La lliçó xinesa de Rosell

La cita és a la Universitat de Pequín dissabte a les nou del matí, una hora tempestuosa per a estudiants i corresponsals de premsa. Ple a la sala. Una comitiva del Barça encapçalada pel seu president, Sandro Rosell, és a la Xina per adobar el camp asiàtic. Uns 300 estudiants atenen el proselitisme culer amb ovacions, aplaudint, picant de peus i altres manifestacions de la sana i jovial despreocupació xinesa per les formes.

Rosell firma desenes d'autògrafs i, encara atordit, dóna pas a un vídeo en què el gol d'Iniesta a Stamford Bridge és rebut com si l'acabés de marcar.«El Barça va néixer el 1899, així que és gairebé tan vell com aquesta universitat. Pertany als socis, pertany al poble», desgrana. Una pinzellada de proximitat adobada en argot comunista: Rosell ha fet els deures.«M'agrada perquè va tornar Cesc a casa», xiuxiueja Liang Chen, de 21 anys. Va abraçar la fe culer fa poc. Després de la victòria d'Espanya al Mundial de Sud-àfrica, es va adonar que la majoria de jugadors eren del Barça. Lamenta els sacrificis que suposa el seu barcelonisme. Per veure els partits per la tele se'n va a dormir a la tarda i es lleva de matinada. Si són de la Champions, encara és pitjor: ha de trobar un bar obert. Les universitats xineses tallen el senyal a les onze de la nit.«Sandro hauria de recolzar Florentino en els horaris. Hi hauria més seguidors de la Lliga espanyola que de l'anglesa»,valora.

La diferència horària (sis hores més a l'estiu i set a l'hivern a la Xina) és una dura prova per als futbolers aquí. Atacat pels estudiants, Rosell es parapeta darrere de la família.«El futbol té les seves tradicions. A Barcelona, el diumenge anem a dinar a casa dels pares i després anem tots al camp. Si els avancem perquè els vegeu vosaltres, jo no podré veure la meva mare. I vosaltres no voleu això, ¿oi?» Shi Lin, de 19 anys, relativitza el problema.«Jo ja m'hi he acostumat», revela. Va començar a passar les nits sense dormir quan el seu avi, molt culer, la despertava a la matinada, encara que l'endemà al matí anés morta de son al col·legi. Un cop a la universitat, se salta les classes de l'endemà. Si una setmana el Barça juga la Champions i el partit de Lliga cau en diumenge, el seu barcelonisme li costa el 40 % de les hores lectives.

Dissensió 'gunner'

Notícies relacionades

El Madrid obre bretxa

El Barça es queda fred a Getafe

L'acte transcorre per un camí plàcid i triomfalista. Ovació per a Didac Lee, un xicotot d'ulls ametllats i accent de la Catalunya profunda. Els estudiants demanen com poden fer-se socis o per què Higuaín va tornar en 10 hores quan Mascherano i Messi en van invertir 37 després del seu últim compromís amb l'Argentina. Al flanc dret hi ha un intent de boicot. Mitja dotzena de xavals amb samarretes de l'Arsenal aixequen una pancarta denunciant els «robatoris»dels seus capitans. Hi ha alguna paraula gruixuda entre la concurrència que Rosell talla.«Recordeu d'on va sortir Cesc fa vuit anys, qui el va robar a qui», sentencia.

Shayne Wang, amb arrecades de l'Arsenal, insisteix després de l'acte: «Primer va ser Henry i després Cesc». Ni tan sols el compensa poder veure els partits del seu equip a una hora raonable.«Si hi ha més afició a la Xina pel futbol anglès no és només pels horaris. És molt més divertit i dinàmic. La lliga espanyola és molt avorrida», assegura.