«Gairebé ni parlàvem»

«¡Com no me n'havia de recordar, d'aquella foto! De les coses bones un sempre se'n recorda». La veu de Xavi Ginard sona amb energia. Se'l nota alegre. De sobte, aquesta imatge, de fa vuit anys a l'aeroport del Prat, on apareixen quatre adolescents, tímids, seriosos, fins i tot preocupats, li ve a la memòria. L'ara porter de l'Atlètic Balears no veu la foto, però se la coneix perfectament. Jordi Gómez, Leo Messi (amb la targeta d'embarcament a la mà esquerra), Oriol Riera i Ginard apareixen junts sense ni mica d'entusiasme a la cara.

Semblen superats per la situació. És la primera vegada que viatgen amb el Barça. Amb el primer equip, és clar.«A mi em van avisar l'últim que havia d'anar a Porto», recorda ara somrient el meta mallorquí.«Al meu pare li va trucar Colomer el dijous», explica Messi sempre que li pregunten pel seu debut en el nou estadi Dragao. Colomer era llavors el responsable del futbol base del Barça, en el primer any de Joan Laporta com a president i Sandro Rosell de vicepresident esportiu, amb Frank Rijkaard a la banqueta. El partit es jugava diumenge, 16 de novembre del 2003. I Messi tenia informació privilegiada 48 hores abans. «No, no em vaig posar nerviós quan el meu pare em va dir que potser anaria amb el primer equip».

La família, a la grada

La trucada de Colomer no va alterar el paisatge dels Messi. Diumenge, en un vol xàrter, van pujar tots a l'avió, camí de Portugal, amb Jorge, el pare, Celia, la mare, i Rodrigo, el germà. «Nosaltres quatre anàvem tot el dia junts, gairebé ni parlàvem», explica Oriol Riera, actual davanter centre de l'Alcorcón, que milita a Segona A, explicant els primers passos d'aquest homogeni grup de quatre imberbes juvenils.«¡Imagina't l'escena! Nosaltres amb gent del primer equip, estàvem amb els bons...», recorda Ginard, porter que el Barça havia fitxat de les categories inferiors del Manacor. Hi va estar tres anys, però en el tercer es va lesionar. Després va tornar a l'illa. I allà segueix. Ara juga a Segona B.«Només Messi ha pogut arribar tan amunt», diu Ginard, encara que després precisa:«Bé, Jordi Gómez està al Wigan i Oriol, a l'Alcorcón a Segona A».

Notícies relacionades

8 anys del 10

Thiago: «Leo és únic, l'han de posar sempre»

«Aquell viatge va ser un premi per a nosaltres que estàvem al Juvenil A amb Rojo», revela Oriol Riera, que va coincidir amb Messi en aquella època en què l'argentí cremava etapes a una velocitat vertiginosa. En un any, tres categories diferents.«¿Que si vaig pensar que arribaria on és ara? Aquesta pregunta me l'han fet moltes vegades aquests anys. Ningú es podia imaginar que ho fes i menys en tan poc temps», afirma el davanter de l'Alcorcón, que als seus 25 anys ja ha recorregut uns quants equips (Cultural Leonesa, Celta i Còrdova) abans de recalar a Madrid.«Jo sí que estava nerviós, em vaig quedar tot el partit a la banqueta, vaig pensar que Rijkaard em faria debutar almenys 10 minuts», diu Ginard. Però Rijkaard només es va dirigir a Messi.

«Surt i escalfa», li va dir Frank en els durs mesos de l'inici del Barça de Ronaldinho. Llavors, com ara, hi havia aturada per les seleccions i se'n va anar a Porto amb un equip de circumstàncies. Dels 16 homes que va utilitzar aquell diumenge, només segueixen Xavi i Messi. «Em vaig posar nerviós quan Rijkaard em va fer escalfar, després ja no», va dir Messi.«Ha creat dues ocasions i gairebé marca un gol. Té molt de talent i un futur prometedor», va afirmar el tècnic, que li va concedir 16 minuts -va suplir Fernando Navarro- davant del Porto de Mourinho.«Li vaig fer una passada de gol a Oriol, però el camp estava molt malament i la pilota no va arribar», explica Messi.«I tant que me'n recordo, d'aquella passada, ja ho feia en el juvenil», recorda Oriol Riera. «I abans en el cadet, després al B...», apunta Jordi Gómez. I allà segueix el 10 argentí, repartint passades i gols sense aturador.