Vettel, el nen rècord

L'hi va dir a cau d'orella, però l'hi va dir: «Michael encara és l'heptacampió més jove», li va xiuxiuejar Sebastian Vettel a Fernando Alonso després de prendre-li a l'espanyol el seu últim rècord de precocitat a la F-1, el de ser el bicampió més jove. Va deixar anar la frase de broma, però amb un somriure murri que delata la seva fam de més rècords. Als 24 anys, ja col·lecciona dos títols i és el diamant, l'ullet dret de l'escuderia que ha construït el millor cotxe de la història de la F-1. Un any enrere tan sols era un noi ràpid, massa impetuós potser, que lluitava contra paios consagrats. Onze mesos després ha superat el palmarès de Lewis Hamilton i Jenson Button, ha igualat Alonso, i sí, no es pensin que és una broma, somia amb la marca de Schumi, l'ídol que el va fer feliç entregant-li el trofeu del seu primer campionat de kàrting alemany amb tan sols 10 anys.

Al podi de Suzuka, amb Button i Alonso -quina carrera més divertida, amb tres equips igualats per fi, amb sis cotxes lluitant de debò-,

Vettel va complir el seu any màgic, el de la seva transformació, el de l'aprenentatge psicològic per deixar de ser només un nen ràpid i convertir-se en un sòlid bicampió capaç de completar una temporada de somni sense cap error. Ha acabat les 15 carreres disputades, amb nou victòries, 12 poles i 14 podis, amb un quart lloc com a pitjor resultat quan encara falten quatre grans premis. I en aquesta transformació, hi té molt a veure el seu físio, el seu preparador, el seu amic, el seu confident Tommi Parmakoski. Vettel li va dedicar a molta gent el títol, a l'equip, a la família però «sobretot a Tommi, amb qui passo moltes hores, m'ajuda a ser millor i a tenir sempre els peus a tocar de terra».

AQUELL CRIT DE POMPEIA / Vuit mesos enrere, tots dos van fer un stage físic a Itàlia. Pujant el Vesuvi van parlar i es van conjurar. «¡Campió!», va cridar llavors Vettel al buit de Pompeia. Però, darrere el crit, s'hi amagava una estratègia de treball incansable, de «plantejar cada carrera per guanyar, sense pensar en res més, només a ser els millors en cada moment». «El tercer lloc aquí, a Suzuka, mostra com ha estat de difícil guanyar tot l'any, però ho hem aconseguit», va dir ahir dutxat en xampany pels seus.

Aquest esperit va acabar de donar un aire invencible a Red Bull. No es van conformar mai. Cap avantatge al Mundial -i va començar a ser sideral molt aviat- els va fer abaixar la guàrdia. Van esgotar en tres ocasions -hi ha quatre comodins- l'horari de treball als circuits. La fàbrica innova contínuament. Vettel no es va cansar de treballar amb els seus enginyers, amb els de Pirelli i amb els de Renault. «Té molt de talent, és molt constant, molt competitiu, molt curiós per tot el que envolta el cotxe i l'equip. I és molt, molt autocrític», en diu Adrian Newey, l'home que ha posat en mans de l'alemany un cotxe invencible, però que sembla més vulnerable en mans de Mark Webber. «Altres dels mèrits de Sebastian és haver comprès molt aviat el funcionament dels pneumàtics Pirelli, de com fer-los treballar correctament, gestió que Mark no ha sabut fer», afegeix Christian Horner. Gairebé entre llàgrimes es van abraçar tots tres en la celebració del box a Suzuka, mentre Norbert, el pare del fenomen, repartia les mans de màrqueting japonès amb el frigodedo que ha fet famós el seu fill en cada títol, en cada victòria, en cada pole.

Notícies relacionades

IFSC Climbing World Cup Comunitat de Madrid

Olímpics i autoritats obren la gran festa de l’escalada a Madrid

I EL QUE QUEDA PER GUANYAR / I encara li queden dits per aixecar. Té a l'abast, a només dues, el rècord històric de poles en una mateixa temporada (14, Nigel Mansell, 1992) i encara podria igualar la marca de 14 triomfs de Michael Schumacher (2004), les vuit poles consecutives de Senna... i així fins a un llarg etcètera.

«Maleïts alemanys», va esbossar de broma Button, que abans va patir Schumi i ara el seu pupil. «Ha fet una temporada fantàstica, increïble, és un títol molt merescut», va reconèixer l'anglès. Porta el millor cotxe, «és veritat», afegeix còmplice Alonso, però «ha conduït de manera excepcional, ha fet un campionat perfecte que va liquidar fa moltes carreres, molt abans d'aconseguir el títol de forma matemàtica».