El Madrid obre bretxa

Aparentement controlat el virus FIFA, potser al Barça s'està inoculant el virus Champions. Les alegries europees es tornen decepcions en cada tornada a la Lliga, com si a l'equip li costés readaptar-se a la feina quotidiana on no hi ha brillantor, ni adorns, ni himnes. De Milà a Getafe, el Barça va baixar dels núvols dels elogis a l'infern de la distància que ja el separa del Madrid, que va tornar a disfrutar un any més de la placidesa del derbi davant l'Atlètic. Una bretxa de sis punts s'ha obert entre tots dos. A la golejada del Bernabéu la va succeir l'ensopegada blaugrana a Getafe, un estadi on mai s'ho ha passat bé i on ahir ho va passar molt malament.

Després de cada partit de Champions, mai s'ha vist el millor Barça, llevat de la primera jornada europea, quan va golejar Osasuna. Després de liquidar el Bate Borissov va guanyar molt justet l'Sporting, i després dels dos enfrontaments amb el Viktoria va empatar amb el Sevilla i a San Mamés. L'enorme partit de Milà va continuar ahir a la nit amb la derrota de Getafe, el partit «terrible» que temia Guardiola. Terrible va ser el resultat, tot i que es tractés de la primera derrota de la temporada. La primera oficial des del 30 d'abril, quan va sucumbir a Anoeta, ja virtualment campió. L'àrbitre era el mateix: Teixeira Vitienes, que va anul·lar un gol legal al Barça.

DUES VICTÒRIES EN SIS SORTIDES /«Jo sempre adverteixo i ningú em creu. Diuen que sóc un ensucrat però jo sempre adverteixo perquè veig els rivals», va explicar Guardiola. Tantes vegades ha empatat fora de casa en aquesta Lliga (tres de cinc partits) que a la sisena sortida va perdre. Ahir va ser incapaç de contrarestar el gol que es va trobar el Getafe en un dels dos córners que va poder xutar. Els 13 llançats pels blaugranes van ser un exercici inútil i sols van reflectir la impotència de l'equip. Messi va rescatar un punt a Bilbao però el seu últim remat, ahir, al minut 93, va anar al pal. «Mai és fàcil jugar i recuperar-se tres dies després d'un esforç com el de Milà. Hem generat joc, hem generat ocasions i no tinc res a retreure als jugadors», va dir Guardiola.

MATEU, AMIC PER SEMPRE / Molta menys història va tenir el derbi de la capital. La mateixa que s'està escrivint des del 1999. La que s'esperava abans de repartir-se salutacions en l'inici. Després es van repartir trompades i puntades. Res de més estrany si un equip l'entrena Mourinho i l'altre el dirigeix un Manzano que va reclamar ungles als seus homes amb l'objectiu d'endurir el duel. L'Atleti ho va aconseguir. Però no li va servir per guanyar. Va perdre com dicta la tradició.

La mateixa tradició que relaciona els arbitratges de Mateu Lahoz amb les victòries blanques. L'àrbitre preferit de Mourinho es va revelar com un amic disposat a donar un cop de mà si cal. De predisposició en va tenir. Va mostrar cinc grogues a l'Atleti, dues vermelles i el va castigar amb dos penals, i només va amonestar Xabi Alon-

so al Madrid, curiosament l'únic que necessitava la targeta per garantir-se la presència en el clàssic del 10 de desembre.

Notícies relacionades

La lliçó xinesa de Rosell

El Barça es queda fred a Getafe

«10 CONTRA 14» / El miratge d'un miracle va durar vuit minuts. Els que hi havia entre l'0-1 d'Adrián i l'1-1, de penal i amb expulsió de Courtois. «Que difícil és jugar 10 contra 14», va tuitejar el central blanc-i-vermell Álvaro Dominguez. L'Atlètic es va dessagnar a mesura que cometia terribles errors defensius i va tornar al barri amb un altre penal i una altra expulsió. «Sempre en passa alguna jugant contra el Madrid», es va justificar Manzano, agafant-se a la coartada que li va brindar el partit. DeMouno es va sentir cap queixa. «Ha fet un gran arbitratge», va afirmar, abans de disfrutar dels sis punts d'avantatge sobre el Barça.

«Ja hem estat per sota del Madrid altres vegades en la història. Ens aixecarem», va anunciar Guardiola al seu homòleg portuguès. No va disfrutar d'expulsions no penals en un primer temps en què va experimentar (Busquets d'interior dret i Xavi al centre). Com en els vells temps, Guardiola va tirar per la via de la desesperació, carregant l'atac (Pedro i Cuenca) i buidant la defensa. Amb només tres va guanyar a Milà i amb quatre va perdre a Getafe.