L'eslàlom de Messi encara dura

Estic alterat. És que acabo de clicar a Youtube una entrada que diu Gol de Messi al Getafe - Joaquim M. Puyal (18-04-07). En els 12 segons en què Messi fabrica aquell gol del no-res, fa un retall a Paredes i un altre a Nacho, dribla Alexis i Berenguer, deixa assegut el porter Luis García i supera l'intent desesperat de Cortés d'interceptar el xut final. En aquells 12 segons el mestre diu 12 vegades "encara Messi, encara Messi...". Sobretot quan intueix que el nano pot acabar marcant i decideix apostar per ell, remarcant l'excepcionalitat del que està veient amb una narració igualment especial perquè renuncia a la descripció i se centra només en el nom del jugador que està protagonitzant un eslàlom només vist a Maradona, que el Camp Nou segueix amb els ulls des-

orbitats.

I un cop Messi ha marcat, sentencia: "Un gol de número u mundial de tots els temps". Avui en fa dos anys. Aquell gol va servir per comprovar la facilitat de Schuster pel bon ambient: "No pot ser que arribi fins a l'àrea". És clar que, com a frase del dia, em quedo amb la de Xavi, que és qui havia passat la pilota a Messi. El de Terrassa va ironitzar: "Compta com a assistència de gol?". La lluentor d'aquell gol va apagar-se un pèl quan ni amb un 5-2 a l'anada, aquell Barça de retirada no va ser capaç de classificar-se, mentre el Coliseo Alfonso Pérez se'n fotia cridant: "¿On és Messi?".

Dos anys després, podem contestar amb satisfacció que Messi és al seu moment més dolç, que continua desbordant individualment, que marca més gols, que ha guanyat en sentit de joc col.lectiu, que és un home educat, i corre imparable cap a la Pilota d'Or. Ara ell és l'estrella i el millor encara ha de venir. Amb permís dels obstacles que ha de driblar i que es diuen Getafe, Sevilla, València, Chelsea, Madrid, Athletic i esperem que Manchester United.

Notícies relacionades

Vos obsequia la Vuelta amb un triomf de prestigi a Sant Boi

L’immortal Stuani ressuscita el Girona, que fuig del descens

Els dies que Guardiola el fa començar a la banqueta per allò de les rotacions, Messi no para quiet i busca el míster amb la mirada perquè no s'oblidi que el té allà i no trigui gaire a ordenar-li de sortir a escalfar. Encara el diverteix jugar a futbol, com a la resta dels companys, que estan vivint aquest moment màgic amb una alegria quasi adolescent.

Ho poden testimoniar les hostesses del vol Munic-Barcelona, que van assistir incrèdules a una innocent però disputada batalla de coixins amb els jugadors parapetant-se darrere les butaques de l'avió. És el seu any i no volen que se'ls escapi. Feia un parell d'hores, a la llotja de l'Allianz Arena, algú li va dir a l'orella a Laporta: "T'adones que teniu l'equip perfecte?". Era Franz Beckenbauer. Aquest vespre, empentem amb la ment. I dimecres omplim l'estadi contra el Sevilla, encara que ens maltractin, una vegada més, amb horaris impresentables.