Gols contra el fred

onze anys després, Catalunya va tornar a l'Estadi Lluís Companys. L'última vegada, Johan Cruyff i 43.699 espectadors van veure com Catalunya, amb Pep Guardiola al camp, guanyava 1-0 Iugoslàvia. Moltes coses han canviat des d'aquell 23 de desembre de 1999. Guardiola va penjar les botes per convertir-se en l'entrenador més reverenciat del planeta; Cruyff va aparcar el seu retir i ahir va dirigir el seu segon partit amb la selecció; el país balcànic ja no existeix i fins i tot Kosovo, mirall en què molts independentistes catalans volen reflectir-se, és independent. En canvi, per a desgràcia de la majoria d'assistents ahir, ni Catalunya ni la seva selecció encara no han aconseguit reconeixement internacional. Per això encara s'han de conformar a celebrar victòries en amistosos com el d'ahir contra Hondures (4-0).

Ja fos per això, per la sentència de l'Estatut, per la poca entitat del rival, per la mandra que a més d'una persona li feia pujar a la muntanya màgica amb el fred que feia ahir a Barcelona o per una barreja de tots aquests factors, Catalunya només va arrossegar 28.150 espectadors a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, 15.000 menys que fa 11 anys i la segona assistència més baixa dels 16 amistosos que ha disputat fins ara. Una xifra només superada pel fiasco del 2006 a l'Olímpic de Terrasa contra Costa Rica (8.155). A més, com que només hi havia quatre taquilles habilitades, molts dels que van arribar a última hora se'n van anar per on havien vingut al veure que les cues gairebé no avançaven.

CRUYFF, AMB FILOSOFIA / Cruyff, que es va mostrar molt crític fa un any quan l'Argentina de Maradona només va omplir una mica més de mig Camp Nou (53.000 espectadors), va preferir prendre-s'ho amb filosofia al veure que aquesta vegada només havien omplert mig estadi Olímpic: «Es pot estar satisfet. Millor que les grades estiguin plenes que buides».

El president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals, va intentar fer-hi bona cara: «Que 28.000 persones vulguin veure Catalunya un 28 de desembre i amb aquest fred és molt favorable i demostra que la gent estima la nostra selecció». Sobre la idoneïtat de l'elecció d'Hondures com a contrincant, va apuntar que en aquests partits el menys important és l'oponent. «La gent ha de venir a veure la selecció, no el rival. Aquesta vegada no hem pogut portar una selecció de les primeres, però Hondures és mundialista». Casals va assegurar que tot i les dificultats seguiran treballant per poder competir internacionalment.

Esportivament, l'únic al·licient que tenia el partit era veure si Catalunya era capaç de superar el 2-0 que havia aconseguit Espanya ­contra el quadro hondureny al Mundial de Sud-àfrica. En aquest sentit no hi ha dubte possible: missió complerta, perquè va doblar el nombre de gols.

CORO, COM A CASA / Un any i mig després que l'Espanyol es mudés a Cornellà-el Prat, els colors blanc-i-blaus van tornar a lluir a l'estadi Olímpic, aquesta vegada per animar l'equip visitant, Hondures. Però a Coro tornar a jugar a l'estadi on havia viscut les millors tardes i el blanc-i-blau de la grada van semblar motivar-lo. El davanter periquito, que només ha marcat un gol a la seva nova casa i que aquesta temporada només ha jugat sis minuts, va obrir el marcador segons després que a les pantalles es projectés l'últim espot de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes.

Notícies relacionades

Producte català

Bojan fa dues assistències i marca dos gols

Cesc Fàbregas, que s'havia imposat a penes 24 hores abans amb l'Arsenal en el duel londinenc contra el Chelsea, va comentar al seu twitter que estava seguint el partit amb interès a través del senyal internacional de TV-3.

Arnau (Màlaga), Fernando Navarro (Sevilla), Bruno i Jordi Alba (València), Codina i Víctor Sánchez (Getafe), Crusat (Almeria), Capdevila (Vila-real) i Moisés Hurtado (Olympiacos), als quals els seus equips no van deixar jugar, van haver de recórrer a les televisions, ràdios, xarxes socials o diaris electrònics per assabentar-se de com Sergio García i Bojan (bigolejador i el més aclamat pels fidels que van plantar cara al fred) van acabar d'arrodonir la golejada contra el rival, el calendari, el fred i els elements.