Xavi: "El futbol és una droga per a mi"

El millor jugador de l'Eurocopa del 2008, el símbol del barcelonisme, es descalça davant les càmeres deDominicalsobre la gespa groguenca d'un camp de futbol pròxim a casa seva. Queda poc més d'una setmana perquè vesteixi a Sud-àfrica la samarreta vermella de la selecció espanyola. La favorita. “No som favorits -assegura Xavi Hernández al llarg d'una àmplia entrevista feta per Marcos López-. I, si algú ho diu, no em sembla just que ho siguem. ¿Per què? Just és que ho sigui Itàlia. ¿Qui va guanyar l'últim Mundial? Ells. ¿I abans? El Brasil. ¿I abans? França. Si vas tirant enrere et trobes els favorits de veritat, ells són els que tenen la història. Nosaltres, no. Però som una esperança per al futbol a Espanya, perquè la gent se sent molt identificada amb aquesta selecció. Tenim un equip molt competitiu, amb molt talent i capaç de tot. Ho tenim tot per poder guanyar. Però no podem oblidar que els títols se t'escapen, com ja vam veure a la Copa Confederacions, pels petits detalls. Encara que en il·lusió no ens guanyarà ningú. És enorme”.

També parla Xavi, el nen humil que va arribar de Terrassa. El que sent “felicitat plena” amb una pilota als peus i segueix considerant el futbol “com una droga”. “Això es porta a la sang, se sent o no se sent. Ho porto a dins. Mira el meu pare, mira la meva mare, mira els meus germans: tots a casa meva ho sentim així. A qui no li agrada el futbol no ho pot entendre. A vegades em pregunten: “¡Tot el dia parlant de futbol! ¿És què no hi ha res més?”. I jo els contesto: “És que no entenc la vida sense el futbol”.

Xavi assegura que manté l'essència de nen. “És clar. Sóc gran, he madurat, però no he canviat gens. Només m'he hagut d'adaptar a una posició més avançada, cuidar-me més a mesura que passen els anys. Sóc el mateix, amb més confiança, això sí. Quan guanyes, et creus superior, tens més estímuls. ¿Saps? Mai he tingut cos de futbolista, però sí que he tingut sempre molta resistència. És una cosa genètica. Si veus fotos del meu pare quan jugava ja era així. Era una barbaritat. Jo no em canso de jugar. A més, sóc molt pesat. M'encanta el futbol. Si em perdo un partit és com si em perdés una cosa vital de la meva vida. Sé que m'he de dosificar perquè si no no duraré tant. Però em costa, em costa...”

El futbolista desmenteix el mite: no porta al camp cap GPS amagat. “És instint de supervivència -assegura rient-. Sóc baixet, no sóc fort físicament. ¡Doncs alguna cosa he de fer! I el que faig és buscar-me la vida. O sigui, mirar abans de rebre la pilota, pensar abans que els altres, donar la volta amb la pilota -això també és supervivència-, un control orientat per burlar el contrari. Tot això t'ho ensenyen a Can Barça. Vaig aprendre a jugar a futbol al carrer, ja ho portava dins, però els conceptes que et fan ser millor futbolista te'ls dóna el Barça”. La vida amb Pep Guardiola, assegura, “és el més pròxim al paradís”.

Notícies relacionades

L’equip de Flick, pendent de reiniciar una caòtica gira

"Baixeu del bus a celebrar-ho", va dir la Cata després de la victòria

La revistaDominicaldedica totes les pàgines al Mundial de Sud-àfrica. Una selecció de campionat que inclou una entrevista amb Undiano Mallenco, l'únic àrbitre espanyol a Sud-àfrica, i un conte futboler que Juan Villoro ha escrit per aDominical: 'Última convocatòria'. El nou número també inclou altres temes: repassa la vida dels cracs després de deixar el futbol i la dels sud-africans que han fet història. A més, ofereix 20 claus per no perdre's per la nova seu internacional del futbol, un basar per vestir a joc amb Espanya i dóna veu a 33 sud-africans del carrer.