El Barça segueix sent el favorit

Aquesta jornada ha servit per acabar amb la cançó de jo guanyo a València, el Madrid perd a Sevilla i a guanyar la Lliga al Bernabéu. Les Lligues les guanyes i les celebres quan les has tancat, mai abans. Avui tothom creu que hi ha Lliga on no n'hi havia i que el Reial Madrid és a punt de capgirar tots els pronòstics.

La remuntada dels blancs és impressionant, però el Barça segueix sent el favorit. Al Bernabéu hi has d'anar a guanyar tant si hi vas a un punt com a quatre o a set. Hi has d'anar a vèncer perquè és el que has fet tota la temporada. El Madrid ha estat tota una volta salvant match balls. L'últim partit el va perdre contra el Barça. I el Barça serà el que tindrà l'oportunitat d'acabar amb la increïble resistència blanca. Sens dubte, per mi aquest és el millor escenari per als de Guardiola.

L'empat de València serveix per a tres coses. És igual l'ordre. Una, per sumar un punt més que bo, encara que molts creguin que amb la victòria del Madrid és dolent. Dues, perquè sigui més evident tot el que s'ha aconseguit fins ara. És a dir, que és molt difícil guanyar sobrat i fer-ho jugant molt bé. I tres, que sempre hi ha detalls per polir. La qüestió no és que bo que sóc, sinó què he fet malament per deixar de ser tan bo. Si detectes els teus propis errors és més fàcil corregir-los per no repetir-los davant el Chelsea.

Qüestió de velocitat

¿Els errors del Barça a Mestalla? Petits detalls que, sumats, fan vulnerable el que sembla invulnerable. No és una qüestió d'actitud sinó de velocitat. De la velocitat que imprimeixes als teus moviments. Amb pilota i sense. Mou la pilota ràpid i, per més que et vulguin tustar, arribaran tard. O serà falta clara i targeta o ni tan sols falta perquè eludeixes el contacte perquè ja has marxat. Si no jugues fluid, hi ha més xocs. I això significa menys control. Com més interrupcions, menys marge de sorprendre el rival perquè res és més fàcil que reagrupar-se amb el joc parat. Com més xocs, més pilotes dividides i, amb això, un percentatge més alt que en una hi hagi una contra.

El Chelsea pot ser tan o més ràpid que el València. I segur que molt més fort. A força de múscul no el guanyaràs mai. Per no entrar en el seu joc hauràs de fer molt bé el teu. És a dir, ritme de pilota alta per aconseguir aquell mig metre d'avantatge que no tindràs mai si no te'l guanyes fent circular la pilota veloçment.

Accions individuals sí, només caldria, però només quan puguis i mai en zona de perill. Aquí és bàsic minimitzar les pèrdues de pilota en la passada horitzontal, així com mirar de jugar el màxim de temps possible lluny de la teva porteria perquè allà ells són més grans que tu. No és tant qui marca Drogba, sinó com aconsegueixo que li arribin el mínim de pilotes possibles. No és tant qui marca Lampard, sinó com aconsegueixo que no hi hagi segona jugada perquè ell o un altre no apareguin. Una vegada més, seré més bo defensivament en funció no de com defensi, sinó de com ataqui. Si faig bé els meus moviments ofensius, defensaré millor. Si m'embusso al davant, patiré segur al darrere. Serà interessant veure qui imposa el seu estil.

L'origen del problema

Del partit de Mestalla també en pots aprendre algunes coses més. Per exemple, que sempre s'ha d'estar atent a tot. En el gol de l'empat de córner tant me fa si Puyol va obstaculitzar Valdés o va ser a la inversa. Ni si la marca de Maduro era d'aquest o d'aquell. Això ho veus ràpid en el vídeo. La qüestió és com cedeixes aquest córner. Si el rival se'l guanya a pols, res a objectar, però si arriba com va arribar, vés amb compte perquè és culpa teva. I va arribar en una acció a pilota parada gairebé al mig del camp. Ningú va estar atent per obstaculitzar el llançament llarg i tots mirant com volava la pilota al cap de Silva, un que per més bo que sigui amb els peus només utilitzarà el cap si el deixes rematar com ho vas fer: lliure de marca.

En el segon gol del València, mitja dotzena de jugadors del Barça van ser desbordats amb una simple paret. ¿Algú podia haver fet una falteta, una obstrucció? Sí, però aquí et van respondre amb la teva pròpia medicina i aquesta s'administra molt ràpid si hi ha qualitat en els atacants.

Recurs de veterà

Notícies relacionades

L’equip de Flick, pendent de reiniciar una caòtica gira

"Baixeu del bus a celebrar-ho", va dir la Cata després de la victòria

Si a això hi sumes la voluntat dels jugadors del Barça de voler recuperar la pilota sense fer falta o fent-ne el mínim, et pots trobar en aquesta tessitura. ¿La faig o no? ¿I on? Sempre al més lluny de l'àrea i sí, una falta a temps que no vol dir una puntada, una simple obstrucció, també és un recurs de veterà.

Són detalls que han de servir per no cometre els mateixos errors en el pròxim partit. Perquè, no ho oblidin, el pròxim és el Chelsea a la Champions. Per al de dissabte falta una eternitat.