El Barça es queda fred a Getafe

Potser la sort del tricampió de Lliga i d'Europa ha començat a canviar si fem cas del que es va veure ahir al vespre a Getafe, on va patir una inesperada derrota, la primera de la temporada, just quan el clàssic davant el Madrid, ja a sis punts, és a tocar. El celestial Barça de la Champions va caure als inferns en la primera visita a la capital d'Espanya. I ningú podrà dir que Guardiola no havia avisat. El que passa és que pocs fan cas de les seves advertències, però ahir es va guanyar un altre tros de raó a costa d'una derrota d'aquelles que, com es diu, valen una Lliga. És veritat que queda molt de campionat i que una victòria al Bernabéu ho pot ressituar tot una altra vegada, però el que és innegable és que el Barça no va ser el Barça.

BON INICI / El conjunt blaugrana va dominar en el primer temps, però no va concretar. I no només això, va deixar que la por inicial del Getafe s'anés diluint de mica en mica fins a permetre-li creure que travessar el centre del camp no era cap temeritat, recelós com estava per la por de deixar una miqueta desguarnida la porteria de Moyà. El Barça, a l'inici, era tot al contrari: és veritat que va sortir amb una defensa de quatre (Alves, Piqué, Abidal i Maxwell), però cada vegada que posseïa la pilota, és a dir, gairebé sempre, els dos laterals brasilers avançaven la seva posició fins a sobrepassar el centre del camp deixant els dos centrals com a únics guardians.

El Barça va començar actiu, aliè al fred que havia pronosticat Guardiola, però menys. Als dos minuts, Villa es va acostar a la porteria fins i tot més que dimecres passat a San Siro, però li va sortir un xut a mitges. Els blaugranes van arraconar el rival i el van marejar, però deixaven que agafés aire al no culminar les arribades mentre Guardiola s'esgargamellava cridant a Alexis perquè obrís el camp a la recerca de forats entre la defensa. El Barça també ho va intentar a pilota parada i, de fet, la nombrosa afició culer que va anar al camp va cantar gol en un xut de Messi per culpa de l'efecte òptic. Després ho va intentar Villa, però la pilota va sortir alta. Després seu va sorgir la figura d'Alexis, finalment titular des de l'inici després de la lesió, i va posar a prova Moyà dos cops: en el primer després d'una gran combinació de banda a banda entre Villa i Alves; el segon, al minut 40, d'un xut creuat des de fora de l'àrea (l'únic de la primera meitat) que va sortir fora.

EXTREMS / El Barça va semblar que estava fora del partit quan Valera va rematar de cap al fons de la porteria després d'un córner de Diego Castro. El Barça, llavors sí, es va congelar. Guardiola va buscar l'escalf de la banqueta per fer reaccionar l'equip. Primer va recórrer a Keita, que va rellevar Thiago; després va treure Cuenca i Pedro, per Maxwell i Alexis. ¿L'objectiu? Obrir el camp d'una vegada, una cosa impossible fins llavors tant per l'habilitat del Getafe a tancar espais com per l'obcecació blaugrana a penetrar pel centre, on una muralla infranquejable es va interposar sempre en el camí de Messi, Xavi i Villa.

Notícies relacionades

La lliçó xinesa de Rosell

El Madrid obre bretxa

La revolució que buscava el tècnic es va quedar a mitges. Pedro, més que Cuenca, va donar profunditat, però amb centres sempre curts. A mesura que passaven els minuts, el Getafe creia més en el miracle i el Barça ho veia més negre. Malgrat posar una marxa més, les idees escassejaven i tot es feia més fosc.

La fosa en negre va arribar en els últims minuts: primer el linier va anul·lar erròniament un gol de Messi per fora de joc inexistent, i ja en el descompte l'argentí va enviar la pilota al pal. El rebuig va caure als peus de Pedro, però la figura de Moyà va emergir de nou per deixar sec el Barça (és el primer partit que es queda sense marcar), que també va veure trencada la ratxa de 27 enfrontaments (sumant la passada campanya) sense perdre. Ahir a la nit, potser va perdre més que tres punts.