Carles Vilarrubí, l’empresari català amant del cine i la gastronomia que va plorar pel Barça

Home de consens i figura clau en els primers temps de Convergència i Unió, va ser molt pròxim a Jordi Pujol i amic personal d’Artur Mas. La política va ser una altra de les seves passions, tot i que també va destacar en el món empresarial: va presidir la corredoria d’assegurances Willis i el hòlding CVC. En els últims anys exercia com a conseller sènior de la banca Rothschild a Londres, on va ocupar el càrrec de vicepresidenta. Va ser també patró de la Valentí Fuster Mount Sinai Foundation for Science, Health and Empowerment.

La seva amistat amb doctor Fuster el va convertir en el metge de capçalera. Vilarrubí viatjava amb freqüència a Nova York per sotmetre’s a revisions mèdiques. La seva última cita va ser a meitat del mes de novembre. No en va sortir satisfet. Un altre paper menys reconegut, però que exercia amb dedicació i passió, era el d’assessor de la seva dona, Sol Daurella, especialment des que ella ocupa la presidència de Coca-Cola Europacific Partners.

En els seus inicis, la seva vinculació amb Convergència va propiciar que participés activament en la creació de Catalunya Ràdio, on va ser director i, posteriorment, conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Més tard va formar part de l’equip fundador de RAC1.

Fa deu anys va ser elegit president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, càrrec que va exercir sempre amb el suport del seu amic de l’ànima, l’advocat Joan Font. Des d’aleshores, els premis de l’Acadèmia es van convertir en un esdeveniment reconegut: una festa de referència i un punt de trobada per als xefs catalans.

El 10 de novembre va organitzar a l’Espai Francesca Bonnemaison, la taula rodona «Dona i gastronomia catalana: el talent no té gènere». El seu cap no s’aturava mai: el mateix ideava iniciatives sobre gastronomia i dones que organitzava un sopar a casa seva per parlar de futbol o una tertúlia amb periodistes. Bon jugador de golf, li agradava caçar, esquiar, pilotar avionetes, conduir cotxes de luxe o desaparèixer a l’estiu pel Mediterrani. El 22 de novembre va ser la seva última compareixença pública, quan va assistir al primer dia del judici contra els Pujol.

El Barça, la seva altra vida

De jove, Carles Vilarrubí va ser jugador d’hoquei sobre patins del Barça. Li agradava recordar-ho i mostrar fotos d’aquella època. Deia que jugava bé, tot i que els qui hem practicat aquest esport sabem la poca repercussió que té. Anys més tard va descobrir l’altra cara de la moneda: la de directiu.

Recordo a la perfecció aquella campanya electoral que va guanyar Rosell i, més encara, el dia en què Vilarrubí va dimitir com a vicepresident institucional. A l’entrar en la candidatura tenia dubtes sobre alguns dels seus companys de viatge, però Rosell el va convèncer perquè assumís el càrrec. Els seus recels responien més al desconeixement dels seus futurs col·legues de junta que a una altra cosa. Van guanyar i va aprofitar els viatges per convertir el Barça en altaveu de la cultura catalana i, al mateix temps, reactivar una llotja que estava en decadència.

Va dubtar si continuar quan Sandro Rosell va dimitir, però va seguir fins que l’1 d’octubre del 2017 no va poder més. Aquell dia, després de l’ocorregut als carrers de Catalunya, no va acceptar que es jugués el partit contra l’UD Las Palmas i va presentar la dimissió. Vaig rebre una trucada seva quan, minuts abans de la trobada, va abandonar el Camp Nou. Conduïa el seu cotxe i no podia parlar: plorava. Deixar el Barça el va deixar molt tocat. Va ser una de les decisions més difícils de la seva dilatada trajectòria personal i professional. Amb el temps, vist el que ha passat amb Rosell i Bartomeu, coincidim que va ser un dels seus encerts més grans.

Notícies relacionades

Mor Carles Vilarrubí, empresari i exvicepresident del Barça, als 71 anys

Kyrgios i Sabalenka se citen avui en una altra Batalla dels Sexes

En els últims anys, de tant en tant, em trucava des de qualsevol lloc del món per preguntar-me a quin canal donaven el Barça. En realitat, era una simple excusa per posar-se al dia. Al Carles li agradava estar informat de tot, i ho estava.

Fa uns dies va ingressar a la Teknon per problemes respiratoris. La seva dona, Sol, estava relativament tranquil·la. Hi va romandre ben atès, però aquest dissabte a la nit va morir als 71 anys, just el mateix dia i gairebé a la mateixa hora que Brigitte Bardot. La seva dona, fills, família i amics el trobaran molt a faltar: Vilarrubí es feia estimar.