Xavi Hernández: «El gran mèrit d'aquest equip és tenir la pilota i voler-la sempre»

Ningú com ell interpreta sobre el camp la partitura que Pep Guardiola escriu a les catacumbes del Camp Nou la vigília de cada partit. Per aquesta raó Xavi Hernández (31 anys) és únic i irrepetible. Per la seva classe, nomenat dues vegades tercer millor jugador del món, i, sobretot, pel seu privilegiat cap, capaç d'entreveure molt més enllà del que es veu a simple vista sobre el terreny de joc. Només així s'entén que faci 14 anys que és al primer equip, que ja sigui el blaugrana amb més partits en la història del club (va camí dels 600) i que atresori més títols que ningú al Barça, amb 19. L'últim, el Mundial de Clubs del Japó, on l'equip de Guardiola s'ha consagrat com el millor de tots els temps.

-El 2006, també al Japó, va sortir plorant. Aquesta vegada tot és alegria.

-Estem molt contents perquè crec que a part del resultat vam jugar molt bé a futbol i vam ser molt superiors al nostre rival. S'ha vist la millor cara del Barça, una cara excel·lent. Amb la possessió de la pilota vam dominar el partit i vam tenir el Santos controlat. S'ha pogut veure més que mai la filosofia d'aquest Barça i a més amb nou jugadors criats a la casa, a La Masia. És una passada el que estem vivint.

-Amb tres defenses i cinc centrecampistes. I un sol davanter. En una final...

-I un defensa d'extrem. És la polivalència de molts jugadors que tenim a la plantilla. La veritat és que és un espectacle jugar en aquest equip perquè tots disfrutem molt i tant de bo que ho puguem fer per molts i molts anys.

-L'exhibició del 5-0 contra el Madrid al Camp Nou semblava insuperable. Es va superar contra el Manchester United a Wembley i s'ha tornat a superar davant el Santos.

-Va ser un partidàs... Wembley també va ser un gran partit, però penso que aquesta vegada hem dominat molt més el rival. El Santos tan sols va poder fer dos o tres contraatacs, tots producte d'errors nostres. Hem jugat de manera excel·lent.

-Acaba un segon cicle increïble, només ha faltat una copa.

-Sí, els títols de l'any passat. Ara afrontem objectius que són nous, encara que siguin els mateixos de cada any. Els que ens queden per disputar a partir d'ara, vaja. Ha sigut un cicle fantàstic, tan sols ens ha faltat la Copa, però no podem demanar res més. Som molt feliços per haver fet història desplegant un futbol extraordinari.

-¿D'on trauran la motivació? Ara tot serà repetit.

-Alguns ja vam viure fa alguns anys l'altra cara de la moneda, la d'estar un temps sense guanyar res i, la veritat, no es passa gens bé. Els que vam viure aquella experiència negativa sabem que no es pot esgotar la fam i que hem de seguir guanyant. Es pot gua-

nyar o perdre, però hem de competir sempre. Això és irrenunciable.

-Van convertir el Santos en un equip de juvenils i no és la primera vegada. Li van fer el mateix al Man-

chester.

-El nostre entrenador hi té molt a veure i el cos tècnic és fantàstic per la manera com preparen els partits, com els analitzen... Només hem d'executar el que preparen i intentem fer-ho a la perfecció. Ha sortit molt bé. Normalment creem aquesta superioritat al centre del camp. És una de les consignes del míster. Amb tres defenses guanyem un centrecampista més.

-¿Com s'organitzen dins d'aquest caos desordenat?

-Buscant la superioritat al migcamp. Contra el Santos vam jugar amb dos falsos puntes, Cesc i Messi, que venien a rebre la pilota mentre els dos extrems, Alves i Thiago, fixaven els laterals. Així teníem superioritat per dins per poder combinar.

-Amb Busquets cobrint-los l'esquena.

-És brutal, espectacular. I poc valorat pels mitjans. Sense Busi l'equip no funciona tan bé. És un home clau. Ho fa tot bé, no s'equivoca mai en cap decisió.

-¿El mèrit real de l'equip és que faci tant de temps que guanya o que empetiteix qualsevol rival com ho fan?

-El mèrit és tenir la pilota, tenir-la i voler-la sempre, i buscar també el perquè de les coses. Preparar els detalls com els prepara el Pep. A nosaltres només ens toca portar-los a la pràctica.

-Deu ser un mèrit compartit.

-Evidentment. Nosaltres juguem, però ell hi té molt a veure en tot això.

-Es deia que el Santos de Pelé havia sigut el millor de la història. Si avui s'enfrontés al Barça...

-No sé què passaria. El futbol evoluciona i d'aquí uns anys hi haurà al Barça un equip millor i futbolistes millors que els actuals.

Notícies relacionades

El Barça debuta a Mallorca i obre el Camp Nou al setembre

Anar menjat al Camp Nou

-¿Hi ha marge de millora?

-¿Millora? Sí, seguir guanyant, mantenir l'ambició, no perdre la fam. Això és el més important. I no crec que passi.