrorisme i l’extremisme violent»

Trump ataca posicions d’Estat Islàmic a Nigèria per la "matança de cristians"
3
Es llegeix en minuts
Montse Martínez
Montse Martínez

Periodista

ver +

Després de mesos de treball coordinat entre els EUA i Nigèria, Donald Trump, aliè a qualsevol treva nadalenca, va anunciar dijous un atac «mortal» contra «l’escòria terrorista» d’ Estat Islàmic al nord-oest del país africà. «Bon Nadal a tots, inclosos els terroristes morts, que seran encara més nombrosos si continuen amb la matança de cristians», ha assenyalat en el seu compte de Truth Social. Aquests atacs suposen la primera intervenció militar nord-americana al país més poblat de l’Àfrica sota el mandat de Donald Trump amb l’argument que els cristians es troben sota una «amenaça existencial» de l’ordre d’un «genocidi», segons paraules del president nord-americà.

«Sota la meva direcció com a comandant en cap, Els EUA van llançar un poderós i mortal atac contra l’escòria terrorista d’Estat Islàmic al nord-oest de Nigèria, que ha estat atacant i assassinant brutalment cristians innocents, a nivells mai vistos en molts anys ¡i fins i tot segles!», ha assenyalat en el seu compte de Truth Social. L’inquilí de la Casa Blanca s’ha escudat que, prèviament, havia advertit als terroristes que «si no cessaven la matança de cristians, es desencadenaria un infern».

El Departament de Defensa nord-americana ha informat que va executar «nombrosos perfectes atacs, com només els Estats Units ho saben fer». Un vídeo de deu segons publicat pel mateix departament mostra el llançament nocturn d’un míssil des de la coberta d’un vaixell de guerra amb bandera nord-americana. El comandament dels EUA a Àfrica va precisar a la xarxa social X que l'atac s'havia dut a terme «a petició de les autoritats nigerianes (...) matant diversos terroristes d’Estat Islàmic» a l’estat de Sokoto.

Atacs aeris de precisió

El cap del Pentàgon, Pete Hegseth, es va mostrar a X «agraït pel recolzament i la cooperació del Govern nigerià», elogiant-ne l’actuació del ministeri. El Ministeri d’Afers Estrangers de Nigèria va confirmar divendres els atacs nord-americans en el marc del compromís amb una cooperació estructurada en matèria de seguretat amb socis internacionals, entre ells els EUA, «a fi de lluitar contra la persistent amenaça del terrorisme i l’extremisme violent».

El Comandament Àfrica de l’Exèrcit nord-americà (Africom) ha precisat que «atacs letals contra Estat Islàmic demostren la força de les nostres Forces Armades i el nostre compromís amb l’eliminació de les amenaces terroristes contra els nord-americans, tant al país com a l’estranger».

En un comunicat difós a les xarxes socials, el Ministeri d’Exteriors nigerià ha assenyalat que aquest acord amb Washington «inclou l’intercanvi d’intel·ligència, la coordinació estratègica i altres maneres de recolzament compatibles amb el dret internacional, el respecte mutu de la sobirania i els compromisos compartits amb la seguretat regional i mundial».

El president Donald Trump va amenaçar a principis de novembre amb una intervenció militar al país africà i amb la interrupció de «tota» l’ajuda a les autoritats nigerianes, en resposta a l’«assassinat de cristians» en mans d’«islamistes radicals». Llavors, el mandatari nord-americà va anunciar que considerava Nigèria com a «país particularment preocupant» en aquest sentit.

Les comunitats cristianes han sigut objectiu d’atacs en nombroses ocasions a Nigèria però experts apunten que la majoria de les víctimes dels grups armats al país són musulmans, ja que gran part dels atacs passen a la zona nord del país, de majoria musulmana.

Segrestats fora de perill

Aquest mateix dijous, la diòcesi Católica de Kontagora ha confirmat que tots els alumnes i professors de l’escola catòlica St. Mary, a l’estat nigerià del Níger, han sigut rescatats i s’han reunit amb les seves famílies, després d’un últim rescat de 230 persones, inclosos 12 empleats i 218 estudiants.

El sacerdot Bulus Yohanna, de l’esmentada diòcesi i propietari de l’escola, ha revelat aquestes xifres en un comunicat difós pel diari ‘Vanguard’ en què indica que 50 víctimes més van escapar poc després del segrest, i per això el nombre de persones donades per desaparegudes, que inicialment era de 315, es va reduir a 265.

Notícies relacionades

El segrest va tenir lloc després de l’atac efectuat per més de 60 individus armats contra aquest centre educatiu que comprenia un total de 629 alumnes: 430 a primària i 199 a secundària.

El nord-est de Nigèria és l’epicentre de les activitats de Boko Haram i la seva escissió, Estat Islàmic a l’Àfrica Occidental (ISWA), si bé durant els últims anys la inseguretat s’ha estès a altres zones del nord i el nord-oest, fent saltar les alarmes sobre la possible expansió de xarxes i bandes criminals, amb el consegüent impacte sobre la població civil.