Marc Carmona: "El projecte va de debò, hem fet un salt espectacular"

Ha dedicat la seva vida al futbol sala, «un esport meravellós que mai deixa de sorprendre't». Al Barça, com a jugador i com a tècnic, ha viscut la mutació d'una secció que ha passat de l'oblit a l'elit. Fa cinc anys, Marc Carmona dirigia l'equip a Segona. Avui rebrà el Cartagena al Palau (21.00) com a líder de la Lliga.

-¿Què se sent a dalt de tot del campionat, davant de clàssics com l'Inter i el Pozo de Múrcia?

-Al liderat li donem la importància que té, però no ens obsessiona. Li donem més valor a la victòria de diumenge passat a casa de l'Inter. Va ser un partit dificilíssim. No vam fer un futbol brillant, però la defensa va estar sensacional.

-El Barça és el menys golejat de la Lliga, amb 17 gols en 9 partits, i encara no ha perdut al Palau.

-Acabar sense perdre a casa seria genial, ho hem parlat al vestidor. Volem que la gent disfruti. Som la segona secció pel que fa a espectadors, darrere del bàsquet. L'aposta del 2004 està funcionant i li devem gratitud eterna al públic. Hem aconseguit puntes contra el Pozo i Inter de 6.000 persones i tenim una mitjana d'assistència de més de 2.000. Només ens supera el bàsquet.

-Queden 21 jornades per al final i són primers. ¿L'equip pot aguantar així tota la temporada?

-Jo prefereixo marcar-me objectius a mitjà i curt termini. Si pensem en el demà ens perdem. El primer objectiu és ser caps de sèrie a la Copa, per tenir un encreuament que no sigui gaire complicat. Comença aquest desembre amb un format nou que ens fa molta il·lusió. Hi haurà sorpreses segur. A llarg termini volem jugar una final. Està tot més igualat que mai. Abans, Inter i Pozo estaven sempre per sobre. En aquesta temporada, el Lobelle ja va guanyar el primer títol. Aquest esport és tan meravellós que pot passar de tot. El MRA Navarra, un equip modest, va jugar l'última final de Lliga.

-Vostè va guanyar una Recopa com a jugador, però també va viure temps durs. ¿Veu ara més possibilitats que mai per aconseguir un títol?

-Per primera vegada estem en les mateixes condicions que tots i se'ns pot exigir el mateix que a qualsevol club. Quan has picat pedra, valores més tot el que tens. Quan jo jugava, no tenia res a veure amb l'actualitat. Entrenàvem a l'exterior, les condicions eren paupèrrimes... Fa uns anys, la secció eraamateur, encara que competíssim contra els millors. Però tot això m'ha servit per aprendre i acumular experiència.

-Ara compleix la seva setena temporada a la banqueta blaugrana. ¿Com ha viscut la transformació de la secció en els últims anys?

-La mutació ha sigut impressionant. El 2004 ens vam plantejar el projecte perquè fos per sempre. Volíem construir una casa amb uns fonaments, sense pressa però sense pausa. No volíem que ens passés com a altres clubs, que van apostar molt en dos anys i després van desaparèixer. Nosaltres hem anat lentament, millorant la base i l'estructura. N'estic molt satisfet. Ara ha arribat el moment de recollir els fruits. El projecte va de debò, hem fet un salt espectacular a tots els nivells. Per exemple, tenim tres jugadors a la selecció espanyola sub-21 i tres més a la sub-18. Crec que és el millor moment de la història del futbol sala del Barça. La secció s'ha fet un espai al club i la gent veu que això va de debò. És el que desitjàvem.

-¿Com ha afectat el canvi de Joan Laporta a Sandro Rossell en la secció?

-El president actual ha dit públicament que el futbol sala ha de seguir creixent i l'hi agraeixo molt. Però Laporta també va fer un excel·lent treball. La realitat és que hi ha hagut una continuïtat i l'aposta segueix sent ferma. M'agradaria també que alguna vegada vinguessin jugadors de l'equip de futbol als nostres partits, com passava en altres èpoques.

Notícies relacionades

Vos obsequia la Vuelta amb un triomf de prestigi a Sant Boi

L’immortal Stuani ressuscita el Girona, que fuig del descens

-Com a entrenador, ¿què li sembla el comportament de Mourinho i com veu el pròxim clàssic?

-Penso que no ens hem de descentrar. Hi ha un tinglado muntat per la premsa de Madrid per despistar el Barça i no hem de caure en la trampa. Mourinho és especialista en això. L'excitació no afavoreix el Barcelona. El més intel·ligent seria ignorar el portuguès. És el millor tracte que li podem donar, i el dia del partit, no cantar-li ni cridar-li res, encara que és impossible controlar cent mil persones. Però jo ho veig clar: encara que escalfi l'enfrontament, el millor menyspreu és la ignorància.