Vancouver esmena el tobogan mortal

L’accident mortal del pilot de luge de Geòrgia Nodar Kumaritaixvili, a l’últim entrenament de divendres, hores abans de la cerimònia inaugural, ha obligat l’organització dels Jocs d’hivern de Vancouver a modificar substancialment la pista on el georgià va trobar la mort. Les dues primeres mànegues masculines de la competició d’ahir es van celebrar en un tobogan notablement corregit respecte a l’utilitzat fins a aquell moment. La sortida es va rebaixar en uns 200 metres, fins al punt de partida de les dones; la paret del revolt de la mort, el 16è i últim (anomenatThunderbird, l’ocell del tro), es va elevar considerablement i els pilars metàl·lics contra els quals va anar a xocar tràgicament Kumaritaixvili van aparèixer forrats per unes rudimentàries proteccions de goma espuma.

Una sèrie de mesures que alguns experts van qüestionar ahir mateix, com és el cas del triple campió olímpic i ara entrenador d’Alemanya, George Hackl. «Al meu entendre, aquests canvis són només una manera de complaure aquells que no saben res d’aquest esport», va assegurar Hackl, que considera el risc d’accidents consubstancial al luge.

Els tècnics de la Federació Internacional de Luge (FIL) van tancar ahir la investigació relativa a l’accident amb la conclusió que havia estat conseqüència d’un error humà i no per «deficiències de la pista». La federació entén que Nodar Kumaritaixvili «va entrar tard a l’últim revolt». «I encara que va mirar de corregir aquest problema, finalment va perdre el control del trineu i va tenir el tràgic accident».

La mort del pilot de luge georgià, de 21 anys, va commoure tot el moviment olímpic. A la cerimònia d’inauguració es va guardar un minut de silenci, la delegació de Geòrgia va desfilar amb una bufanda negra i al president del COI, Jacques Rogge, li van caure llàgrimes en la roda de premsa final de la sessió de l’organisme, en què ja no va tractar cap altre assumpte. Ahir els pilots en competició van lluir un crespó negre als cascos.

No obstant, ni l’ambient generalitzat de dol ni les mesures preses per l’organització han estat capaces d’evitar la polèmica d’una instal·lació que va aixecar dubtes des del primer moment. La pista de luge, tobogan i bobsleigh del Centre de Lliscament de Whistler està considerada, des de la seva homologació el 2008, com la més ràpida del món. I, des de divendres, també se la considerarà la més perillosa, malgrat les xifres que maneja la FIL: en 2.500 baixades realitzades fins ara, s’ha registrat un 3% d’incidents, un índex considerat baix per l’organisme.

CÀLCULS ERRÀTICS / El català Ander Mirambell, primer esportista espanyol olímpic en tobogan –una altra modalitat de trineu–, comparteix la idea generalitzada que els constructors no van fer una bona feina. «És una pista perillosa. S’ha comentat, i jo també ho crec, que es van equivocar al construir-la i van calcular malament la velocitat, perquè es baixa molt de pressa», va assegurar a aquest diari Mirambell, que inicia la seva participació dijous que ve.

Notícies relacionades

Els genis decideixen quan ser-ho

Pedri va encendre el llum amb un sublim cacau amb la dreta

Mirambell creu que en la realitat se superen en 10 quilòmetres per hora les velocitats que es pretenien. En tobogan, els millors aconsegueixen velocitats punta de fins a 145 km/h, que s’eleva a 150 km/h en luge i a 155 km/h en bobsleigh. «És una pista perillosa, sens dubte, i molt tècnica. Jo hi he baixat unes 25 vegades, i l’any passat hi vaig tenir un bon ensurt, vaig picar contra la paret i em pensava que m’havia trencat la mà», explica Mirambell.

«Això s’hauria pogut evitar», va afirmar el campió nord-americà Steven Holcomb. «A mi només m’han deixat baixar 40 vegades per aquesta pista tan ràpida i difícil. Haurien d’obrir la mà per entrenar-s’hi».