La família de Dani Jarque vol que la capella ardent i el funeral del jugador es facin al nou estadi

L’Espanyol està fent tot els tràmits possibles perquè el cos de Dani Jarque (Sant Boi, 1983), torni a Barcelona com més aviat millor. Els forenses italians realitzaran avui l’autòpsia al capità blanc-i-blau, que va morir dissabte passat a Coverciano (Itàlia) a causa d’una asistòlia no desfibril·lable (aturada cardíaca). Daniel Sánchez Llibre, president de l’Espanyol, i Germán de la Cruz, conseller responsable de l’àrea esportiva, viatjaran avui a Florència per intentar agilitzar el procés de repatriació del futbolista. És molt possible que la capella ardent i el funeral es realitzin al nou estadi blanc-i-blau de Cornellà i el Prat, La família ja ha donat el vistiplau a l’Espanyol.

La plantilla blanc-i-blava va arribar en vol xàrter a Barcelona procedent de Florència a les 13.20 hores. Cares llargues, ulleres de no haver pogut dormir durant tota la nit, ulls envermellits per les llàgrimes. L’autocar periquito va entrar a l’estadi de Cornellà i el Prat mitja hora després entre els aplaudiments dels seguidors que d’una forma improvisada van rendir a la porta 21, el dorsal del capità desaparegut, un emocionat homenatge al primer capità de la nova casa blanc-i-blava, un futbolista que s’havia convertit en l’estendard del planter després de 14 anys a l’entitat. Els jugadors van baixar de l’autocar, alguns es van abraçar i van marxar amb els seus cotxes particulars als seus respectius domicilis. L’israelià Ben Sahar no va estar amb l’expedició perquè havia agafat un avió amb destí Londres per incorporar-se a la seva selecció.

LA SAMARRETA DE NICO / Nico Pareja, que debutarà amb la selecció d’Argentina de Diego Armando Maradona, va anar a la matinada a la porta 21, on va rendir un íntim homenatge al seu company deixant-hi la seva samarreta amb el dorsal 16. Pareja va comprovar de seguida el caràcter senzill, humil i servicial del seu nou capità quan es va incorporar l’any passat a l’Espanyol. L’argentí va estar ben aconsellat des que va arribar a l’equip per Jarque, que tenia la gran il·lusió d’arribar a la selecció de Vicente del Bosque vestint la samarreta blanc-i-blava.

SENSE PARAULES / Sánchez Llibre va arribar a primera hora de la tarda procedent de Lanzarote, on descansava uns dies amb la seva família. Només de baixar de l’avió, el president es va desplaçar al domicili de la família de Jarque, acompanyat per Ramon Condal, el conseller adjunt a la presidència; Germán de la Cruz, un destrossat Mauricio Pochettino, tècnic del primer equip, i el seu home de confiança, Feliciano di Blasi. «Són moments difícils de superar. És una situació que no esperava ningú. No tinc paraules per expressar les meves sensacions. No puc parlar més», va comentar el president a l’aeroport del Prat.

El club s’ha posat a disposició de la família del defensa i de la seva companya, Jessica, embarassada de vuit mesos, a qui no es va deixar viatjar a Florència per prescripció mèdica. Xavi Màgic Díaz, exjugador periquito, amic i representant del jugador, serà el portaveu de la família Jarque, que probablement avui farà una roda de premsa.

MOISÉS, A L’HABITACIÓ / Màgic va viure amb intensitat des de Barcelona els últims minuts de vida del seu íntim amic. Van ser uns minuts de tensió, molta tensió. Jarque estava parlant per telèfon amb la seva companya Jessica quan es va trobar malament. Jessica llavors va contactar amb ell, amb Coro i amb Moisés, perquè advertissin de la situació del central el metge Miquel Cervera i els auxiliars i anessin a l’habitació. Moisés va ser el jugador que va entrar a l’habitació i va trobar Jarque reclinat al llit i amb l’ordinador agafat entre els genolls. Cervera i els auxiliars van complir el protocol RCP, fent ús del desfibril·lador i administrant-li adrenalina i atropina més d’una hora, però el jugador no va reaccionar. Jarque va morir aproximadament cap a les vuit del vespre.

Notícies relacionades

El Madrid tornarà a la feina amb l’operació sortida bloquejada

Flick manté afinat el Barça

L’estadi es va convertir tot just saber-se la dramàtica notícia en el lloc de reunió de l’espanyolisme, enfonsat per l’inesperat adéu del jugador. Centenars d’espelmes, samarretes, bufandes, banderes, rams de flors, fotos del defensa i innombrables missatges escrits pels aficionats rendeixen un emocionat homenatge al capità desaparegut. «El cel és més blanc-i-blau», deia un apeserat seguidor, que no entenia aquest adéu d’un esportista de 26 anys. «Era tot massa bonic», comentava, referint-se a la recent inauguració de l’estadi.

SENSE RIVALITATS / El silenci i el dolor només es trencaven amb uns espontanis aplaudiments cada 21 minuts com a tribut al central. Aficionats del Barça, de l’Atlètic, del Sevilla, del Madrid, de l’Athletic van voler acomiadar el capità. Ahir no hi va haver rivalitat a la porta 21. «El record més bonic és la seva imatge i el seu somriure», va assenyalar un destrossat Rufete, ara jugador de l’Hèrcules.