Solari es treu el barret davant del joc del Barça però espera un Atlante valent

Entre els anònims futbolistes de l’Atlante, una figura coneguda va prendre ahir la paraula i va donar un recital de verb. No és Valdano, però poc n’hi falta. Santiago Solari ha escollit el sol de Cancún per retirar-se del futbol. Però la sort li ha donat una passada inesperada de regal que li permetrà rematar la retirada amb un rècord. Demà aquest argentí es convertirà en el primer futbolista que disputa aquesta competició amb tres confederacions diferents.

Ho va fer amb la CONMEBOL en la seva època juvenil al River, que va perdre; amb la UEFA, dues vegades durant la seva etapa blanca, que va guanyar, quan encara era la Copa Intercontinental i es disputava a partit únic, i demà amb la CONCACAF, en la seva quarta participació, i contra un vell enemic. «No juguem el Barça i el Madrid, no m’ho prenc com una revenja. Em sento madridista, però em trec el barret davant del joc del Barça», va dir qui va disfrutar del Madrid galàctic, tot i que sense arribar a ser mai indiscutible. No era ni un dels Zidanes ni un dels Pavones. En els primers temps de Rijkaard, descontent amb el tracte a la casa blanca, hauria pogut venir al Camp Nou, però cobrava massa per tenir un rol de suplent i va acabar a l’Inter de Milà.

Després d’anar tres vegades a Tòquio, ara disfruta del regal d’estar a Abu Dhabi amb la perspectiva dels seus 33 anys. «Tots els moments són diferents. El primer cop amb el River tenia 18 anys, gairebé gairebé em van invitar, i vaig pensar que no hi tornaria mai. I després la vaig guanyar dos cops amb el Madrid. Això és una sorpresa completa per a mi. Ara vinc amb una altra mentalitat, representant l’humil, el qui ho fa tot des del cor i no des del pressupost».

Notícies relacionades

El Madrid tornarà a la feina amb l’operació sortida bloquejada

Flick manté afinat el Barça

Tot i això, ell sap que el cor no arriba a segons quines coses. «El Barça poc fi és impossible per a la majoria. Així que millor que ells no estiguin tan fins i nosaltres finíssims, i així tenim més opcions». Va ser ell qui va recórrer a la imatge de David i Goliat, conscient que tindran al davant el qui va definir com «el millor equip del món». «M’agraden tots els jugadors del Barça. Si ens en deixen sis o set, segur que podem guanyar», va bromejar. I, és clar, el primer que elegiria seria Messi, que, precisament, és el gran dubte. «Els argentins estem tremendament orgullosos de Messi. Tot i que ell ha crescut al Barça i ho deu tot al club i no a l’Argentina, d’alguna manera també ens representa».

I com si volgués fer honor al seu sobrenom, l’Indio Solari va recórrer ahir a una enginyosa metàfora a l’hora de definir l’estil amb què l’Atlante pensa lluitar al camp. «Si hem de morir, morirem amb una fletxa al pit i no amb una fletxa a l’esquena». Una declaració per treure’s el barret.