De 'Crackòvia' a Roma (i 2)

Ve de la pàgina anterior

de la gravació", assenyala Novell. Els divendres se'n grava una bona part, tot i que l'actualitat del cap de setmana obliga els guionistes a treballar a preu fet, i els actors a aprendre's els esquetxos a corre-cuita dilluns. Després del fallit intent de Barçòvia, Crackòvia ha acabat superant en audiència Polònia, i fins i tot va arribar a congregar el dilluns 4 de maig un total d'1.370.000 persones, un 38,3% de les que miraven la televisió a Catalunya, després del 2-6 del Bernabéu.

A la recerca de la fidelització

"Al principi teníem una mica de por que resultessin dos productes molt iguals i no funcionés tant, però en quatre dies s'ha consolidat --reconeix Manel Lucas--. És lògic que als nens els agradés, ja que Polònia els encantava sense tenir ni idea de política". "Hi ha molts nens que el veuen, però els meus, que tenen 7 i 8 anys, no perquè ja dormen --assegura Soler--. Però que els nens no ho facin servir d'excusa per protestar i intentar anar-se'n més tard al llit, ¿eh?". La seva aposta és que Crackòvia, igual que Polònia, sigui un producte de llarga durada. "Busquem la fidelització. No volem que sigui un simple producte de moda, que té data de caducitat".

"Tenim la sort d'estar en una tele pública, on hi ha més paciència", comenta Miquel Àngel Ripeu (la cara d'Etoo, Keita i Kobe Bryant), que fa broma sobre la recepta de l'èxit. "Bons guions, bons personatges i actors més o menys correctes". Això i el cop de mà que els han donat els Pep Shop Boys. "Ho han fet expressament. La seva devoció pel programa és tan gran que han decidit regalar-nos aquesta temporada. Ha sigut la clau", li comenta a un Queco Novell ("el malalt culer del plató", segons Jordi Rios) que encara recorda com s'ho va passar de malament fins que Iniesta va obrir les portes de Roma. "Fins a aquell moment tenia dues coses al cap: una, assumir la derrota, i l'altra, pensar com acabaríem la cançó amb alguna cosa així com Copa, Lliga i Barça". Vestit d'emperador romà per a un gag, Queco-Laporta està disposat a repetir vestuari a la Ciutat Eterna. "Si Gaspart es va banyar al Tàmesi, jo entraré al Coliseu vestit d'emperador o, fins i tot, em posaré una jaqueta de Sala Martín. Però abans em menjaré un plat de pasta amb bacó".

Tots els personatges blaugrana donarien el que fos per aixecar l'Orelluda. Bé, gairebé tots. "¿Que quant pagaria? Snifff, gratis no. I ni això. Perquè llavors Laporta, que és un indesitjable, tindria el tipet i una Champions més que jo. No ens ho podem permetre", diu l'expresident Núñez, parodiat per Carlos Latre, que interpreta una desena de personatges. "Era molt difícil superar el Nuñito de la Calzada d'Arús i he mirat de donar-li nova vida recuperant aquells plors que feia i la seva preocupació pels euros", explica l'actor, que ha convertit el pecident en un Gollum obsessionat pels diners. Una altra obsessió, la que té Etoo pel Pitxitxi, també ha alimentat molts gags. "Si Forlán em torna a arrabassar el Pitxitxi, li faré vodú". ¿Canviaria la Champions per la Bota d'Or? "Nooooo", murmura amb la boca petita.

'Lo puto Gusiluz'

Notícies relacionades

Un Barça salvatge obre una nova era

La perillosa addicció a les remuntades

"Iniesteee, ets lo puto Gusiluz", li repeteixen una vegada i una altra pel carrer a Oriol Cruz, l'àlter ego d'Andrés, en al.lusió a un dels gags més cèlebres i més vistos a youtube en què Puyol deixava anar aquesta frase al veure com la cara pàl.lida i poc animada del manxec brillava en la foscor. "Estic treballant molt dur per arribar-hi a temps i encara que sigui a peu coix seré a Roma. Vull transmetre la meva il.lusió perquè Iniesta sigui el rei de la festa", diu amb el seu to monòton. Altres estan per altres celebracions. "Me la sua si guanya o perd el Barça. Jo me n'aniré igualment de farra. Pim, pam, pim, pam. Ueeaaaaahhhhhh", comenta Guti, àlies Xavi Serrano. "A veure si acaben d'una vegada i podem celebrar la permanència de l'Espanyol i el Camp Nou", diu Sánchez Llibre. "Que el Camp Nou és el dels altres", corregeix Tamudo-Latre.

"Sempre he pensat que el Pep ens portaria en un pont de mar blava fins a Roma", sentencia Lluís Llach (Manel Lucas), que s'està pensant d'aparcar la seva retirada. "Potser faré un petit homenatge, una cosa senzilla que sigui recopilable en cinc cedés". "Ni jo puc parar aquest Barça", diu Valdés, encarnat per David Olivares, que, a la pell de Tomàs Molina, augura el cel blaugrana a Roma: "Serà una nit estrellada, d'estrelles, no de patacades. Ja m'entenen".