Albert Puig, tècnic de l'infantil B del Barça, reflexiona en un llibre sobre les claus de l'èxit del planter

Sílvia, la seva companya, s’amagava en un costat de la sala de premsa de la Ciutat Esportiva. Cecilia, la seva mare, es netejava les ulleres amb cura en un intent de plasmar encara millor tanta felicitat. Les galtes de les noies d’Albert Puig, tècnic de l’infantil B del Barça, autor d’un llibre –La fuerza de un sueño, los caminos del éxito–compendi d’entrevistes i reflexions amb tècnics i jugadors, parits, crescuts, triomfadors a La Masia, reflectien orgull. Lluïen ufanoses.

El seu company, el seu fill, l’home que ha plantat desenes de xiprers al seu Cambrils natal, presentava el seu llibre. Planta arbres i escriu llibres, ¿quan tindrà un fill?«Cada any me’n neixen 20», va aclarir. La sala estava plena de gent que se l’estima, que creu en ell i en el seu estil de fer planter, d’educar els seusfills, d’ensenyar a jugar i a viure. Per això es va passar l’hora que va durar l’acte fent l’ullet des de la tarima. A Joan Franquesa (no hi va ser present Joan Laporta), a Laureano Ruiz, a Albert Benaiges, a Amor, a Guardiola, a Puyol, a Xavi, a Bojan...

Viure pel futbol i per al futbol

«El gran beneficiat d’aquest llibre he sigut jo», va dir Puig.«M’ha fet més bona persona. No poden ni sospitar què significa per a mi entrevistar Laureano, Rexach, Ramallets, Pep, Tito, Alexanko, Puyol, Xavi, Mesi, Iniesta... quan ells en tornen jo encara hi estic anant. Només dient-los que vaig anar a veure el Pep i el Tito, i jo vaig parlar 40 segons malament i ells una hora allà amb la pissarra apa, vinga, i vinga, i vinga... Són uns malalts. No m’estranya que guanyin». I el Pep mirava des del fons. I el Tito somreia recolzat en una columna. I el Xavi aplaudia. I el Bojan li feia l’ullet. Segur: ja han llegit el llibre. Se’ls veia a la cara. Se saben part de la història. És més: han ajudat a escriure-la.

Després va venir la firma de llibres. Els beneficis seran per a la Fundació. I ja a l’aparcament, al costat d’un Toyota ple d’ampolles d’aigua, motxilles i tovalloles, una petició insòlita. Digui’m els deu manaments del futbol base.«Anoti», em va dir mentre repassava la seva memòria.

Els deu manaments

Notícies relacionades

Iñigo deixa el Barça per anar a l’Aràbia Saudita

El Vila-real fitxa Thomas, acusat de violar i agredir sexualment tres dones

Primer, jugar, jugar.«Com més hores jugant, més progressió». Segon, superar etapes de forma natural.«Cal anar pas a pas, amb naturalitat, creixent amb fermesa i parsimònia». Tercer, família sensata, pares serens, no voler veure en el seu fill la salvació de la família.«Els pares han d’acceptar que això és un joc». Quart, s’ha de competir.«La lluita diària et fa créixer com a persona i com a jugador». Cinquè, es competeix contra un mateix, després contra l’adversari.«Primer s’ha de derrotar la mandra, la supèrbia».Sisè,«com més bona persona, més bon esportista». Setè, no deixar d’aprendre.«El teu declivi comença el dia que creguis que ho saps tot». Vuitè, la humilitat i l’esforç és la base de l’èxit.«I el respecte, a tothom i a tot». Novè, la il·lusió.«No es pot jugar sense il·lusió, és el motor de la vida». I desè, la vida mateixa és un joc.«En el futbol, com en la vida, es competeix des del primer moment del dia».

Apareix la mama Cecilia i prem les galtes del seu fill entre les seves mans. Està més orgullosa que feliç. Com ha de ser, ¡que carai!.